Resultats de la cerca

Comte de Schack Després de diversos anys de viatjar per l’Amèrica del Sud i per països orientals, estigué al servei diplomàtic de Mecklenburg fins el 1852 Des del 1855 habità a Munic, on formà part de l’escola poètica local Bon coneixedor de les literatures castellana i italiana, traduí també obres perses i índies Cal destacar la seva obra Poesie und Kunst der Araber in Spanien und Sizilien , en dos volums 1865, traduïda al castellà per Juan Valera La seva rica collecció artística és conservada a la Schackgalerie de Munic

Professor de solfeig a l’Escola Municipal de Música de Barcelona des del 1912, dirigí l’Orfeó Gracienc 1903-39 Compongué música per al teatre líric La baldufa d’or , rondalla d’Ignasi Iglésias, i Els tres amors del marxant , llibret d’Ambròs Carrion, obres corals Voltant la senyera , himne de l’Orfeó Gracienc, Les ginesteres , Nocturn ,etc, música per a cor i cobla Ascensió , La blavor del mar , harmonitzacions de cançons populars i un bon nombre de sardanes Rosada , Dansa de fades, La captiva , Divagant , Una fontana , Festa de garbers , Jovenesa

Probable deixeble de Paolo di San Leocadio, la influència rebuda de Yáñez i Llanos no acabà tanmateix d’alliberar-lo del sentit medieval que anima les composicions que li són atribuïdes El seu sentit narratiu de bon illustrador no el capacità per a la caracteritzaciò de les figures, poc individualitzades Tardanament evidencià influència de Felipe Pablo, que hom cregué, infundadament, fill seu Es consideren seves les taules de Sant Nicolau de Tolentino, Sant Agustí i Calvari del Museu de Belles Arts i la Pentecosta de la collecció Lacuadra de València

Desenvolupà diverses activitats en el camp de la política cultural a Birmània 1957-61 Fou delegat a l’ONU i collaborà en missions pacificadores per exemple, al Congo Actuà de secretari general de l’ONU, a la mort de DH Hammarskjöld 1961, i en fou elegit secretari general el 1962, fins que dimití el 1971 Bon mediador crisi cubana i congolesa, es trobà amb el greu conflicte del Pròxim Orient a causa de les guerres araboisraelianes És autor d’obres de pedagogia i d’història Rebé el premi Nobel de la pau el 1972

Actualment deshabitat, és envoltat d’una muralla del segle XI, reformada al segle XVI i en bon estat de conservació En un dels extrems del recinte fortificat hi ha l’església de Santa Maria segle XII, amb tres absis, cripta i campanar, un dels pocs edificis conservats juntament amb l’ermita de Santa Bàrbara segle XVI Fora muralla hi ha l’ermita de Sant Bartomeu segle XI El 1979 fou declarat bé d’interès cultural Els anys 1999 i 2010 s’hi van dur a terme tasques de rehabilitació

El 1498 s’installà a Burgos, des d’on s’estengué la seva obra per tot Castella És autor del retaule de la capella del Conestable 1523-26, a la catedral de Burgos, en collaboració amb Diego de Siloé, del retaule del Davallament, de la catedral de Toledo 1524-27, i, en collaboració amb Berruguete, del cadirat del cor d’aquesta catedral La seva obra, model de correcció tècnica i d’expressivitat continguda, constitueix un bon testimoniatge de l’evolució plàstica castellana del primer terç del segle XVI

Deixeble d’ Isòcrates i, segons una vida pseudoplutarquiana, de Plató Amant del bon viure i de les aventures amoroses, sobretot amb l’hetera Friné, la qual defensà en un cèlebre discurs En la vida pública fou demòcrata i nacionalista antimacedoni i adquirí fama de brillant orador polític Acusà Filòcrates, que havia signat la pau amb Filip, i, juntament, amb Demòstenes, fou un dels principals instigadors de la revolta antimacedònia a Làmia Fracassada aquesta, pronuncià, en honor dels caiguts, un famós Epitafi en el qual aconseguia moments d’alt patetisme Capturat per Antípater,…

Es coneixen poques referències d’aquest lloc, que apareix ja des del segle XII com una dependència del terme del castell d’Orcau, el senyor del qual era qui nomenava el batlle de la vila Vers l’any 1526 la rectoria de Soterranya , dins de l’oficialat de Tremp, era unida a la de Puigfalconer i l’obtenia Ramon Serradells El 1758 Sant Serni de Suteraña era parròquia independent l’edifici es trobava en bon estat, encara que la teulada necessitava reparació Actualment depèn de la parròquia de Vilamitjana

Catalunya conserva un notable conjunt de sarcòfags esculpits d’època paleocristiana, alguns en molt bon estat de conservació i altres de fragmentats, la major part dels quals es guarden actualment en diverses entitats museístiques En els articles següents presentem un inventari d’aquestes peces d’escultura funerària, aportant, quan és possible, la data del descobriment i el lloc on foren localitzades, l’indret on es conseven, el material amb què foren fetes, les mides, la datació i una petita anàlisi o estudi de cadascuna d’elles acompanyat, en cada cas, de la bibliografia…

Subprior del convent de Perpinyà És autor del llibre Fènix català, o Llibre del singular privilegi, favors, gràcies i miracles de Nostra Senyora del mont del Carme Perpinyà 1644, en el qual defensa amb contundència l’ús de la llengua catalana, assenyalant l’antiga unitat literària Precedeixen l’obra un bon nombre de poesies liminars, moltes de les quals deuen ser compostes pel mateix autor Cap al final hi ha uns Goigs de la Immaculada Concepció El llibre incorpora també un Elenc dels escriptors catalans , curt repertori de 190 noms