Resultats de la cerca
Es mostren 11115 resultats
Juli Taltavull i Gozalbo
Cinematografia
Director d’animació i productor.
Vida Amb una gran vocació artística en el camp de la illustració, abandonà els estudis de filosofia i lletres el 1940 Fou deixeble de l’escenògraf Josep Mestres i Cabanes, al taller del qual practicà la professió durant dos anys, i una vegada obtingut el títol a l’Institut del Teatre de Barcelona 1952 La seva afició pel teatre el portà també a fer de director, autor i intèrpret El 1961 inicià la seva activitat en el món del cinema d’animació als estudis Buch-Sanjuán, durant l’època daurada del dibuix animat publicitari També dirigí 1963-68 la delegació a Barcelona dels estudis Moro de Madrid…
Bruce Springsteen

Bruce Springsteen (1988)
© Deutsches Bundesarchiv
Música
Cantant de rock nord-americà, sovint designat amb l'epítet The Boss.
Vida Influït per Woody Guthrie, Buddy Holly i Chuck Berry, començà a cantar l’any 1965 amb el grup Castiles, al Greenwich Village El 1973 aconseguí editar el seu primer disc — Greetings from Ausbury Park, NJ— acompanyat de The E Street Band Si bé no obtingué una gran acollida, feu que fos conegut com “el nou Dylan” El 1975 aparegué el seu primer èxit, Born to Run , el qual seguiren Darkness on the edge of town 1978, The River 1980, Nebraska 1982 i, sobretot, Born in the USA 1984, que li donà popularitat mundial La clau de l’èxit de Springsteen fou el retorn a les arrels del rock en una…
,
Sant Jaume de Pallerols (Talavera)
Art romànic
Situació L’església des del costat sud-est, amb l’absis primitiu i la segona nau, gòtica, que li fou afegida més tardanament ECSA-E Pablo L’església parroquial de Sant Jaume és al centre de la petita població de Pallerols, al sud-est de Sant Antolí Mapa 34-15 390 Situació 31CG628089 S’hi accedeix per la N-II Entre la Panadella i Sant Pere dels Arquells, cal prendre la carretera LV-2032 fins a arribar a Pallerols, passat Sant Antolí JAA Història Una de les primeres referències d’aquesta església data de l’any 1093, en què els senyors de Montlleó la cediren al monestir de Santa Maria de…
secció àuria
Música
Proporció que ja es troba enunciada en el Timeu de Plató i apareix descrita en els Elements d’Euclides, el qual, en dividir un segment donat (ab) en dues parts desiguals, observà com la petita es comporta, amb relació a la més llarga, de la mateixa manera que la totalitat del segment amb relació a la primera (ac/cb = ab/ac).
El valor numèric dproporció s’expressa aritmèticament amb el número 1,618, i fou anomenada "divina proporció" pel teòleg i matemàtic Luca Pacioli en el seu tractat De divina proportione Venècia, 1509 L’expressió secció àuria nombre d’or prové de Leonardo da Vinci, que illustrà les figures geomètriques del tractat de Pacioli El nombre d’or apareix com una llei bàsica de la morfologia de la natura i constitueix la base de l’estructura figurativa del cos humà Des de l’Antiguitat fins al Renaixement els artistes i arquitectes se’n serviren per a expressar les correspondències harmòniques entre l’…
In laudem basilicae et abbatum Rivipullensium
Historiografia catalana
Composició poètica coneguda també com a En lloança del monestir i dels abats de Ripoll.
Desenvolupament enciclopèdic Dedicada als abats de Ripoll, obra de l’abat Oliba, que s’atribueix l’autoria al darrer vers, escrit en primera persona, « Septimus ipse sequor qui nunc sum carminis auctor », quan abans, parlant en tercera persona, destaca la seva feina com a constructor « Presul Oliva sacram struxit hic funditus aulam, / Hanc quoque perpulcris ornavit maxime donis / Semper ad alta tulit, quam gaudens ipse dicavit » D’aquí es dedueix que la composició fou posterior a la data de la consagració de l’edifici per Oliba el 1032 El poema esmenta els abadiats d’Arnulf 948-70, quart abat…
Les grossulariàcies
Saxifragàcies 1-3 i grossulariàcies 4-6 1 Saxifraga tridactylites a planta sencera, menuda i feble i de fulletes trilobades x 0,5 b flor x 3 2 Corona de reina S paniculata a aspecte general, amb diverses rosetes de fulles a la base i una tija ben florida x 0,5 b detall d’una fulla, voretada de petites dents calcificades x 2 c petita porció d’un pedicel floral, cobert de pèls glandulars x 9 d flor x 3 e i e’ fruit capsular, encara immatur i ja obert, respectivament x 3 3 Fetgera blanca Parnassia palustris a planta sencera, de fulles basals i flor solitària x 0,5 b flor ben oberta, amb…
Sosnowiec
Ciutat
Ciutat del voivodat de Katowice, Polònia, a l’E de la zona industrial de l’Alta Silèsia i al centre de la reserva carbonífera de Dąbrowa.
El desenvolupament industrial de la ciutat indústria pesant, principalment s’inicià a mitjan s XIX
Siquem
Ciutat
Antiga ciutat del país de Canaan, entre les muntanyes de l’Ebal i el Garizim, situada uns 3 km a l’E de l’actual Nābulus
.
Coneguda ja al segon millenni aC com a capital d’un petit estat, la tradició en féu lloc de pas del patriarca Jacob i de la renovació de l’Aliança a l’hora de l’establiment dels israelites a la Terra Promesa Centre del regne del Nord, després de la mort de Salomó 931 aC, fou destruïda pels assiris 724 aC Lloc visitat pels pelegrins pel fet de trobar-se prop de la tomba del patriarca Josep i de l’anomenat pou de la samaritana, de què parla l’evangeli de Joan Entre les diverses excavacions que hi han estat fetes, les de l’any 1928 tingueren lloc sota el mecenatge de Francesc Cambó
cova Simanya
Cova
Cova d’origen càrstic situada al vessant E del Montcau, al massís de Sant Llorenç del Munt, dins el municipi de Sant Llorenç Savall (Vallès Occidental).
És un tàlveg hipogeu de 360 m de longitud Al mateix sistema i vers el S s’obre la cova Simanya Petita
Sant Miquel de Martres
Església
Església del municipi de Caldes de Montbui (Vallès Occidental), actualment arruïnada, a l’E de la vila, al camí de Granollers, vora el coll de Baduell.
El lloc de Martres és esmentat ja el 1100 com a possessió del monestir barceloní de Sant Pau del Camp, que se'l vengué el 1126