Resultats de la cerca

Estudià amb RFunchs i EHumperdinck i viatjà per Europa com a intèrpret Fou director titular de l’orquestra del Theater an der Wien, a Viena 1905-17 Obtingué un èxit remarcable amb les seves operetes, entre les quals Eine einzige Nacht 1917, Der Tanz im Glück 1922 i Zwei Herzen im Vierteltakt 1933 Compongué també nombroses cançons i música per a films

Les necessitats s’ordenen en cinc nivells jeràrquics necessitats fisiològiques aire, aigua, aliment, sexe, etc, necessitats de seguretat protecció, estabilitat, ordre, etc, necessitats de pertinença afecte, amistat, integració social, etc, necessitats d’estima prestigi, reconeixement, èxit, etc i necessitats d’autorealització La teoria aparegué formulada en l’article “A Theory of Human Motivation”, publicat l’any 1943 a la revista  Psychological Review

Artista de circ des de quinze anys, el 1914 muntà un número d’acrobàcies còmiques amb el seu germà Pedro, el qual assolí un gran èxit fins el 1920, quan aquest morí d’accident A partir d’aleshores actuà sol, preferentment als teatres de varietats, als quals portà les experiències i els recursos propis del circ al llarg de trenta anys

Sorgí en competència amb La Novela Ideal i amb característiques similars a les d’aquesta collecció, però no n'assolí ni la continuïtat ni l’èxit Hi aparegueren, tanmateix, obres de militants molt significats dins la CNT, com, entre altres, Delaville Pere Foix, Àngel Pestaña, Joan d’Agramunt i Manuel Buenacasa —que hi publicà la famosa Rosa Historia de una mujer del Pueblo —

Germà de l’editor  Gustau Gili Es destacà com a paisatgista El 1924 anà a Buenos Aires, on obtingué un gran èxit Fou diverses vegades president de la secció de pintura del Cercle Artístic de Barcelona En el període 1895-1908 collaborà en L’Esquella de la Torratxa , on emprà el pseudònim L Alegret Illustrà un Misal romano i altres obres

Filla de cantants, debutà a nou anys en un concert a Nova York El 1861 assolí un èxit sorollós al Covent Garden de Londres, on cantà vint-i-cinc temporades seguides També actuà a Madrid 1863, 1867, 1880 i al Teatro alla Scala de Milà 1877, La Traviata Era especialment brillant en els papers de coloratura Es retirà el 1906

De família pagesa, es formà entorn del grup de J Puig i Ferrater i P Vidal i Rosich Cercant l’èxit literari, emigrà a Barcelona, però, frustrat, se n'anà a França Tornà a Catalunya, i se suïcidà al castell de Burriac Poeta ingenu i elemental, publicà Sentiments 1899, amb pròleg d’Hortensi Güell, i Esplets d’ànima jove 1903

Fou ordenat de sacerdot el 1903 Ocupà diversos càrrecs importants a la comunitat i es dedicà força a la predicació Collaborà, en català i en castellà, a Revista Montserratina , a Vida Cristiana , a l’ Almanac Marià Benedictí , etc Després del Congrés Litúrgic de Montserrat 1915, publicà un bon nombre d’obres de divulgació litúrgica en castellà, que tingueren un èxit extraordinari

Pretengué, sense èxit, unificar els partits independentistes En les eleccions legislatives de 1977 recomanà el vot a la coalició Pacte Democràtic per Catalunya Aquell any assistí a la I Conferència d’Organitzacions d’Esquerra Independentista del Països Catalans i el 1978 s’incorporà al Comitè Català contra la Constitució Espanyola Desaparegué el 1978-79 Dirigents Jordi Gil i Àlava i Patrícia Gabancho Edità Tallaferro

Fou metge homeòpata i publicà diversos estudis d’aquesta especialitat Utilitzà els pseudònims Josep M d’Ausona i Lluís Nogué Publicà i estrenà amb èxit alguna obra en llengua castellana el drama Los desheredados , 1901, i en llengua catalana, com ara la comèdia Un marit modelo, o el pa de casa 1902, i els drames Els argonautes 1897, Deliri de grandesa 1897 i Àngela 1898