Resultats de la cerca

Estudià lleis a València, a París, on es doctorà en ambdós drets, i a Lovaina Protegit per Jordi d’Àustria, arquebisbe de València i bisbe de Lieja, l’acompanyà en aquesta ciutat 1544, on s’establí, i li dedicà unes Institutiones Rhetoricae Lovaina 1554, influïdes per les orientacions de preceptiva literària de Lluís Vives, que estenien la retòrica a tots els gèneres de prosa —no sols a l’oratòria— i la consideraven seqüela dels estudis filosòfics Fou autor del llibre Bononia sive de libris sacris in vernaculam linguam convertendis Basilea 1556, en el qual, erasmista convençut, defensava la…

Descendia d’una família aragonesa d’origen noble, però no fou armat cavaller Estudià a les universitats de Salamanca i d’Osca, on es doctorà en dret civil i canònic S'establí a Barcelona, on exercí d’advocat dels tribunals durant més de quaranta anys El 1585 assistí a les Corts de Montsó Fou considerat, juntament amb Joan Pere Fontanella i amb Joan Pau Xammar, el millor jurista català del seu temps D’una extraordinària formació com a romanista, potser no ponderà prou bé la relació entre l’anomenat dret comú i els usatges i les constitucions de Catalunya Les seves obres sobre temes jurídics…

Procedia d’una família d’advocats de Borgonya El 1791, essent capità d’enginyers, fou elegit diputat per a l’Assemblea Legislativa i després per a la Convenció El 1793 fou nomenat membre del Comitè de Salvació Pública, on s’ocupà dels afers militars i contribuí a posar en peu de guerra catorze exèrcits que salvaren la Revolució de les coalicions de les potències europees, entre els quals l’exèrcit dit del Midi , que envaí Catalunya Guerra Gran Durant el Directori, del qual fou elegit membre 1795, s’oposà a Paul de Barras i hagué d’exiliar-se 1797 Contrari al poder personal de Napoleó durant…

Vida i obra Ordenat de sacerdot i doctorat en teologia a Avinyó, tornà a Mallorca Una lletra de Francesc Xavier contant la seva activitat a l’Índia el mogué a entrar a la Companyia de Jesús 1545, després d’haver visitat Roma, hoste del seu amic Jaume del Pozzo, i d’haver practicat els exercicis amb Jeroni Domènec Com a primer rector del collegi-universitat de Messina 1548-52, hi organitzà els estudis humanístics i doctrinals a la manera de París, mètode seguit després per tots els collegis de la Companyia Promulgà i comentà les constitucions del novell orde a Sicília, a Portugal i a Espanya…

Es formà a la seva ciutat natal, on fou infant de cor de la catedral fins aproximadament el 1565 Després és possible que fos enviat a estudiar a Roma Passà un curt període de temps com a mestre de cant a la catedral de Lleida, càrrec del qual fou revocat el 1576 Posteriorment fou mestre de capella de les catedrals de Segòvia, Àvila 1588 i Salamanca 1602 El 1587 el capítol de Sevilla el convidà a convertir-se en l’assistent de Francisco Guerrero, però en aquell moment Vivanco preferí anar a Àvila A Salamanca, l’any 1603 obtingué per oposició la càtedra de música de la universitat, lloc del…

Conegut com Paco Gibert, fou un dels pioners en la pràctica del waterpolo a Catalunya sorgit del Club Natació Barcelona CNB Guanyà dos Campionats d’Espanya 1920, 1921 i quatre de Catalunya 1921, 1922, 1924, 1925 També participà en els Jocs Olímpics d’Anvers 1920 i de París 1924 Fomentà l’esport infantil amb la creació de la primera escola de natació i waterpolo del CNB 1925 Fou vicepresident del club 1920-27 i un dels promotors de la construcció de la piscina municipal de Montjuïc, la primera de dimensions olímpiques a l’Estat També presidí la Federació Catalana de Natació 1927-…

L’any 1912 s’afincà a Catalunya i jugà cinc temporades amb el FC Barcelona, amb el qual disputà 91 partits i marcà 10 gols Jugava de mig i guanyà una Copa d’Espanya 1913, dos Campionats de Catalunya 1913, 1916 i una Copa Pirineus 1913 El 1917 es convertí en el primer entrenador oficial del Barcelona i exercint de tècnic encara jugà algun partit Dirigí l’equip blaugrana fins a la temporada 1923-24 i després ho tornà a fer en una segona etapa 1931, 1932, 1933 En total nou temporades Guanyà dues vegades la Copa d’Espanya 1920, 1922 i sis el Campionat de Catalunya 1920-24, 1932 El 1920 ajudà la…

Formada al Club Natació Terrassa, gaunyà la medalla d’or en 400 m lliure i 400 m estils en el Campionat d’Espanya Júnior 2007, i la medalla d’or en 4 × 100 m lliure i la de plata en 400 m estils 2009 En categoria absoluta guanyà el 4 × 200 m del Campionat d’Espanya 2007 i fou medalla de bronze en 400 m estils en la categoria absoluta També fou medalla de bronze en 400 m estils en el Campionat d’Espanya 2008 Baté el rècord d’Espanya de 4 × 200 m lliure 2008 També aconseguí la medalla d’or en 4 × 100 m lliure, plata en 4 × 200 m lliure i bronze en 200 i 400 m estils en el Campionat de Catalunya…

El seu objectiu és la secessió de Flandes de Bèlgica —conjuntament amb la regió de Brusselles— i l’expulsió dels estrangers immigrants Durant els anys vuitanta els resultats electorals no l’acompanyaren, però a partir dels anys noranta, en què es feu sentir el lideratge de Filip Dewinter, protagonitzà un gran ascens a la Cambra de representants passà de 12 escons el 1991, a 11 el 1995, 15 el 1999, 18 el 2003 i 17 el 2007, i en l’àmbit municipal se situa entre les forces més votades en ciutats importants com ara Anvers, Gant o Malines L’increment també es reflectí al Parlament…

Mig centre, fou un dels puntals del Futbol Club Barcelona en l’Edat d’Or del club Molt vinculat des de petit al barri barceloní de Sants, fitxà pel Gladiator, el TBH i el Centre d’Esports 1915-16 abans de jugar amb el FC Barcelona 1916-22 En fundar-se la Unió Esportiva de Sants, passà a formar-ne part 1922-23 Tornà al Barça 1923-28, amb el qual, sumant les dues etapes, disputà 402 partits i marcà 44 gols Guanyà cinc Copes 1920, 1922, 1925, 1926, 1928, nou Campionats de Catalunya 1919-22, 1924-28 i una Copa de Campions 1928 El 17 de juny de 1928 el Barça li reté un partit d’homenatge a les…