- Es anomenat hemorroides o morenes un trastorn molt freqüent que es caracteritza per la dilatació de les venes que envolten el conducte anal, és a dir, el conducte que comunica el recte amb rexterior de l’organisme.
- Les hemorroides se solen mantenir asimptomàtiques durant molt de temps. Tanmateix, però, habitualment es manifesten amb pèrdues de sang poc importants i coïssor o molèsties, especialment després de les defecacions.
- Les hemorroides no solen causar dolors intensos, llevat del cas en què es compliquen amb una trombosi hemorroïdal, és a dir, la formació d’un coàgul de sang a l’interior d’una vena dilatada. En aquests casos, convé d’adreçar-se al metge, perquè amb una petita incisió a la vena hom pot extreure el trombe i, per tant, el dolor desapareix.
- La diagnosi d’aquest trastorn és molt senzilla ja que la inspecció visual o instrumental del conducte anal permet d’observar els nòduls o bonys que en són característics, formats per les mateixes venes dilatades. Tanmateix, però, no ens ha d’estranyar que hom efectuï igualment una rectosigmoïdoscòpia, és a dir, la visualització directa de l’interior de l’intestí gros a través d’una sonda introduïda per l’anus, procediment practicat amb l’objectiu de descartar l’existència d’altres trastorns que igualment poden ocasionar pèrdues de sang durant les defecacions, com ara tumors intestinals, malaltia de Crohn o colitis ulcerosa.
- En els casos lleus aquest trastorn sol remetre si hom segueix unes determinades pautes dietètiques, sobretot amb l’exclusió de diverses substàncies irritants, com l’alcohol, el cafè o les espècies picants; si hom efectua una higiene acurada de la zona, que s’ha de rentar amb aigua abundant i sabó després de les deposicions, i també amb la pràctica de banys de seient amb aigua tèbia i l’aplicació de pomades amb substàncies analgèsiques, antiinflamatòríes, anestèsiques o antibiòtiques.
- Actualment hi ha diverses tècniques específiques en el tractament de les hemorroides: l’aplicació de raigs infraroigs, la injecció de substàncies irritants en la zona o tractament esclerosant, la crioteràpia o congelació d’un sector de teixit, o el lligament elàstic o col·locació d’un anell elàstic en la base de les venes dilatades. Habitualment, aquestes tècniques s’efectuen al llarg d’algunes sessions i presenten en comú el fet que originen la necrosi o la mort del teixit lesionat que, al cap d’uns quants dies o unes quantes setmanes, es desprèn sense ocasionar molèsties importants.
- En els casos més greus i evolucionats, i sempre que l’estat físic del malalt ho permeti, hom recorre a l’extirpació de les hemorroides o d’altres tècniques quirúrgiques.