Resultats de la cerca
Es mostren 1140 resultats
estructura betaínica
Química
Estructura iònica de substàncies orgàniques que, com la betaïna, contenen un grup àcid (com el carboxil COOH) i un grup bàsic (com l’amina NH2) i ambdós ionitzats simultàniament.
La coexistència en la mateixa molècula d’una càrrega iònica positiva grup NH + 3 i d’una de negativa grup COO - li dóna propietats especials, com , per exemple, la de no participar en la conductivitat elèctrica de la solució que la conté
Sis Hores de Cançó
Música
Festival iniciat a Canet de Mar el 1971, que fou bàsic per a l’impuls de la cançó catalana i la reivindicació de la normalització cultural i política del país.
La primera edició tingué lloc el 18 de setembre de 1971 a l’Amfiteatre del Maresme de Canet de Mar, organitzada pel grup de pioners dels escoltes d’aquesta població El festival s’anà repetint cada any fins el 1978 -a partir del 1975, al Pla d’en Sala- L’any de màxima popularitat, el 1976, s’hi aplegaren 60 000 persones, en una edició que coincidí amb el moment més polititzat del festival en contra de la dictadura franquista Entre els diversos grups i cantautors que hi participaren cal esmentar Ovidi Montllor, Raimon, Lluís Llach, Uc, Al Tall, Coses, Dolors Laffitte, Pau Riba i Toti Soler…
sèrie de quintes
Música
Presentació gràfica del sistema de quintes consistent en la disposició de les notes en la seva forma escrita (per exemple: fa-do-sol-re, etc.) o bé sobre el pentagrama (ex. 1).
Sèrie de quintes © Fototecacat/ Studi Ferrer La importància del sistema de quintes possiblement rau en el fet que la 5aJ és considerada l’interval generador És a dir, la 5aJ és l’únic interval que, encadenat en successió ascendent o descendent, dona lloc a totes les notes del sistema musical A més, o probablement per aquesta mateixa causa, la relació de 5aJ determina moltes de les característiques de la tonalitat, com la construcció dels modes, la relació entre fonamentals harmòniques i la relació entre les tonalitats Exemple 1 © Fototecacat/ Jesús Alises Així, en principi, la relació entre…
benefici
Història del dret
D’una manera genèrica, concessió territorial efectuada amb caràcter temporal per a fruir del domini útil dels béns cedits, en canvi de determinats serveis o d’una fidelitat per part del beneficiari.
També, per extensió, hom donà aquest nom als béns o territoris objecte de la concessió El benefici, nascut al regne franc, sembla que tenia els antecedents en les cessions de béns derivades del precari romà, fetes per un temps determinat, molt utilitzades per l’Església per a l’explotació de les seves propietats, d’on s’estengué a l’àmbit civil En aquest sentit, es generalitzà en època carolíngia i, doncs, als territoris de la naixent Catalunya Ací, al segle IX, el terme beneficium o benefactum era emprat per a significar els béns fiscals assignats als respectius comtes-funcionaris per a la…
alfabetització
Educació
Acció i efecte d’ensenyar de llegir i d’escriure grans masses de persones adultes i d’instruir-les.
Per a fer una correcta alfabetització cal un mestre especialitzat, però sovint, per manca de personal, de recursos o per la mateixa urgència de la feina a fer, els qui se n'han responsabilitzat han estat mestres sense especialitzar, estudiants i obrers L’alfabetització constitueix sovint el primer pas de l’educació d’adults Molts països han dut a terme campanyes d’alfabetització, generalment en correlació amb fenòmens de profund canvi social la reforma a Alemanya, la Revolució Francesa, la Revolució Russa, la Revolució Cubana, etc Les bases de les campanyes mundials d’alfabetització daten,…
variabilitat
Biologia
Fenomen comú a tots els éssers vius pel qual els diferents caràcters morfològics, bioquímics, de comportament, etc, que són propis de cada tàxon, mostren variacions quantitatives o qualitatives entre uns individus i uns altres.
Segons que aquestes variacions individuals afectin caràcters que poden variar d’una manera contínua entre dues situacions extremes alçària, longitud o amplària d’un determinat òrgan, longevitat, etc o caràcters amb variació discontínua nombre de cries, color dels ulls, nombre d’apèndixs, nombre de llavors per fruit, etc hom parla de variabilitat contínua o de variabilitat discontínua , respectivament L’estudi quantitatiu de la variabilitat contínua exigeix d’agrupar els individus estudiats en classes de variabilitat o freqüència, és a dir, en grups d’una amplitud escollida arbitràriament per…
Índice Histórico Español
Publicació historiogràfica periòdica en castellà, fundada el 1953 per Jaume Vicens i Vives.
Nasqué amb el propòsit de ser un punt de referència bàsic per a investigadors i el món universitari, oferint una visió actualitzada de la bibliografia d’àmbit hispànic i una informació acurada de les noves tendències en recerca historiogràfica Aplega ressenyes, fetes per especialistes, de les publicacions històriques relacionades amb el món hispànic, produïdes tant a l’Estat espanyol com en altres països, posant una especial atenció, sobretot en un principi, a publicacions llatinoamericanes També publica crítiques de llibres i d’articles de revistes i d’altres publicacions…
cec | cega
Medicina
Privat del sentit de la vista; orb.
A l’antiguitat la vida dels cecs fou sotmesa a condicions d’extrema opressió A partir del segle IV dC, i durant tota l’edat mitjana, aparegueren algunes institucions aïllades d’ajut als cecs, basades, però, més en un esperit caritatiu i de beneficència que en una voluntat de readaptació i promoció social Així, el 1260 Lluís IX de França fundà a París l’Hospice des Quinze-Vingts, que encara perdura La majoria dels cecs es dedicaven a captar, a la música o a recitar oracions oracioner a uns altres els eren permesos alguns oficis cistellers, venedors de romanços, etc Pere III de Catalunya-…
reducció de Wolff-Kishner
Química
Procediment per a la reducció en medi bàsic de grups carbonil d’aldehid o cetona a grups metilè, descobert independentment per Kishner, l’any 1911, i per Wolff, l’any 1912.
Consisteix en la conversió del compost carbonílic en la seva hidrazona amb posterior escalfament d’aquesta en autoclau en presència d’etòxid sòdic i etanol N'existeix una varietat, introduïda per HMinton l’any 1946, que permet la realització d’aquest procés a gran escala, a pressió atmosfèrica, mitjançant la formació in situ de la hidrazona i la posterior descomposició d’aquesta a 200°C
arginina
Bioquímica
aminoàcid
essencial per al creixement, glucoformador, fortament bàsic (pK 1
= 2,18), constituent universal de les proteïnes, present en particular en proporcions molt elevades (fins prop del 75%) en les protamines.
La seva amida fosfòrica és el fosfagen dels músculs de certs invertebrats Els àlcalis bullents i l’arginasa el descomponen en urea i ornitina mitjançant aquesta reacció és un intermediari fonamental en la biogènesi de la urea cicle de l’ornitina Lliure o combinat amb les proteïnes dóna la reacció de Sakaguchi Per descarboxilació dóna l’agmatina La forma natural L + és obtinguda fàcilment hidrolitzant la gelatina i precipitant-la en forma de flavianat poc soluble Cristallitza en forma de dihidrat, que esdevé anhidre a 105°C Es descompon a 244°C
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina