Resultats de la cerca
Es mostren 6892 resultats
Bescaran
Poble
Poble (1.360 m alt.) del municipi de les Valls de Valira (Alt Urgell), a 1.360 m d’altitud, al vessant de ponent del puig de Coll de Midós, a la vall alta del riu de Bescaran, afluent de capçalera del Segre.
Les cases, esglaonades, s’agrupen entorn de l’església parroquial de Sant Martí L’església sembla obra moderna té forma rectangular, amb una sola nau i capelles laterals El campanar quadrat, de torre, és adossat al SE A l’exterior, servint de font, hi ha un sarcòfag decorat amb unes creus de braços iguals inscrites dins cercles, obra molt rústega Per amunt del poble, però molt a prop de les cases, hi ha un antic colomer, de planta rectangular Vora el poble, entremig de les terrasses de conreadís, hi ha el cementiri i un bell campanar romànic, resta de l’antic monestir de Bescaran Un altre…
Angostrina i Vilanova de les Escaldes
Angostrina i Vilanova de les Escaldes L’església romànica de Sant Andreu; al fons, el poble
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alta Cerdanya, situat a la zona axial pirinenca, al límit amb el País de Foix i amb l’enclavament de Llívia.
Comprèn gairebé tota l’ampla vall d’Angostrina , d’origen glacial, la capçalera de la Tet, fins més avall de l’estany de la Bullosa, i a la capçalera de la vall de Querol, la vall glacial on es troba l’estany de Lanós, la superfície d’aigua més vasta dels Pirineus El terme és accidentat pel massís del Carlit 2 921 m alt, el puig Peric, el puig Pedrós i la pica Roja Nombrosos estanys glacials el de la Bullosa, convertit en pantà, el de Lanós, els Sobirans, els de puig Peric, el de Llat i els de l’Esparver, del Castellar i de la Comassa Els pasturatges són abundants Angostrina era lloc de…
l’Aglí
L’Aglí, riu del litoral mediterrani. Neix a les Corberes i desemboca a la Mediterrània, entre la Tet i l’estany de Salses
© Arxiu Fototeca.cat
Riu
Riu del litoral mediterrani, al Rosselló i a la Fenolleda.
Neix a les Corberes, en territori llenguadocià, sota el pic de Bugarach, en un terreny calcari on abunden els fenòmens càrstics que provoquen, en determinades ocasions, importants crescudes a 2 km només del naixement del riu Després de travessar l’extrem occidental del Perapertusès, a l’indret de l’antic monestir de Santa Maria de Cuberes, el riu, tot abandonant el seu camí natural, obert cap a l’E, gira bruscament cap al S i travessant, de salt d’aigua en salt d’aigua, la línia de crestes que separa els departaments de l’Aude dels Pirineus Orientals, per les gorges de Galamús a 700 m de…
Esporles

Municipi
Municipi de Mallorca, als vessants meridionals de la serra de Tramuntana.
Ocupa la vall del torrent d’Esporles , des de la capçalera fins a la seva entrada al pla de Palma El 42,92% del terme és conreat hi predominen els conreus de secà 1 467 ha, 95,68% el regadiu hi ocupa només 66 ha 4,32% a les terres millors del fons de la vall, pròximes al torrent Al secà es destaquen les oliveres 597 ha a les parts altes i muntanyoses, els garrofers 435 ha, els ametllers 335 ha, els cereals 80 ha, les figueres 8 ha i altres arbres fruiters 12 ha A les terres útils no conreades predomina el bosc de pins 619 ha i alzines 898 ha i la garriga 318 ha La ramaderia, complement del…
Illa
Panoràmica d’Illa
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Rosselló, a l’extrem oest del Riberal, a la vall de la Tet, estès entre els Aspres, al S, i el massís muntanyós granític, que separa les valls de la Tet i de l’Aglí, al N, i accidenta el sector septentrional del terme.
