Resultats de la cerca

Fou nen cantor de la catedral d’Arràs cap al 1525 Després ocupà alguns llocs com a director musical i responsable de l’escolania a les catedrals de Tours i de Tournai Retornà a Arràs com a canonge el 1556 L’any 1557 es traslladà a Anvers Des del 1559 fins a la seva mort tingué al seu càrrec el magisteri de la capella flamenca de Felip II d’Espanya, a Madrid La seva obra musical inclou una vintena de misses, seixanta motets, nou salms i més de cinquanta cançons profanes, la major part de les quals tenen un estil molt identificat amb la tradició francoflamenca En la seva obra de…

Format musicalment com a nen cantor de la capella musical de la catedral de Segòvia, el 1611 consta com a mestre de capella de la catedral de Lleó vers el 1627 exercia aquest mateix càrrec a Valladolid, on està documentat com a prior i canonge, i el 1644 apareix com a prior de l’església collegial de Berlanga L’obra musical de Ruiz de Robledo es conserva especialment en un recull manuscrit preparat per a la seva impressió, titulat Misas, salmos, magnificats motetes y otras cosas tocantes al culto divino 1627 la seixantena llarga de peces, sovint a vuit veus i dos cors, revela un…

Treballà al servei dels cardenals Pedro González de Mendoza, arquebisbe de Toledo, i del de Sevilla, Diego Hurtado de Mendoza Cap al 1520 residia a Toledo, encara que també és mencionat com a canonge a Burgos Participà en una llarga polèmica amb Gonzalo Martínez de Bizcargui, llavors mestre de capella de la catedral de Burgos, durant la qual mantingué uns posicionaments marcadament conservadors Publicà tres tractats Retractaciones de los errores y falsedades que escribió Gonzalo Martínez de Bizcargui en su Arte de canto llano Toledo 1514, Tractado de principios de música práctica…

Fou canonge de la catedral de Tortosa i examinador oficial del bisbat Recopilà documentació d’arxius locals i eclesiàstics sobre temes religiosos relacionats amb les comarques castellonenques de la Plana i el Maestrat Fruit d’aquest treball foren Epítome de la Historia de la villa de Benlloch y de la imagen de Nuestra Señora del Adyutorio, venerada en su término, con dos novenas consagradas a esta Señora 1756, Breve historia de la villa de Villafranca del Cid 1758 i 1832 i Compendio histórico de la villa de Sorita, en el Reyno de Valencia, y de la aparición de N Sra de la Balma,…

Fill probable de Ramon de Saguàrdia i parent pròxim de la reina Elisenda de Montcada Era canonge d’Elna i de Barcelona Fou elegit bisbe de Vic el 1306 Augmentà l’esplendor del culte i inicià el toc de l’àngelus a la catedral El 1315 cedí al rei el domini de la part episcopal de la ciutat de Vic, que els bisbes posseïen des del 890 També li cedí el domini dels castells i termes de Montbui, Tous i l’Espelt Celebrà un notable sínode el 1318 i començà la construcció del claustre gòtic de la catedral Morí a la casa Cervelló de Barcelona, on havia anat per entrevistarse amb el rei Fou…

Era fill del vescomte Pere V de Vilamur i nebot del bisbe d’Urgell Ponç de Vilamur El 1299 tenia béns a Perarnau, i el 1307 apareix com a ardiaca de Benasc i ensems canonge de Girona Era batxiller en dret canònic, i residí a la cort d’Avinyó, on tenia la consideració de capellà del papa Des del 1320 era ardiaca major de Lleida, i fou elegit bisbe de Lleida el 1322, càrrec que confirmà el papa, a petició del rei Poc després de l’elecció retornà a Avinyó, i deixà a Lleida dos vicaris generals Féu l’obra del claustre i edificis annexos i féu celebrar un sínode el 1323…

Fou canonge de Tarragona i dignitat del capítol de Saragossa Ja bisbe de Vic, féu construir la nova catedral, que consagrà el 1803, i la part nord del palau episcopal, i féu ampliar l’hospital de Vic És el creador de la biblioteca episcopal, i féu pintar la galeria de bisbes vigatans de la Sala del Sínode, al palau episcopal Durant la guerra del Francès escriví per animar els patriotes del país, i no abandonà la ciutat quan aquesta caigué en poder dels francesos És autor de moltes cartes i pastorals, totes en castellà fou un dels bisbes que insistí més en la castellanització de…

Fill de Pelegrí de Tavertet i Saurina Canonge de Vic des del 1181 i bisbe del 1195 al 1233 Jurista i conseller de Pere el Catòlic Intervingué en tots els afers importants del seu temps la condemna dels valdesos i heretges de Girona 1198, el concili IV del Laterà 1215, en la cort del 1228 i fou ambaixador a Roma pel rei Home enèrgic i violent, s’oposà als Montcada, senyors de part de la ciutat de Vic, i s’enemistà amb una part del seu clericat i li féu violències per això fou denunciat a Roma i hom li inicià un procés el 1232, que acabà amb la seva renúncia el 1233 Es retirà al…

Fill de Francesc Giginta, fou canonge i vicari general d’Elna Escriví tractats místics i de teologia moral sobre la qüestió de l’assistència als indigents Tratado de remedio de pobres Coïmbra 1579, escrit en forma de diàleg literari i que es considera que està influït pel  De subventione pauperum  de  Joan Lluís Vives   Tratado intitulado Cadena de oro del remedio de los pobres Perpinyà 1584, Exhortación a la compasión con los pobres Madrid, Saragossa, 1584 i  Atalaya de Caridad Saragossa 1587 Els dirigí a altes personalitats de Castella i de Portugal, i per això els escriví en…

Canonge de la seu de Mallorca Amb Isabel Sifre fundà el collegi de la Criança, i fou catedràtic de doctrina lulliana i després rector de l’estudi general de Mallorca En contacte amb els cercles lullians de València i Barcelona —mantingué correspondència amb Jaume Gener Nicolau de Pacs i Joan Bonllavi es consideraren deixebles seus—, encarregà a aquests darrers i finançà l’edició valenciana del Blanquerna, de Ramon Llull 1521 Fou procurador especial de la causa de Beatriu de Pinós i ambaixador diverses vegades, per quëstions del capítol, davant el rei, i dels jurats, a Barcelona i…