Resultats de la cerca
Es mostren 2747 resultats
Josep Pont i Gol
Cristianisme
Eclesiàstic.
Estudià a Solsona i es doctorà en teologia a Roma Nomenat bisbe de Sogorb-Castelló 1951, es destacà per l’ajut als marginats A la postguerra fou, juntament amb el bisbe de Vic, Ramon Masnou, l’única jerarquia dels Països Catalans que defensà la llengua del poble en la litúrgia i en l’ús públic Donà suport a la revista Ressò sobresortí al concili II del Vaticà per les seves intervencions renovadores L’Església davant el Concili 1962 Nomenat, després d’una campanya d’un cert abast popular, arquebisbe de Tarragona 1970, experimentà a la diòcesi una pastoral coordinada i promogué l’esperit d’una…
Carles IV
Història
Emperador romanogermànic (1346-78) i rei de Bohèmia (Carles I) (1346-78).
Fill i successor a Bohèmia de Joan I de Luxemburg, i marcgravi de Moràvia des del 1333 Fou batejat amb el nom de Wenceslau, que es canvià a la cort de Carles IV de França 1323 Elegit emperador el 1346, fou consagrat a Roma el 1355 Es féu coronar rei de Borgonya 1365, però concedí la lloctinència al delfí de França 1378 Es mantingué al defora dels problemes d’Itàlia, fet que defraudà els seus entusiastes, entre els quals Cola di Rienzo i Petrarca Promulgà la Butlla d’Or 1356 Incorporà a Bohèmia una part de l’alt Palatinat 1355 i la baixa Lusàcia 1367 aconseguí Brandenburg per al seu fill…
Jakob Burckhardt
Art
Historiografia
Historiador de la cultura i tractadista d’art.
Centrà la seva atenció essencialment en Itàlia, i dedicà els millors estudis a l’art d’aquest país Der Cicerone, eine Einleitung zum Genuss der Kunstwerke Italiens ‘El cicerone, una introducció per a la fruïció de les obres d’art a Itàlia’, 1855, la seva obra més cèlebre, Die Kultur der Renaissance in Italien ‘La cultura del Renaixement a Itàlia’, 1860 i Geschichte der Renaissance ‘Història del Renaixement’, 1867 Els darrers anys efectuà estudis sobre diversos punts històrics Erinnerungen aus Rubens ‘Records de Rubens’, 1898, Griechische Kulturgeschichte ‘Historia de la civilització grega’,…
José María Blázquez Martínez
Arqueologia
Arqueòleg.
Fou catedràtic d’història antiga de les universitats Complutense de Madrid i de Salamanca, i amplià estudis a Alemanya Des de la seva tasca docent i com a director de l’Institut Espanyol d’Arqueologia Rodrigo Caro del CSIC i de la revista Archivo Español de Arqueología , fou un renovador de la recerca arqueològica a l’Estat espanyol, i rebé nombroses distincions internacionals Membre de l’Institut Arqueològic Alemany de Berlín, de la Hispanic Society of America i corresponent de l’Accademia Nazionale dei Lincei de Roma i de l’Acadèmia de Bones Lletres, fou autor de nombrosos treballs sobre…
Rossend Carrasco i Formiguera
Metge.
Germà de Manuel Carrasco i Formiguera Deixeble i collaborador d’August Pi i Sunyer, fou membre de l’Institut de Fisiologia i de la Societat de Biologia de Barcelona Amplià estudis a Harvard EUA Fou capdavanter, a Catalunya, dels estudis sobre la diabetis i de la preparació juntament amb Pere González i l’ús de la insulina a l’Europa continental 1922 Entre molts altres treballs, publicà a “Monografies mèdiques” La diabetis 1927 i Tractament de la diabetis 1929 Fou professor agregat de la Universitat Autònoma de Barcelona 1934 Exiliat el 1939, fou, a Mèxic, professor de la Universitat de…
Jaume Rasquí
Història
Conqueridor i governador del Riu de la Plata.
Fill d’un mercader molt ric El 1535 formà part de l’expedició del primer adelantado del Plata, Pedro de Mendoza Cinc anys després, de nou al Plata, dirigí la rebellió d’oficials reials contra el governador Álvaro Núñez Cabeza de Vaca, que acabà essent dimitit Retornà a la Península el 1553 i el 1557 aconseguí del rei el nomenament de governador del Plata —càrrec que ja havia demanat el 1538— i es preparà per a una nova expedició amb tres vaixells Aquesta partí el 1559 i era formada en bona part de valencians —cas insòlit—, la rivalitat dels quals amb els castellans originà diversos incidents…
León Ferrari
Art
Artista argentí.
Fill d’un pintor i restaurador d’esglésies italià establert a l’Argentina, estudià enginyeria i en la seva joventut viatjà sovint a Itàlia, on treballà en tasques relacionades amb la seva professió i dedicà una atenció creixent a l’art, formant-se sobretot com a ceramista El 1960 feu a Buenos Aires una primera exposició d’art abstracte i a partir d’aleshores es dedicà sobretot a l’art polític El 1965 presentà una controvertida escultura d’un Crist crucificat en un caça nord-americà Refugiat el 1976 al Brasil fugint de la dictadura argentina que segrestà i probablement assassinà un fill seu,…
Carles Ribas i Magrí
Medicina
Pediatria
Metge.
Llicenciat a la Universitat de Barcelona l’any 1939, s’especialitzà en pediatria Establí la seva consulta a l’Eixample de Barcelona, però des de l’inici de la seva activitat professional prestà una atenció creixent a la població infantil del barri obrer de Nostra Senyora del Port Barcelona Fins el 1961 dugué a terme la seva tasca en un pis llogat de migrades condicions sanitàries a Cantunis i, des d’aquest any, i fins al 1985, al dispensari parroquial, cedit pel rector de la parròquia del barri El 1989, d’acord amb el bisbat de Barcelona i el Servei Català de la Salut, inaugurà al mateix…
Leandro de Saralegui y López
Art
Historiador de l’art i erudit.
Seguint la tradició familiar ingressà a l’acadèmia militar d’Àvila Prestà serveis al cos d’intendència de l'armada i fou professor d’idiomes en aquella acadèmia Establert a València 1925, es dedicà a l’estudi de la iconografia i la pintura medieval valencianes Amb ChR Post, esclarí i definí la personalitat artística de molts pintors valencians Identificà Miquel Alcanyís amb els mestres de Gil i Pujades i del Bambino Vispo Dedicà una particular atenció a M de Saix, P Nicolau, G Peris, el Mestre de Bonastre i el de la Porciúncula, i al binomi Jacomart-Reixac Era membre…
Giuseppe Parini
Literatura catalana
Poeta.
Ordenat de sacerdot 1759, fou preceptor dels fills del duc Serbelloni 1759-63 i del fill del comte Imbonati 1764-68 Havia publicat Alcune poesie di Ripano Eupiliano 1752, que el donaren a conèixer i el feren ingressar a l’Accademia dei Trasformati, de la qual era cap el comte Imbonati, i entrà en contacte amb la societat i la cultura milaneses A Mattino 1763 i Mezzogiorno 1765 les dues primeres parts d' Il giorno , poema satiricodidàctic, pinta i ataca la noblesa, pren posició davant tots els problemes del seu temps i defineix la seva ideologia i la seva poètica, reflectides també a Odi i el…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina