Resultats de la cerca
Es mostren 12921 resultats
polinomi
Matemàtiques
Suma formal de productes de nombres, anomenats coeficients (reals, complexos o, més generalment, elements de qualsevol anell) per elements anomenats variables (generalment denotats per x, y, z, etc), als quals hom atribueix només les propietats algèbriques més simples.
Usant aquestes propietats hom defineix la suma i el producte de polinomis, de manera que els polinomis de n variables formen una àlgebra Substituint les variables per nombres hom obté una funció anomenada funció polinòmica
clàstic | clàstica
Mineralogia i petrografia
Dit de les roques formades per la unió de fragments d’unes altres roques preexistents.
Una roca és clàstica quan el percentatge de grans o partícules procedents d’aquestes roques preexistents és superior al de carbonats, sílice o qualsevol altre tipus de ciment les roques clàstiques són anomenades també detrítiques
Necròpoli de Santa Magdalena d’Empúries (l’Escala)
Art romànic
Situació Unes tombes de la necròpoli J Bolòs Aquest important grup d’una trentena de sepultures fou trobat els anys 1960 en l’excavació del conjunt de l’església de Santa Magdalena Possiblement, a les zones adjacents o bé sota els paviments hi ha més tombes Sepultures Aquestes sepultures s’estenen tot al voltant de l’església preromànica Algunes foren fetes a la cambra funerària que hi ha a tramuntana, on n’hi ha dues, i també a les dues cambres de migjorn, on se’n trobaren cinc més A part aquestes, també se n’excavaren dues més a la nau o l’allargament de la nau…
visió escotòpica
Biologia
Visió que té lloc quan els nivells d’il·luminació són baixos i en la qual intervenen essencialment els bastonets de la retina.
La sensibilitat lluminosa de l’ull amb visió escotòpica és diferent de la corresponent a la visió fotòpica, per això hi ha una altra corba normalitzada per a aquestes condicions, que és, però, molt poc emprada
ofita
Mineralogia i petrografia
Nom donat a les diabases molt alterades i de color verd amb taques blanques, la qual cosa els dóna un aspecte de pell de serp.
Amb el temps, aquest nom ha estat aplicat també a la textura típica d’aquestes roques Llur edat és triàsica, però poden fer referència a la sèrie d’erupcions volcàniques terciàries Són molt abundants als Pirineus
anemòmetre de cassoletes
Anemòmetre de cassoletes
© Fototeca.cat
Meteorologia
Física
Anemòmetre d’indicació instantània de la velocitat format per tres cassoletes giratòries que, impulsades pel corrent d’aire, trameten mitjançant un eix vertical el seu moviment a un generador elèctric o a un acoblament magnètic.
La força electromotriu, la freqüència o el parell generat són proporcionals a la velocitat del vent, de forma que hom la pot obtenir mesurant aquestes magnituds amb els aparells corresponents, prèviament calibrats en metres per segon
bis
Música
Exclamació amb la qual el públic d’un concert, als països llatins, demana la repetició d’una peça acabada de sentir -especialment a l’òpera- o la interpretació d’una de nova, no prevista en el programa.
Per extensió, pren aquesta denominació cadascuna de les peces interpretades en aquestes condicions Als països anglosaxons s’usa el terme francès equivalent encore En una partitura, serveix també per a indicar la repetició d’un passatge
fritil·lària
Botànica
Jardineria
Gènere de plantes herbàcies bulboses, de la família de les liliàcies, pròpies de les regions temperades de l’hemisferi nord, que comprèn unes 100 espècies.
Presenten fulles alternes o verticillades, primes i sèssils Fan flors solitàries o, més correntment, agrupades en raïm o umbella, penjants, campanulades, comunament de colors vius Moltes d’aquestes plantes són conreades en jardineria, sobretot la corona imperial
element convertit
Lingüística i sociolingüística
Element (morfema, mot, etc) transferit d’una categoria gramatical a una altra.
Així, a la frase durant la nit hi ha un gerundi en funció de preposició, i a el sopar es refreda , un infinitiu convertit en nom A les llengües romàniques són escasses les possibilitats d’aquestes conversions
treseta
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda valenciana de coure, d’un valor de 3 diners, encunyada per Felip V com la meitat del sisó, o moneda de 6 diners.
Amb aquestes dues monedes s’adaptava l’antic sistema monetari de València a les disposicions monetàries del 1707 La treseta portava com a marca de valor el numeral III Hom en baté els anys 1710 i 1711