Drenen a més el terme, la Ribereta i la coma de l'Infern, afluents de la Tet per l'esquerra, i el Bulès, afluent per la dreta que corre per la plana alluvial A la plana, l'agricultura fruiters i hortalisses al regadiu i vinya al secà destinada a vi de denominació d'origen controlat aprofita l'aigua del riu a través de nombroses séquies d'Illa, de Corbera, dels Escatllars, del Peu dels Terrers i de Reglella Hi ha fàbriques d'embalatges i moltes empreses lligades al condicionament i expedició de la fruita El 1977 s'aturà un projecte d'extracció i explotació d'urani, al peu del massís de…
sacramentari
sacramentari Foli del Sacramentarium Rivipullense (1050) amb una representació de la divinitat amb trets humans
© Fototeca.cat
Cristianisme
Antic llibre litúrgic llatí que contenia les oracions sacerdotals —inclòs el cànon— necessàries per a la celebració eucarística, l’administració dels altres sagraments i sagramentals i el res de l’ofici diví.
És el resultat de la fusió de diversos libelli missarum parcials, i l’exemplar més antic que es conserva és el manuscrit de Verona Biblioteca Capitolare, LXXXV 80, del principi del segle VII, erròniament anomenat sacramentari lleonià Aquest sacramentari conté una recopilació de libelli procedents dels arxius pontificis del Laterà, feta a la fi del segle VI per a ús de Verona o d’una altra església del nord d’Itàlia, en introduir-s’hi el ritu romà Sembla que tots els sacramentaris romans coneguts depenen d’una altra recopilació feta a mitjan segle VI, de la qual no s’ha conservat cap exemplar…
comtat de Roergue
Història
Regió històrica occitana situada entre el Tarn i l’Olt.
Habitada pels rutens, fou incorporada a la província d’Aquitània per l’emperador romà Valent I Després d’una breu ocupació dels visigots, se n’empararen 523 els reis francs d’Austràsia Quan el rei Carles I creà 781 el regne d’Aquitània per al seu fill Lluís I l’investí també de la Roergue, que fou infeudada com a comtat —amb capital Rodés— a Gilabert o Gilbert I possiblement oncle del comte Guillem I de Tolosa Fou succeït per Fugald o Fulcoald I —probable fill seu—, mort vers el 849, que fou missus a Septimània El succeïren els seus fills Frèdol I mort el 852 i Ramon I mort el…
amor cortès
Literatura
Concepció de les relacions amoroses sorgida en la societat cavalleresca occitana i que constitueix l’element bàsic de la poesia trobadoresca desclosa al segle XII dins la literatura occitana
.
Entès com un vassallatge feudal al servei de la dama, l’amor cortès constituí una original aportació de l’edat mitjana a la cultura del món occidental, puix que els seus esquemes haurien estat impossibles per al pensament llatí clàssic D’acord amb aquesta concepció feudal, la dona és tractada de midons meus dominus , ‘el meu senyor’ i el poeta s’anomena a si mateix om ‘home’, és a dir, vassall El mot servir actitud del vassall respecte al senyor adquireix el sentit de fer la cort a l’estimada L’enamorat, igual que l’aspirant a cavaller, ha de passar per les diferents etapes de l’aprenentatge…
Sant Sadurní
Castell
Castell i església del municipi de Gallifa (Vallès Occidental), sobre el punt més alt de la cinglera de Sant Sadurní, al nord de la vall de Gallifa.
Les restes del castell Del castell potser en formava part una estructura defensiva situada prop de l’església que consisteix en un mur d’uns 70 cm d’amplada i d’uns 2 m d’alçada que tancava un extrem de la cinglera en aquest indret S’ha de datar als segles IX-X L’església La capella és un edifici d’una sola nau en forma de trapezi, coberta amb volta de canó, amb absis semicircular cobert amb volta de quart d’esfera Té cinc finestres, totes d’arc de mig punt i doble esqueixada excepte una, que té els costats parallels S’obren a l’absis, al mur sud i al de l’oest Les de l’absis…
François Rabelais
Literatura francesa
Escriptor i metge francès.
Rebé una educació erudita al monestir de Fontenay-le-Comte i amb els benedictins de Maillezais El 1527 abandonà la vida monàstica i com un goliard recorregué totes les universitats importants de França Estudià medicina a Montpeller i exercí a Lió, on publicà 1523 les Horribles et épouvantables faicts et prouesses du très renommé Pantagruel Pantagruel Acompanyà el bisbe Jean du Bellay a Itàlia i de tornada publicà el segon volum Vie inestimable du grand Gargantua, père de Pantagruel 1534 Ambdues obres tingueren molt d’èxit, però foren condemnades per la Sorbona Es doctorà a…