Resultats de la cerca
Es mostren 13055 resultats
poema
Literatura
En època moderna, nom emprat per a designar composicions breus, sobretot de to líric, i que sol figurar en el títol dels diversos reculls.
Aquest ús, que reprèn el sentit genèric que la paraula poema tenia en llatí i en grec, s’inspira en l’ús genèric que el mot poem té també en anglès i ha estat adoptat en les diverses literatures i, d’una manera particular, en la francesa Poèmes antiques, Poèmes barbares, Poèmes tragiques de Leconte de Lisle, etc
categoria
Filosofia
Concepte fonamental en el sistema de referències mentals d’un filòsof (o una tendència, o una època) o d’un tipus d’activitat humana.
Així, hom parla, per exemple, de categories hegelianes, existencialistes, medievals, psicològiques, polítiques, etc
Azilià
Prehistòria
Indústria de l’època mesolítica, que es produí sobretot a França, amb extensions cap a Anglaterra, Alemanya i el nord de la península Ibèrica.
El nom deriva del jaciment occità de Mas d’Azil Es caracteritza per la tendència microlítica de les peces de sílex, l’ús sovintejat d’os i de banya sobretot els arpons de banya de cérvol amples i plans, amb una o dues rengleres de dents i un forat a la base També són molt característics els palets o còdols pintats amb motius geomètrics Als Països Catalans han aparegut indicis d’Azilià a Serinyà Pla de l’Estany i potser a la balma de Sant Gregori de Falset Priorat segons Lluís Pericot també cal considerar Azilià un dels nivells de la cova de La Cocina a Dosaigües Foia de Bunyol
tribú
Història
A l’època medieval, membre d’una magistratura romana creada després de la revolta de Cola di Rienzo (1344) i legalitzada pel papa (1347).
Els tribuns eren anomenats rectores urbis et districtus
hermetisme
Filosofia
Corrent espiritual de la tardana època hel·lenística (s III) que prengué el nom d’Hermes Trismegist, savi fabulós, identificat amb el déu egipci Thot.
Proposava un alliberament per mitjà de la gnosi En la seva especulació, hom troba elements de l’astralisme caldeu, de la física d’Aristòtil, de la psicologia de Pitàgores i de Plató i de l’astrologia, sistematitzada segons la nova visió científica del món de l’especulació de l’Egipte hellenístic Dividia el cosmos en tres zones la superior, seu de la llum, la inferior, habitada pels homes, seu de la matèria i de la corrupció, i la intermèdia, que correspon als esperits i a les ànimes
helíac | helíaca
Astronomia
Dit de totes les postes o sortides de l’època en què un astre s’acosta a la seva conjunció o se n’allunya.
protollengua
Lingüística i sociolingüística
Estat primitiu de llengua parlat en una àrea i en una època determinades i que ha donat lloc a diverses llengües o varietats dialectals.
Hom aplica el terme especialment a un sistema lingüístic reconstruït hipotèticament per mitjà del mètode comparatiu aplicat a llengües històriques La comparació del llatí, el grec, el cèltic, l’albanès, etc, permet de reconstruir el protoindoeuropeu semblantment, hom parla de protogermànic, protogrec, protoromànic, protobasc, etc
arnat
Tecnologia
Defecte que a voltes tenen les pells de xai, consistent en unes excavacions molt característiques produïdes per les arnes durant l’època d’emmagatzematge.
Gombau de Besora
Història
Conseller i gran pròcer i amic de la comtessa de Barcelona Ermessenda, que intervingué en tots els afers polítics importants de la seva època.
Del llinatge dels Besora, posseïa els castells de Besora i els pròxims de Curull i Torelló, el de Montbui del Vallès, el de Port de Barcelona, el de Paladalmalla a Montornès, el d’Eramprunyà, el de Cubelles i molts altres béns al Vallès i a la Cerdanya Es casà amb Guisla i amb Aurícia, la qual li sobrevisqué Deixà tres filles Guisla, l’hereva, es casà ~1032 amb Mir Geribert d’Olèrdola Ermengarda, amb Albert i Ermessenda Una bona part dels seus béns passaren al seu gendre Mir Geribert i al seu net Gombau de Besora
instrucció d’Amenemope
Instrucció d’Amenemope (British Museum)
(CC0)
Composició literària d’època faraònica conservada, totalment o en part, en cinc documents, dels quals el més important és un papir del British Museum.
Si bé aquests escrits no semblen ésser anteriors a la dinastia XXI, els especialistes daten el text cap a la fi del període ramsèssida dinastia XX, en contra d’hipòtesis precedents que el situaven entre les dinasties XXII i XXVI Aquest text pertany al gènere sapiencial, de tradició en el món faraònic Màximes de Ptahhotep, del Regne Antic Instrucció d’Ammenemes I, etc i és una composició rimada, dividida en trenta capítols o cases L’autor hi contraposa l’home exaltat a l’individu tranquil, la qual cosa li permet criticar la falsedat, la còlera, etc, i lloar, en canvi, la…