Resultats de la cerca

Fou membre del cor de la catedral de la Seu d’Urgell 1796 El 1806 passà a Barcelona, on estudià amb l’organista Carles Baguer La Guerra del Francès l’obligà a fugir a Maó en tornar-ne, fou enviat a Itàlia per la junta d’accionistes del Teatre de la Santa Creu 1815, i hi contractà una companyia d’òpera que actuà a Barcelona dirigida pel compositor Prieto Generali El 1818 el substituí en la direcció del teatre i s’hi féu remarcar com a compositor amb l’obertura escrita per a l’estrena a Barcelona 1818 d' Il barbiere di Siviglia , de Rossini, i amb les òperes Adele di Lusignano 1819…

Estudià al Conservatori del Liceu de Barcelona i, el 1910, a quinze anys, debutà al Teatre Colón de Buenos Aires amb l’òpera Blanca de Beaulieu de CA Stiattesi, com a membre integrant de la companyia de J Goula Un any després intervingué en l’òpera Carmen , de G Bizet, i interpretà el paper d’Octavian en l’estrena italiana d’ El cavaller de la rosa , de R Strauss, a l’Òpera de Roma El 1912 debutà al Gran Teatre del Liceu amb Samsó i Dalila , de Saint-Saëns, i consolidà definitivament la seva projecció com a mezzosoprano en l’àmbit internacional Intèrpret molt cotitzada per la qualitat…

Estudià al conservatori del Liceu de Barcelona amb mestres com Josep Rodoreda i Marià Obiols El 1875 es traslladà a Roma i el 1876, a París, ciutats on estudià piano i contrapunt Tot i que la seva tasca compositiva es desenvolupà essencialment en el camp de la música escènica, amb sarsueles com La Santa Pagesa , Na Bet-Maria i òperes com Lo desengany , dins la seva producció també trobem alguna obra simfònica i música religiosa

Estudià piano i composició al Conservatori del Liceu El 1866 fou nomenat professor d’aquest centre, però dimití i es dedicà a l’ensenyament privat Tingué com a deixebles E Bosch i M Rodríguez d’Alcàntara Entre les seves obres destaquen Barcarola , Rapsòdia i altres peces per a piano, així com alguns romances Traduí a l’italià llibrets de les òperes Henry Clifford , d’Isaac Albéniz, i Els Pirineus , de Felip Pedrell

Estil específic de l’òpera, es caracteritza per la utilització, en la veu humana, d’exclamacions, pauses llargues i melodies arpegiades, generalment formant part d’un recitatiu acompanyat Des del punt de vista instrumental és habitual, sobretot, el trèmolo dels instruments d’arc doblats pels instruments de vent Es troben escenes d' ombra en òperes com L’Orfeo de C Monteverdi, Orfeo i Eurídice de CW Gluck i Don Giovanni de WA Mozart

Presumptament derivà d’una dansa popular provençal, tot prenent el seu nom de l’instrument membranòfon homònim tamborí amb el qual s’acompanyava juntament amb el galoubet flabiol La dansa estilitzada es caracteritza per una textura que emula la de la parella instrumental esmentada, amb un baix ostinato d’una sola nota usualment la tònica i una animada melodia a la part superior En foren famosos els exemples en òperes i ballets de JPh Rameau

Creà una escola de cant que esdevingué cèlebre en sortiren castrats famosos com Farinelli i Caffarelli Dirigí òperes i compongué per a diverses corts europees, sobretot a Dresden, a Londres on competí amb Händel entre el 1729 i el 1736 i a Viena, on fou mestre de FJHaydn Conreà principalment l’òpera seriosa Berenice , 1710 Eumene , 1721 Arianna in Nasso , 1733 de qualitat però influí també els músics de l’escola napolitana

Estudià a Milà i es dedicà a l’òpera, amb obres com I promessi sposi 1856 estrenada a Barcelona el 1875 i Roderigo, re dei goti 1863, avui oblidada La seva obra mestra, La Gioconda 1876, el situa entre l’òpera verdiana i el verisme, moviment del qual pot ésser considerat precursor Deixà també el ballet Clarina 1873 i les òperes I lituani 1874 i I mori di Valenza , inacabada, que fou completada per ACadora

Alumne de Massenet i de CFranck, succeí aquest com a organista de Sainte-Clotilde, a París 1890-98, i dirigí els Concerts Colonne 1910-33 Autor d’òperes com La coupe enchantée 1895 i On ne badine pas avec l’amour sobre l’obra d’Ade Musset, 1910, oratoris, el ballet Cydalise et le Chèvre-Pied 1923, música d’escena per a Ramuntcho 1906, de Pierre Loti, i obres per a piano

Fou compositor de cambra de Lluís XV de França, i del 1730 al 1756 fou un dels violons du roi Des del 1739 dirigí l’orquestra de l’Opéra, i fou director d’aquest teatre del 1757 al 1766 En collaboració amb François Rebel escriví cantates, ballets i unes deu òperes, la més cèlebre de les quals fou Pyrame et Thisbé 1726 El seu germà Louis Francoeur París 1692 — 1745 també fou violinista i compositor