Resultats de la cerca
Es mostren 706 resultats
art de ròssec
art de ròssec Art de bou
Pesca
Qualsevol dels arts d’encalç en forma d’embut que, arrossegats pel fons de la mar, capturen tots els animals que troben al pas i que retenen en la part final.
Els arts de ròssec de fons, els més moderns, són constituïts per un gran embut i dues peces de xarxa, una a cada banda, anomenades cames o bandes , les quals s’uneixen al cable d’arrossegament mitjançant una petita barra travessera anomenada caló La part davantera de l’embut o gola és formada per les peces de xarxa anomenades caçarets després ve la mànega o peça de tres, el goleró , que és la part més estreta i on es realitza una certa succió, i finalment el cop Per sobre i per sota de l’embut, des de la gola fins al goleró, hi ha unes peces especials, anomenades fisqueta i…
gramàtica generativa
Gramàtica
Lingüística i sociolingüística
Tendència de la lingüística iniciada per N. Chomsky el 1957 (Syntactic Structures) i entesa com a reacció enfront de l’estructuralisme de l’escola de Bloomfield.
Segons Chomsky, que denomina els termes saussurians parole i langue amb els termes actuació performance i competència competence , respectivament, l’estudi de l’actuació —l’anàlisi del corpus lingüístic— no permet el coneixement del sistema en el qual aquella es basa Per això afegeix a l’estudi del corpus lingüístic la introspecció que l’escola de Bloomfield rebutjava i en la qual el lingüista és el seu mateix informant Chomsky parteix de la frase com la màxima unitat lingüística La gramàtica d’una llengua conté un sistema de regles que permet de formar — generar — el conjunt de totes les…
Becut
Els tètols i els pòlits són ocells d’aiguamoll més grossos que els becadells i les gambes, amb els quals comparteixen hàbitats i costums Són gregaris fora de l’època de reproducció, i el plomatge dels mascles i les femelles és semblant, bé que és sotmès a variació estacional Els tètols a dalt tenen el bec recte, i en plomatge hivernal, com en el dibuix, són clars del davant i brunencs, tacats o ratllats, del mantell, mentre que a l’estiu prenen tots ells tons vermellosos o castanys El tètol cuanegre Limosa limosa , a dalt, a la dreta amida 41 cm i té una barra negra…
denominador
Matemàtiques
Nombre escrit sota la barra en una fracció, com, per exemple, 4 en 3/4, i que expressa el nombre de (parts alíquotes en les qual hom pot suposadament dividir la unitat.
Per tal de poder sumar o restar fraccions cal reduir-les a un mateix denominador, dit comú denominador
rejoneador
Tauromàquia
En el toreig a cavall, persona encarregada de punir el toro amb una barra de metre i mig de llarg, acabada en punta, anomenada rejón (anàloga a l’antic relló).
bismarck
Pastisseria
Pastís de pasta de brioix, de forma allargada, com de barra de pa, farcit de crema i nata i amb sucre de llustre i trossets d’ametlles crues per sobre.
barró
Barra petita de ferro o de fusta per a diferents usos (assegurar les finestres, penjar el capell, la roba, etc, relligar els petges d’una cadira, d’una taula, etc).
mamperlà
Tecnologia
Barra o llistó de fusta que, col·locat horitzontalment, limita i forma l’aresta de cada escaló d’una escala de pedra, la cartel·la del balcó, el sòl de la llar, etc.
semaler
Tecnologia
Barra de fusta emprada per a pitjar, treure, etc, les peces de pell o de cuir d’una tina, d’un clot, on són, o han estat, sotmeses a alguna operació.
forcalla
Tecnologia
Barra de fusta llarga, amb un ganxo de ferro en un cap, en forma de V dentada a l’interior, que serveix als blanquers per a penjar les peces de sola.