Resultats de la cerca
Es mostren 13060 resultats
Hagía Triáda
Ciutat antiga
Antiga ciutat de Creta que ha conservat les restes d’un palau destruït vers el 1400 aC i un mégaron de l’època micènica.
Sembla que era una de les ciutats dependents de Faistos, amb la qual devia ésser unida per una via enllosada Cal esmentar-ne les pintures murals avui al museu de Càndia i el lot de 150 tauletes micèniques, en escriptura lineal B, que hi han estat trobats
paleosalinitat
Geologia
Estudi de la salinitat d’una massa d’aigua amb relació als sediments que s’hi formaren en una època de la història geològica.
Es basa en certs indicadors de naturalesa paleoecològica i geoquímica Deixant a part la gran majoria dels organismes que viuen en aigües marines 30-40, salinitat normal, hi ha associacions de formes fòssils que han viscut en aigües hipersalines i d’altres que visqueren en aigües salobres, o gairebé dolces Geoquímicament, hi ha per una banda una relació entre el contingut en bor de l’aigua de mar i la seva salinitat i, per l’altra, entre el contingut en bor de l’aigua marina i el bor adsorbit pels sediments argilosos així aquesta relació és un indicador fidel de la paleosalinitat Altres…
protollengua
Lingüística i sociolingüística
Estat primitiu de llengua parlat en una àrea i en una època determinades i que ha donat lloc a diverses llengües o varietats dialectals.
Hom aplica el terme especialment a un sistema lingüístic reconstruït hipotèticament per mitjà del mètode comparatiu aplicat a llengües històriques La comparació del llatí, el grec, el cèltic, l’albanès, etc, permet de reconstruir el protoindoeuropeu semblantment, hom parla de protogermànic, protogrec, protoromànic, protobasc, etc
estil
Art
Caràcter especial que dóna a les seves obres un artista, una escola, una nació o una època, siguin quins vulguin els mitjans d’execució.
La diferència d’estils és important, sobretot, en les arts plàstiques, on hom distingeix fàcilment, entre altres, els estils clàssic grec, romà, bizantí, romànic, gòtic, renaixentista, barroc, neoclàssic, modernista, etc
categoria
Filosofia
Concepte fonamental en el sistema de referències mentals d’un filòsof (o una tendència, o una època) o d’un tipus d’activitat humana.
Així, hom parla, per exemple, de categories hegelianes, existencialistes, medievals, psicològiques, polítiques, etc
helíac | helíaca
Astronomia
Dit de totes les postes o sortides de l’època en què un astre s’acosta a la seva conjunció o se n’allunya.
Azilià
Prehistòria
Indústria de l’època mesolítica, que es produí sobretot a França, amb extensions cap a Anglaterra, Alemanya i el nord de la península Ibèrica.
El nom deriva del jaciment occità de Mas d’Azil Es caracteritza per la tendència microlítica de les peces de sílex, l’ús sovintejat d’os i de banya sobretot els arpons de banya de cérvol amples i plans, amb una o dues rengleres de dents i un forat a la base També són molt característics els palets o còdols pintats amb motius geomètrics Als Països Catalans han aparegut indicis d’Azilià a Serinyà Pla de l’Estany i potser a la balma de Sant Gregori de Falset Priorat segons Lluís Pericot també cal considerar Azilià un dels nivells de la cova de La Cocina a Dosaigües Foia de Bunyol
capriccio
Música
Composició instrumental o vocal de forma lliure caracteritzada, de vegades, per l’allunyament de les normes estilístiques pròpies d’una època, un gènere, etc.
Al segle XVI i al principi del XVII el terme capriccio serví tant per a anomenar obres molt semblants al madrigal o al ballet cantat com per a referir-se a peces instrumentals properes al ricercare o la toccata Ben aviat també s’utilitzà per a definir una forma instrumental contrapuntística més precisa, emparentada amb la fantasia i la canzona Durant el Barroc tardà se’n continuà fent un ús lliure dins la música instrumental, sovint com a moviment d’una sonata A Vivaldi o una suite JS Bach G Tartini, PA Locatelli i sobretot N Paganini, al segle XIX, l’usaren al capdavant de fragments o…
la Banya

Far de la Punta de la Banya
© Fototeca.cat
Península formada en època relativament moderna (existent, però, ja al s XV) amb els al·luvions de l’Ebre a l’extrem meridional del delta.
És unida a la terra ferma per l’istme del Trabucador a l’extrem oposat, la punta del Galatxo es troba enfront de Sant Carles de la Ràpita Montsià, al terme municipal del qual pertany, tot i que l’esmentat istme l’uneix al terme d’Amposta la seva costa septentrional, o costa de Dins, constitueix el límit meridional del port dels Alfacs entre la punta de Palma Marina i l’istme del Trabucador hi ha el moll i les altres installacions de les Salines de la Ràpita o de la Trinitat L’extrem meridional de la costa de Fora és la Testa de la Banya, prop de la qual hi ha el far de la Banya La superfície…
arnat
Tecnologia
Defecte que a voltes tenen les pells de xai, consistent en unes excavacions molt característiques produïdes per les arnes durant l’època d’emmagatzematge.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina