Resultats de la cerca

Vida Format als conservatoris de Nàpols, sembla que, amb Francesco Durante, començà la seva carrera, fet habitual a l’època, com a compositor d' opere serie Catone in Utica 1740, Ipermestra i Ciro riconosciuto 1748, etc L’any 1735 estrenà a Roma Nerone , que eclipsà Olimpiade de GB Pergolesi i, arran d’aquest fet, es bastí la llegenda romàntica segons la qual Duni hauria estat el responsable indirecte de la mort prematura del seu collega, traspassat l’any següent Malgrat l’èxit de les seves obres de tema seriós, el 1756 es trobà a Parma amb C Goldoni i compongué la seva primera opera buffa…

Vida A partir de catorze anys estigué al servei de la cort prussiana, en la qual romangué fins el 1700 El 1704 ja residia a Londres, on treballà com a violinista i, més tard, com a clavecinista al Drury Lane Theatre Fou en aquest teatre que entre el 1707 i el 1716 presentà diverses mascarades, entre les quals destaquen Venus and Adonis 1715 i Apollo and Daphne 1716 El 1713 obtingué el títol de doctor en música per la Universitat d’Oxford i pocs anys després fou nomenat director musical del duc de Chandos, per a la capella del qual compongué un magníficat i diversos anthems Després del gran…

Les primeres notícies sobre música profana daten del segle XV, però els segles XVI i XVII foren una època d’esplendor, especialment el regnat de Cristià IV 1588-1648, en què foren convidats a la cort danesa un bon nombre de músics estrangers, entre els quals hi havia l’anglès J Dowland i l’alemany H Schütz Al segle XVIII començaren les representacions d’òpera i de ballet al palau reial En un principi, l’òpera no fou acollida amb gaire entusiasme i aquest fet, juntament amb l’onada pietista que dominà el país durant el regnat de Cristià VI 1730-46, provocà que aquests…

Estudià cant i orgue al Royal College of Music de Londres i entrà al cor del Festival de Glyndebourne Treballà a les companyies de la Welsh National Opera i el Covent Garden fins el 1971, que inicià la seva carrera com a solista Cultiva el lied i l’òpera i destaca tant en el repertori mozartià com en l’obra dels autors anglesos, en especial de Benjamin Britten

Estudià orgue a Givet i anà a París, on conegué Gluck i, influït per ell, es dedicà a l’òpera Assolí èxits amb Euphrosine 1790, Stratonice 1792, Timoléon 1794, Adrien 1799, Ariodant 1799, etc, dins el gust neoclàssic, sovint amb text de François Hoffman També escriví himnes revolucionaris uns quants amb text de MJChénier, ballets, com La dansomanie 1800, simfonies i la seva obra mestra, l’òpera Joseph 1807

Estudià a diferents centres de Croàcia i Àustria, dirigí l’Òpera de Zagreb del 1915 al 1943 i fou professor a l’Acadèmia de Música de Belgrad en 1946-61 Compositor nacionalista, desenvolupà un llenguatge d’àmplia diversitat colorística inspirat en elements musicals provinents del folklore croat Del conjunt de la seva obra només l' Obertura de l’òpera Strizeno-koseno 'Cap brillant' s’ha incorporat al repertori orquestral croat

Escriví farses, sàtires What-d’ye-call-it ‘Com en dieu', 1715 Poems on Several Occasions, 1720 Fables , 1727 etc Triomfà amb Beggar's Opera ‘L’òpera del mendicant’, 1728, comèdia amb música composta i adaptada per JC Pepusch, paròdia del teatre sentimental i del drama musical italià, precedent de la Dreigroschenoper , de Brecht Altres obres seves són Polly 1728 i Acis and Galatea 1723, amb música de Händel

Es basa en la utilització d’un conjunt de transceptors que fan servir una font de llum làser, que emet en longituds d’ona compreses entre 780-900 nm i 1500-1600 nm, sobre la qual es transmeten les dades convenientment modulades, i un fotodetector com a element receptor La propagació es realitza a través de l’atmosfera, i està subjecta als efectes dels aerosols i dels meteors aquest fet, juntament amb la divergència que presenta el feix òptic, fa que no sigui recomanable per a distàncies superiors als 500 m

Es formà musicalment al conservatori de la seva ciutat natal i després amplià els estudis a Praga i Viena El 1968 debutà a l’Òpera Nacional de Bratislava amb El barber de Sevilla , representant el paper de Rosina, i dos anys més tard ho feu a l’Òpera de Viena com a Reina de la Nit de La flauta màgica , paper gràcies al qual començà a ser reconeguda com una de les millors sopranos líriques lleugeres de la seva generació Contractada a partir del 1970 per l’Òpera de Viena, aviat fou aplaudida a la Metropolitan Opera House de Nova York i al Festival de…

Estudià amb Maya Maiska, Gino Bechi i Ettore Campogaliani a Itàlia El 1986 debutà al Gran Teatre del Liceu i, des de llavors, ha estat una veu habitual en aquest escenari, on ha cantat desenes d’òperes, entre les quals, Rigoletto , Aida , Il Trovatore , La Bohème , Macbet , La forza del destino , etc El 1989 també participà en l’estrena de l’òpera Cristóbal Colón , de Lleonard Balada, al costat de Montserrat Caballé i Josep Carreras el 1999, en el muntatge de Turandot que reinaugurà el teatre després de l’incendi, i el 2004, en l’estrena absoluta de l’òpera Gaudí ,…