Resultats de la cerca
Es mostren 6602 resultats
Yima
Mitologia
Divinitat de l’antiga religió persa, que, segons la narració del Vīdevdāt (o Vendidad), a l’Avesta, fou el primer home i el primer rei mític que governà durant l’edat d’or, que salvà la humanitat del diluvi construint un castell a les entranyes de la terra.
Sembla que cal relacionar-lo amb el Yama hindú Zoroastre en rebutjà la figura i la substituí per la de Gayōmart En la literatura persa tardana apareix sovint amb el nom de Jamshīd
febre d’estiu
Patologia humana
Malaltia infecciosa, endèmica a Itàlia i a Iugoslàvia, deguda a un virus transmès per la picada d’un dípter, el Phlebotonus pappatacii
.
Es caracteritza per un accés de febre, que apareix bruscament i desapareix al cap de tres dies Va precedida de cefalàlgia i de dolors musculars, i sovint acompanyada de bradicàrdia, trastorns digestius i eritema
síndrome d’Aldrich
Patologia humana
Afecció hereditària recessiva i exclusiva del sexe masculí, caracteritzada per l’aparició, als primers dies de la vida, d’una púrpura trombocitopènica, de simptomatologia característica.
Cap al tercer mes s’hi afegeix un èczema i finalment apareix hipogammaglobulinèmia, la qual comporta un augment de la freqüència i la gravetat de les infeccions S'anomena també síndrome de Wiscott-Aldrich
calcioferrita
Mineralogia i petrografia
Hidrofosfat hidratat de calci, de ferro, de magnesi i d’alumini, Ca4Mg(Fe,Al)4(PO4)6(OH)4·13H2O.
Mineral de la classe VII fosfats, del grup de la montgomeryita que cristallitza en el sistema monoclínic Lluïssor nacrada de transparent a translúcid, de color groc a verd Apareix formant nòduls o agregats fullosos
Santa Coloma d’Arsèguel
Art romànic
Santa Coloma d’Arsèguel Jordi Domènech CC La vila d’Arsèguel apareix esmentada en la publicació sacramental del testament de Guitard del 996, en què deixà a Santa Maria de Ripoll una casa situada en aquesta vila Amb anterioritat, l’any 964, es documenta la serra d’Arsèguel Un altre esment és la deixa del bisbe Salla, l’any 1010, d’un alou a Arsèguel aquest lloc és esmentat també en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell En aquests documents la vila i el terme d’Arsèguel formaven part del comtat de Cerdanya posteriorment, al segle XIV, passaren a integrar-se al comtat d’Urgell…
Sant Fruitós (el Port de la Selva)
Art romànic
La cella monàstica de Sant Fruitós és al poble de la Vall de Santa Creu Hi ha l’opinió que aquest poblat aparegué quan fou abandonat el poble de Santa Creu de Rodes Tanmateix, l’ocupació d’aquest indret té un origen més antic, puix que la seva església, dedicada a Sant Fruitós, ja apareix esmentada en documents del segle IX La cella de Sant Fruitós era una de les quatre que hi havia al comtat de Peralada, la possessió de les quals fou objecte de llargues disputes entre els monestirs de Banyoles i Sant Policarp de Rasès N’hi ha notícies indirectes de vers l’any 780, que el futur…
Aparició de la revista “Laye”
Apareix a Barcelona la revista cultural “Laye”, patrocinada per la delegació provincial d’educació, en la qual collaboren, entre d’altres, Gabriel Ferrater, Josep Maria Castellet, Manuel Sacristán, Carles Barral i Jaime Gil de Biedma
culm
Geologia
Fàcies sedimentària caracteritzada per materials detrítics que presenten la ritmicitat pròpia dels corrents de turbidesa.
Hom els interpreta com a sediments dipositats als fons marins profunds, en diferents ambients —canyons, ventalls submarins— Apareix al continent europeu i a les illes Britàniques i la seva edat és la del Carbonífer inferior
ubiqüisme
Cristianisme
Doctrina eucarística sostinguda per M.Luter i molts dels seus seguidors que afirma que Crist, per la seva infinitud, és present a tot arreu (ubiquitas corporis Christi), i, doncs, també en l’eucaristia.
Bé que ja apareix en alguns escrits de Luter, sobretot a Bekenntnis vom Abendmahl Christi 1528, la doctrina fou formulada per JBrenz —en polèmica contra els calvinistes— en el sínode luterà de Stuttgart del 1559
morabatí
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda d’or almoràvit el valor de la qual correspon al del dinar (3,85 g).
Circulà abundantment a Catalunya, durant el s XII i la primeria del XIII N'hi ha documentació des del 1105 i hi apareix esmentada amb noms diferents marins, meliquins, ajadins, pupins, allusius al seu origen