Resultats de la cerca
Es mostren 850 resultats
Maria Ros
Música
Nom amb què és coneguda la soprano valenciana Maria Assumpció Aguilar Ros.
Estudià les tècniques de cant amb M García i debutà oficialment el 1915 a València amb Aïda , tot i que tres anys abans ja havia actuat en diverses funcions de sarsuela El 1918 fou contractada pel Teatro Colón de Buenos Aires, on interpretà el paper de Sophie El cavaller de la rosa en substitució d’A Galli-Curci El 1921 es presentà a Ferrara al costat de G Lauri-Volpi, amb qui es casà tres anys més tard Actuà amb gran èxit en teatres d’arreu d’Europa i de l’Amèrica llatina, i fou especialment reconeguda la seva intervenció en Il guarany , a Rio de Janeiro 1922, amb la companyia de P…
Artur Bofill i Poch
Biologia
Geologia
Naturalista i geòleg.
Especialitzat en paleontologia i malacologia, aplegà una gran collecció de materials geològics i malacològics en diversos viatges d’estudi per Europa i el nord d’Àfrica, iniciats el 1875, els quals donà al Museu Martorell de Barcelona, que ell mateix dirigí a partir del 1887 Dirigí també la Junta de Ciències Naturals i fou secretari perpetu de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona des del 1896 fins a la mort Redactor de la Geografia General de Catalunya dirigida per FCarreras i Candi, hi féu l’estudi de la part de paleontologia corresponent al Mapa geològic de la província de Barcelona…
Melcior de Bou i de Margarit-Biure
Literatura catalana
Escriptor i erudit.
Darrer marquès d’Aguilar, baró de Mosset i intitulat comte de Montagut, dit també Melcior de Margarit Era fill de Pere-Francesc de Bou i Pujol, que fou primer mere president de Perpinyà 1790 Participà en la Revolució Francesa, però s’hagué d’exiliar a Barcelona al final del 1790 Es destacà entre els emigrats polítics, amb la seva muller, Joana de Bruyères, introductora del vals a Barcelona 1791 El 1809 tornà a França Fou membre de la societat de ciències de Montpeller i fou designat un dels quaranta mantenidors dels jocs florals a Tolosa És autor de poesies neoclàssiques en…
,
Urraca de Haro
Història
Reina de Lleó, filla del senyor Llop II de Biscaia i d’Aldonza Ruiz de Castro.
Amistançada un quant temps amb Ferran II de Lleó, del qual tingué l’infant Garcia mort abans del 1184, s’hi casà pel maig del 1187 Arran d’aquest matrimoni els Haro assoliren un gran ascendent a la cort lleonesa En infantar un nou fill, Sanç 1188, es produïren greus dissensions entre Urraca, que pretenia la corona per a aquest, i el seu fillastre, el futur Alfons IX, fill de Ferran II i de la seva primera muller, Urraca de Portugal, però a la mort de Ferran II 1188 la noblesa de Lleó s’inclinà a favor del príncep Alfons, que fou entronitzat Amb l’ajuda del rei castellà Alfons VIII i d’alguns…
Sant Martí de la Corriu (Guixers)
Art romànic
Situació Una vista del mur frontal de l’església, en el qual hi ha oberta la porta d’entrada, gòtica, la qual ha conservat, però, la ferramenta de la porta anterior L Prat Dins el terme de Guixers, i arraconada a l’esquerra del torrent de la Forana, Sant Martí de la Corriu contempla Puig-aguilar, a tramuntana, i Montcalb, a llevant, en companyia d’un gran casal, avui mig abandonat Mapa 292M781 Situació 31TCG889676 S’hi arriba prenent el trencall que es troba a mà esquerra al punt quilomètric 8,100, just abans de passar el pont de la carretera de Sant Llorenç a Berga Després de 5 km hi ha una…
Malgrat de Noves
Despoblat
Despoblat del municipi de les Valls d’Aguilar (Alt Urgell), a l’esquerra del riu de la Guàrdia, a 810 m alt., dins l’antiga vall d’Aguilar.
Pertanyia al vescomtat de Castellbò, dins el quarter de Castellbò
Castell de la Llavinera (Sant Pere Sallavinera)
Art romànic
Les primeres notícies sobre l’existència del terme de la Llavinera es troben en la donació que l’any 1015 feu el bisbe Borrell de Vic al levita Guillem d’Oló del lloc de la Sagarra, amb els puigs de Carat, Calafell i Farrera en les afrontacions del lloc hi figura el terme de la Llavinera Lavineria El domini eminent del castell es trobava en poder dels bisbes de Vic, sense que hom pugui saber com l’obtingueren Aquests infeudaren el castell a la família Cervera i els castlans en foren inicialment els Rocafort Les primeres notícies del castell corresponen als castlans L’any 1022 Randulf,…
Del Crèdit Corporatiu a Caixabank (1976-1992)
El Banc de Crèdit Corporatiu, el banc dels metges 1976-1980 El 1962 es constituí a Barcelona la Cooperativa de Crèdit i Estalvi de la II Agrupació Mèdica, que integrava la major part d’aquests professionals a Catalunya i les Illes Balears Com totes les entitats d’aquesta naturalesa, la Cooperativa recollia dipòsits dels seus associats i els atorgava crèdit en condicions favorables El 1975, aquesta cooperativa tenia uns fons propis de 490 milions de pessetes i uns dipòsits de prop de 6 000 milions en 24 000 comptes oberts El 1976, la Cooperativa, presidida pel Dr Manuel Girona, arribà a un…
premi Màrius Torres
Premi de poesia en llengua catalana atorgat anualment per l’Ajuntament i la Diputació de Lleida.
Fou convocat per primera vegada l’any 1996 Relació d'obres i autors guardonats 1996 Versos i contracants , de Víctor Obiols 1997 Els grills que no he matat , de Jordi Julià 1998 Almadrava de Roma , de Francesc Burguet 1999 La nit sense alba , de Txema Martínez 2000 Les lentes illusions , de Josefa Contijoch 2001 Música i escorbut , d’ Anna Aguilar 2002 Pavelló d’Orient , de Joan Baptista Camps 2003 Devora l’estimball , de Josep Tuset 2004 El cercle de les ànimes , de Júlia Zabala 2005 Desdiments , de Josep Domènech 2006 Domèstica veritat , de Joan Duran 2007 desert 2008 revocat…
carrer de Montcada
El carrer de Montcada
© Fototeca.cat
Carrer
Carrer del barri de Ribera de Barcelona que va de la plaça del mateix nom —tocant al passeig del Born— fins a la plaça de Marcús, on hi ha una capella romànica del s. XII, tocant al carrer de Corders.
Documentat des del s XI, fou al s XII que adquirí una veritable personalitat, tot i que no fou conegut amb el nom actual fins a la darreria del s XIII Trencà la seva unitat l’obertura del carrer de la Princesa s XIX, que el travessa Ric en palaus antics amb importants patis, fou revalorat des del 1930, i a la postguerra reeixí la idea de fer-ne centre cultural i museístic el Palau Dalmases, obra mestra del barroc, que conté l’extraordinària capella flamígera s XV dels Boixadors, és seu de l’Òmnium Cultural i ho fou de l’Institut d’Estudis Catalans des del 1962 fins al 1982 el palau gòtic d’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina