Resultats de la cerca
Es mostren 1860 resultats
Gaspar Torrella
Cristianisme
Metge i eclesiàstic.
Fou metge dels papes Alexandre VI i Juli II, bisbe de Santa Justa a Sardenya, títol que conservà després de la supressió del bisbat, el 1504, fins a la mort, i prelat domèstic És autor d’un dels primers tractats sobre la sífilis, l’anomenat morbo gallico , que dedicà el 1497 a Cèsar Borja i fou reeditat diverses vegades 1497, 1521, 1566 Publicà també altres tractats amb consells per a preservar de la malaltia, com Pro regimine seu preservatione sanitatis 1506
Juan Ginés de Sepúlveda
Filosofia
Literatura
Humanista andalús.
Es formà a Alcalá de Henares i a Bolonya Cronista de Carles V De rebus gestis Caroli V i també de Felip II De rebus gestis Philippi II , remarcable més per la qualitat de la prosa llatina que per la vàlua historiogràfica Traduí Aristòtil i Alexandre d’Afrodísia Antierasmista convençut Antapollogia , combaté Bartolomé de Las Casas quan aquest publicà Destruyción de las Indias , per escrit i oralment El 1780 hom féu a Madrid una edició de les seves obres completes
Sebastià Salelles
Història del dret canònic
Canonista, jesuïta des del 1590.
El 1611 passà a Malta, on professà en la Companyia de Jesús el 1614 Ensenyà durant divuit anys la teologia moral i fou consultor de la inquisició de Malta, on gaudí de l’amistat del gran mestre Alofi de Wignancourt i de l’inquisidor i delegat apostòlic 1635-39 Fabio Chigi després papa Alexandre VII, el qual en les seves Musae iuveniles Anvers, 1654 l’exhortava a enllestir l’obra De materiis tribunalium SInquisitionis en tres volums, Roma 1651-56
Pierre d’Aubusson
Cristianisme
Cardenal.
Gran mestre de l’orde de Sant Joan 1476, defensà 1480 Rodes contra les forces otomanes Hostatjà després 1482 Ǧem, germà de Baiazet II Davant les pressions d’Innocenci VIII 1486 consentí que Ǧem fos transferit a Roma, a canvi del cardenalat concedit el 1489 i de la unió a l’orde de Sant Joan dels ordes del Sant Sepulcre, de Betlem, de Natzaret, etc Fou nomenat per Alexandre VI comandant en cap de la futura croada Expulsà els jueus de Rodes
Romà I
Història
Emperador d’Orient (919-944).
Sota els regnats de Lleó IV i d’Alexandre assolí els graus més alts en el comandament de l’exèrcit Sogre de Constantí VII, es féu associar al poder 919 El seu govern fou positiu signà la pau amb els búlgars i els atragué a l’òrbita de l’Imperi a l’Àsia, aconseguí l’aliança dels prínceps d’Armènia i del Caucas i reprengué l’ofensiva contra els àrabs Obligat a abdicar pels seus fills, es retirà en un convent
asmoneu | asmonea
Història
Membre d’una família sacerdotal israelita.
A l’època de la dominació siríaca, quan Antíoc IV Epífanes suprimí la llibertat de culte, un membre d’aquesta família, Judes, un dels macabeus, fills de Mataties, inicià la revolta que culminà amb la independència jueva macabeu La dinastia asmonea Joan Hircà, Aristòbul I, Alexandre Janneu, Aristòbul II i Hircà II exercí alhora els poders civil i religiós fins que, a causa de la intervenció de Roma, l’últim dels seus representants fou substituït per Herodes, de família idumea 40 aC
història de l’educació
Historiografia catalana
La història de l’educació, en sentit modern, s’inicià amb els treballs d’Alexandre Galí (1886 – 1969).
Desenvolupament enciclopèdic Abans d’aquest autor es poden resseguir interessants contribucions a aquesta disciplina, però fou a partir dels seus estudis que l’erudició positivista començà a sotmetre’s als nous criteris metodològics, conceptuals i temàtics de la història social La historiografia educativa del s XIX i les primeres dècades del XX Fou duta a terme per polígrafs i, en línies generals, prioritzà l’exposició de dades molt precises i singulars, s’acontentà amb el discurs descriptiu i episòdic, avantposà la intenció moralitzant a la científica, privilegià el període de l’Edat Mitjana…
okhrana
A la Rússia tsarista, policia política secreta, fundada el 1881, després de l’assassinat del tsar Alexandre II.
concili III del Laterà
Onzè concili ecumènic (1179), convocat per Alexandre III per posar fi al cisma de l’antipapa Calixt III.
Dictà normes sobre l’elecció del papa, condemnà el catarisme i ratificà la pau amb Frederic I Barba-roja Per primera vegada hom coneix el nom dels 291 pares que hi assistiren
comtat de Santa Beatriz
Història
Títol concedit el 1839 pel pretendent Carles Maria Isidre de Borbó a Alexandre Palavicino i Espinosa, únic titular.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina