Resultats de la cerca

Aquest nom és aplicat també, per extensió, a trossos, a empremtes, a pistes, etc, d’organismes, i també a impressions de fenòmens climatològics, com l’empremta de la pluja o de les ones Les condicions més comunes per a la formació de fòssils són l’existència en l’organisme de parts dures, com closca, conquilla, esquelet, etc, i llur enterrament Una de les formes més corrents de fossilització és la petrificació, que consisteix en la substitució total o parcial de la substància orgànica compacta per matèria mineral, com calcita, sílice, pirita, etc Una altra forma és per la producció d’un…

Situada a l’actual regió turca de l’Anatòlia Central, és la zona de contacte amb l’altiplà central d’Anatòlia Des del punt de vista geològic, la regió fou sotmesa a una intensa activitat volcànica que donà lloc a cims d’altitud considerable mont Erciyas, 3916 m i que tingué com a resultat una gran abundància de dipòsits de lava i cendra L’erosió d’aquests materials formà un relleu singular, del qual els pilars coronats  en són els elements característics La qualitat tova del sòl volcànic hi afavorí, des de l’inici del seu poblament, una proliferació excepcional d’habitatges i…

El seu ús és més estès en servomecanismes, pilots automàtics, refineries i sistemes de transport públic això és a causa, d’una banda, de llur velocitat i precisió intrínseques i, de l’altra, de la millora en la fiabilitat i el preu dels ordinadors L’adveniment dels microprocessadors ha donat una empenta definitiva a l’ús del control digital que hom pot trobar avui en els automòbils, els aparells electrodomèstics i els jocs electrònics Els trets característics d’aquest tipus de control són la versatilitat poden executar tasques variades, a més de les de control la flexibilitat poden canviar…

Situació Aspecte d’un tram d’aquest camí medieval ECSA - J Bolòs Camí d’origen medieval, o potser anterior, que anava de Saifores a Bellvei S'endevina clarament a la zona de carena de la serra que hi ha entre aquestes dues poblacions Mapa 35-17447 Situació 31TCF793686 S’hi pot anar des de Saifores Des del Mas Roig cal agafar el camí que surt d’aquesta masia i va cap a l’W Sobretot s’endevina al petit collet que hi ha al final dels camps i que fa de partió entre els municipis de Banyeres, l’Arboç i Bellvei JBM-JJBR-RMUC-JARN Camí Es pot resseguir el camí des del Mas Roig El primer tros ha…

Costa rocosa, vora S’Estalella La Marina de Llucmajor forma part de la plataforma calcària del sud de Mallorca, retallada al litoral per penya-segats d’importància variable Yves Hennechart Sa Marina de Llucmajor 29, entre els principals espais naturals de Mallorca Les contrades situades entre les viles mallorquines i la mar, àrides i poc poblades, es denominen tradicionalment «marines» La més extensa és la de Llucmajor, un altiplà calcari, de sòls argilosos en gran part recoberts de crostes holocèniques, d’un gran interès ecològic, botànic i zoològic La vegetació potencial d’aquestes àrees és…

Situació Podem localitzar aquest mas en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 294-M781 x 39,6 —y 57,5 31 tdg 396575 Història El mas de Dorrius apareix en la documentació a partir de l’any 1148, quan Ramon Dorrius rep en feu de Bertran de Merola, entre d’altres possessions, el feu de Torelló, consistent en unes masies i altres honors a Sant Vicenç de Lausiana L’emplaçament del mas no es va poder determinar amb seguretat fins l’any 1947, quan el senyor X Viver, mitjançant un document de l’any 1407 va poder-lo situar a partir de les afrontacions que…

Mapa de nidificació de la xixella Columba oenas als Països Catalans Maber, original dels autors Aquest és un colom no gaire freqüent com a nidificador, força sedentari a Catalunya i al País Valencià A les Balears no nia, i només a l’hivern, amb l’arribada d’efectius ultrapirinencs, presenta una població irregular i escassa de caire hivernant Malgrat dades bibliogràfiques que referien una àmplia distribució a la Catalunya Nord, la xixella és un nidificador molt localitzat, tot i que en el decurs de la migració s’observen regularment els esbarts viatgers A Catalunya, la seva presència és…

És, si fa no fa, el tercer volum de la trilogia anunciada el 1908, en el moment de publicar  La muntanya d’ametistes , el que havia de dedicar a la psicologia humana La seva publicació tardana, però, l’aparta lleugerament de les directrius més pròpiament noucentistes del 1908, tot i que s’acosta més als cànons de l’arbitrarisme i la pulcra artificiositat que no pas als corrents postsimbolistes dels anys vint Torna a ser un llibre extraordinàriament ordenat, amb tres parts “De pecats”, amb atenció especial als pecats capitals, tot i uns afegits en què el component pecaminós és més aviat irònic…

Vida i obra Fill de Josep Masriera i Manovens , seguí la tradició familiar Perfeccionà estudis a París, Londres i Ginebra 1889, on fou deixeble de Frank Édouard Lossier i aprengué la tècnica de Llemotges en tornar, potencià la renaixença de l’esmalt —translúcid i opac— a Catalunya L’exposició que feu a Barcelona el 1901 imposà el ressò de l’estil de René Lalique en la joieria catalana Plàsticament és, doncs, representant del més típic Art Nouveau, tot i que generacionalment ja pertanyia al postmodernisme Participà, com a orfebre o com a pintor, en diverses exposicions de Belles Arts a…

Els trets característics del rat-penat de peus grans Myotis capaccinii són les dimensions dels peus i la inserció de la membrana alar a la tíbia, caràcters tots dos que s’observen bé en el dibuix Els estudis actuals sobre la distribució d’aquesta espècie posen de relleu, cada vegada més, el seu lligam amb el rat-penat de cova Miniopterus schreibersi , entre les poblacions del qual sol trobar-se durant l’hivern Jordi Corbera Aquesta espècie és una mica més gran que l’anterior Se la reconeix perquè té la cama recoberta de pèls i perquè la membrana alar s’insereix a la tíbia Del…