Resultats de la cerca
Es mostren 688 resultats
Václav Talich
Música
Director d’orquestra txec.
Format a Praga com a violinista, amplià els seus coneixements a Leipzig El 1903 entrà en l’Orquestra Filharmònica de Berlín com a violinista, i l’any següent ja n’era el primer violí El director de l’orquestra, el seu antic mestre A Nikisch, l’animà a dedicar-se a la direcció, però el 1905 ingressà com a violinista en l’Orquestra de l’Òpera d’Odessa, mentre impartia classes de violí a Tiflis En aquestes ciutats tingué les seves primeres experiències com a director al capdavant de formacions de cambra Després d’un cert temps dirigint orquestres simfòniques i representacions…
Johann Heinrich Rolle
Música
Compositor alemany.
Fou iniciat en la música pel seu pare, Christian Friedrich Rolle, director musical de la ciutat de Magdeburg Johann Heinrich fou organista a Magdeburg i el 1742 anà a Berlín per formar part de l’orquestra de la cort prussiana de Frederic II el Gran, primer com a violinista i després com a violista El 1747 decidí retornar a Magdeburg per treballar-hi novament com a organista i, el 1751, en morir el seu pare, ocupà el lloc de director musical Compongué un gran nombre d’oratoris de contingut bíblic, com Tod Abels 1769 i Abraham auf Moria 1776, que mostren la influència que exerciren sobre la…
Georg Friedrich Kauffmann
Música
Organista i compositor alemany.
Rebé les primeres classes de tecla de JH Buttstett, i tingué JF Alberti com a mestre de composició El 1710 fou nomenat organista de la catedral de Merseburg El 1722 competí, sense èxit, amb JS Bach pel lloc de cantor a l’església de Sant Tomàs de Leipzig Gaudí en vida d’una gran reputació com a compositor, i fou un dels més importants autors alemanys contemporanis de JS Bach La seva collecció Harmonische Seelenlust 1733-36 conté noranta-vuit preludis corals, descrits pel mateix Kauffmann com a "breus, però elaborats amb particular invenció i estil agradable" i en els quals…
Franz Anton Hoffmeister
Música
Editor i compositor alemany.
El 1768 es traslladà a Viena amb la intenció d’estudiar per a advocat, però finalment decidí dedicar-se a la música i arribà a ser mestre de capella en algunes esglésies vieneses El 1784 fundà, a la capital austríaca, una casa editorial dedicada bàsicament a la publicació de les obres de compositors contemporanis Edità, entre d’altres, obres de JS Bach, J Haydn, WA Mozart, del qual era amic, L van Beethoven i IJ Pleyel Més tard 1800 s’installà a Leipzig, on, juntament amb l’organista A Kühnel, fundà l’editorial Bureau de Musique, empresa que fou adquirida el 1814 per CF Peters El…
Johann David Heinichen
Música
Compositor i teòric alemany.
Des de petit mostrà un talent i unes aptituds notables per a la música El 1695 s’inscriví a la Thomasschule de Leipzig, on rebé lliçons de clavicèmbal i orgue sota la supervisió de Johann Kuhnau, que, admirat per les seves qualitats, el prengué com a assistent per a corregir i copiar les seves pròpies obres manuscrites El 1710 viatjà a Itàlia per aprendre el gènere operístic El 1713 estrenà, a Venècia, les òperes Mario i Le passioni per troppo amore , que foren molt ben acollides Mantingué contactes personals amb compositors com F Gasparini, CF Pollarolo, A Lotti i A Vivaldi, que…
Mikolajus Konstantinas Čiurlionis
Música
Compositor i pintor lituà.
Fill d’un organista, rebé del seu pare els primers coneixements musicals, i amplià els seus estudis a l’escola de l’Orquestra del príncep Ogiňki, a Plungẹ Del 1894 al 1899 estudià amb Z Noskowski a l’Institut de Música de Varsòvia, i el 1901 anà a Leipzig a estudiar contrapunt i composició amb S Jadassohn i C Reinecke Novament a Varsòvia, el 1902 ingressà a l’Escola de Dibuix de la ciutat, i dos anys més tard ho feu a l’Escola de Belles Arts En aquesta època es destacà per la seva activitat a favor del moviment nacional lituà, i fou director dels cors lituans de Varsòvia i…
Telmo Vela i Lafuente
Música
Violinista i compositor valencià, germà de Lluïsa Vela.
Vida A sis anys feu la primera aparició pública com a solista Més tard estudià violí amb Jesús Monasterio i José del Hierro al Conservatori de Madrid, on també fou deixeble de composició de Manuel Fernández Grajal A Madrid fundà el Quartet Vela, amb el qual aconseguí ferse un nom dins el panorama de la vida musical madrilenya de principi de segle El 1909 estrenà a Leipzig Rêve , opus 53, de P de Sarasate A partir del 1913 residí a l’Argentina A Buenos Aires estigué molt vinculat a diverses agrupacions de música de cambra formades entorn de l’Asociación Wagneriana, amb la qual…
Oleg Kagan
Música
Violinista rus.
Fou alumne de Joachim Braun al Conservatori de Riga i més tard es traslladà a Moscou per perfeccionar-se amb Boris Kuznecov i David Ojstrakh El 1964 fou guardonat al Concurs Internacional de Piano, Violí i Cant George Enescu de Bucarest i un any després obtingué el primer premi en el Concurs Internacional de Violí Jean Sibelius de Hèlsinki Un segon premi en el Concurs Internacional Cajkovskij de Moscou 1966 i un primer premi al Concurs Internacional Johann Sebastian Bach de Leipzig el convertiren en un dels violinistes soviètics més sollicitats de la seva època Ben aviat tocà música de cambra…
Friedrich Blume
Música
Musicòleg alemany.
Estudià medicina a Eisenach i musicologia a les universitats de Munic, Leipzig i Berlín El 1921 obtingué el grau de doctor amb un treball sobre els precedents renaixentistes de la suite orquestral Fou professor a la Universitat de Berlín i, des del 1934 fins a la seva jubilació, a la de Kiel Slesvig-Holstein Destacà com a estudiós de la música de l’Església luterana el seu llibre Die evangelische Kirchenmusik 1931 n’és una de les fonts més autoritzades Fou el responsable de l’edició de les obres de M Praetorius 1928-41 i l’editor general de la collecció "Das Chorwerk" 1929-38, de…
Paul Felix Weingartner
Música
Director d’orquestra austríac naturalitzat suís.
S’inicià a Graz amb WA Remy i, després d’una etapa a Leipzig, el 1883 fou deixeble de F Liszt a Weimar El 1884, quan ja havia estrenat diverses obres pròpies, començà a exercir de director suplent a l’Òpera de Königsberg L’any següent fou contractat a Danzig per dues temporades, i més tard dirigí a Hamburg i Mannheim, fins que, finalment, el 1891 fou nomenat director de l’Òpera de Berlín i dels concerts reials El 1898 dimití el seu càrrec a l’Òpera, però continuà amb els concerts fins el 1907 El 1908 substituí G Mahler a l’Òpera de Viena, però hi renunciá el 1911, si bé seguí al…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina