Resultats de la cerca

L’any 1320 obtingué l’exempció d’imposts, confirmada el 1328 i el 1336 És un dels deu principals jueus catalans a qui el poeta Qalonimos ben Qalonimos, el 1323, dedicà el seu llibre Eben Boḥan S'han conservat quatre llibres de medicina escrits per ell en hebreu, un dels quals sobre la Pesta Negra del 1349

El 1314 era a Avinyó i vers el 1322 residí algun temps a Catalunya, on compongué el llibre moral en prosa ritmada Eben Boḥan ‘Pedra de toc’, que dedicà a deu prohoms jueus de Catalunya Traduí a l’hebreu una trentena d’obres àrabs i hom li atribueix, també, una paròdia del Llibre d’Ester

Es remarcà en el període comprès entre el 1638 i el 1640 com a ambaixador de la generalitat a Madrid Per bé que les seves gestions no aconseguiren de suavitzar les tensions deixà un Dietari manuscrit , on es reflecteixen la tensió del temps i les seves observacions polítiques sobre el moment

Fill d’una família noble hispanoromana, estudià retòrica i jurisprudència i triomfà en la carrera administrativa hom creu que obtingué un càrrec important, potser el de governador, a la Tarraconense, però l’abandonà per lliurar-se al conreu de la poesia, concebuda com un instrument de conversió espiritual Conreà la poesia lírica i l’epicodidàctica, motiu pel qual ha estat anomenat “el Virgili i Horaci dels cristians” Escriví el Cathemerinon o ‘Llibre dels himnes del dia’, el Peristephanon , ‘Llibre de corones’, en honor dels màrtirs l' Apotheosis, sobre la divinitat de Crist l' Hamartigenia,…

Deixeble de Plotí i especialment preocupat per la temàtica eticoreligiosa, amb els seus quinze llibres Contra els cristians , que Teodosi II féu cremar el 435, volgué apartar la intellectualitat pagana d’una religió que considerava irracional Influí sobre l’Occident medieval, sobretot amb l' Isagoge , o introducció a les Categories d’Aristòtil, que Boeci traduí al llatí i on era plantejat el problema dels universals un dels temes abordats en l’obra i que ha estat més tradicionalment conegut és el tipificat en l' arbre de Porfiri

Actiu a Venècia almenys en el període 1534-65 i deixeble reconegut de GSavoldo i PAretino, la seva pintura és perduda amb rares excepcions Retrat , 1534, Musée des Beaux-Arts, Chambéry és important pel seu Dialogo di pittura 1548, text de típic encuny venecià, àgil i ben informat sobre pintors coetanis, on discuteix i ironitza contra l’ortodòxia toscana amb unes nocions i un vocabulari que la poètica del manierisme assumiria tot seguit

De família modesta Es doctorà en teologia a la Universitat de València el 1546, de la qual fou catedràtic de filosofia 1547-53 1558 i de retòrica 1567 Autor de Dialogus de morte Christi domini ac servatoris nostri 1566 Gil Polo, en la seva Diana enamorada , el considerà com a poeta, però res no n'ha estat conservat

El 1512 era ja notari s’aveïnà a València Fou membre del consell general de València els anys 1528, 1538 i 1547 El 1535 fou nomenat notari examinador Participant assidu als certàmens valencians, el 1532 obtingué el primer premi al certamen poètic valencià de Santa Caterina hi presentà tres composicions religioses en el gris estil teologicopopular, una d’elles en castellà i dues fora de concurs a la devoció, en honor de la Puríssima Concepció D’un estil similar és la seva Contemplació en honor i reverència de les set vegades que el nostre redemptor Jesús escampà la sua preciosíssima sang 1521…

Segurament visità els llocs sants de Palestina i, ja bisbe de Bolonya 433, erigí una església imitant la del sant Sepulcre de Jerusalem Hom li ha atribuït falsament nombrosos escrits És patró de la ciutat de Bolonya La seva festa se celebra el 4 d’octubre

Fou mestre de capella a Palerm i, des del 1752, de la cort de Josep I de Portugal, on succeí Francisco António de Almeida Deixà òperes serioses, com La Merope 1744, La clemenza di Tito 1749, Ipermestra 1757, Solimano 1757, òperes bufes, com La vera felicità 1761, intermezzi i música religiosa i de cambra