Resultats de la cerca
Es mostren 889 resultats
lletra reial
Diplomàtica i altres branques
Document, menys solemne que els preceptes i els diplomes, que, a semblança de les lletres apostòliques, usaren les cancelleries dels regnes occidentals.
De forma epistolar, anaven proveïdes d’adreça, personal o collectiva, i de salutació, i llur funció era molt variada comprenia ordres, disposicions, nomenaments, llicències, correspondència diplomàtica, notícies o comandes diverses Els seus caràcters diplomàtics són molt variats, així com la matèria i la posició del segell, que pot ésser penjant o de plaça Les cancelleries anglesa i francesa usaren exclusivament el pergamí, mentre que les dels regnes hispànics admeteren el paper A la corona catalanoaragonesa, ja des de Jaume I, aparegué el mandat , en paper i segellat al dors Durant el s XIV…
integrisme
Cristianisme
Corrent politicoreligiós, sorgit del camp catòlic a l’ensulsiada de l’Antic Règim, que identificava i propugnava una determinada comprensió del fet i la doctrina cristians amb una estructura social del règim de cristiandat.
Refusant tot liberalisme, tota innovació espiritual i social, es nodria d’un nacionalisme violent i, alhora que defensava la submissió de l’estat a l’església, es distingia tant per l’anarquia respecte a l’ordre jeràrquic com per una agressivitat de principi Aquest corrent doctrinal de signe intransigent, que el 1888 cristallitzà a Espanya en un partit polític dit integrista, tingué molta virulència al Principat de Catalunya Arrelà gràcies a l’existència d’una mentalitat catòlica de base popular, pietista i d’una absoluta intransigència amb el que considerava erroni, fomentada per mitjà de…
celibat
Religió
Estat d’una persona que no és casada, especialment per motius religiosos.
En el budisme i en el cristianisme el celibat ha arrelat fermament com a mode de vida institucionalitzat en unes altres religions això s’ha produït només excepcionalment En el budisme va lligat a l’ideal de deslliurar-se de les passions per assolir el nirvana Celibat i virginitat arrelaren en el cristianisme per obra, sobretot, de Pau Les narracions de Mateu i Lluc sobre el naixement de Jesús n'oferiren la fonamentació bíblica, així com la interpretació que fou donada a certes expressions evangèliques L’extensió del celibat i l’exaltació doctrinal de què ha estat objecte a l’església hom n'ha…
Benet XV

Benet XV
© Fototeca.cat
Cristianisme
Nom que adoptà Giacomo Della Chiesa
en esdevenir papa (1914-22).
Es doctorà en dret a Gènova i començà els estudis de teologia a la Universitat Gregoriana de Roma Ordenat prevere el 1878, passà a l’Accademia dei Nobili Ecclesiastici Fou secretari del nunci Mariano Rampolla a Madrid 1883-87 Passà a ajudar aquest a la secretaria d’estat, i el 1901 n'esdevingué substitut Pius X el nomenà arquebisbe de Bolonya el 1907, i cardenal el 1914 La seva elecció com a papa, tot just esclatada la Primera Guerra Mundial, fou tant pels seus dots diplomàtics com pel desig del collegi cardenalici de superar l’integrisme prevalent els anys anteriors A l’encíclica Ad…
Giordano Bruno
Filosofia
Literatura italiana
Cristianisme
Nom de religió amb què és conegut el filòsof i escriptor italià Filippo Bruno.
Fou autor de poemes liricoheroics, d’obres filosòfiques De la causa, principio ed uno , 1584 De l’infinito, universo e mondi , 1584 Degli eroici furori , 1585 i de comèdies renaixentistes Il Candelaio , 1582, aspectes difícilment distingibles de la seva obra i de la seva personalitat, puix que per a ell totes les arts, expressió de la saviesa divina, es confonen Esperit inquiet, abandonà l’orde dels predicadors, al qual pertanyia, i, en disputa amb catòlics i protestants, errà per gairebé tot Europa Assidu lector i expositor de les obres de Ramon Llull, en les quals trobà poderosos estímuls…
l’Encobert
Història
Nom donat a un popular personatge de les Germanies del País Valencià, dit també el Rei Encobert o l’Home de la Bèrnia, i posteriorment aplicat també a seguidors seus.
Es deia Antonio Navarro i era probablement de procedència castellana i pobre Es feu espectacularment famós per un discurs politicoteològic pronunciat, en castellà, a la plaça de la Seu, de Xàtiva, el 21 de març de 1522, que responia a la necessitat soteriològica de les abatudes Germanies valencianes, reduïdes ja aleshores, rendida València i mort Vicent Peris, a Xàtiva i Alzira Es presentà ell mateix com a fill del príncep Joan i net, per tant, dels Reis Catòlics Sandoval i Santa Cruz li atribueixen l’anacronisme d’autoconsiderar-se el mateix príncep Joan, víctima de les…
Bartomeu Quetglas i Gayà
Historiografia catalana
Historiador, religiós i sociòleg.
Estudià al Seminari Conciliar de Sant Pere de Palma i, posteriorment, a l’Escola Normal de Mestres de Balears S’ordenà de prevere el 1924 i, l’any següent, fou director del diari El Adalid El 1935 fou nomenat viceconsiliari de la Federació Obrerocatòlica de Mallorca i creà el Secretariat d’Acció Obrera, que implantà sindicats catòlics a diferents pobles de l’illa El mateix any, fundà a Palma el Cercle Empresarial d’Estudis Socials que donà lloc a la creació de la Caixa Compensadora de Càrregues Familiars Aquesta entitat tenia com a objectiu establir el sistema de subsidis…
Gabriel Palau
Cristianisme
Eclesiàstic jesuïta i sociòleg.
Afeccionat a la música des de petit, cantà a les esglésies i teatres de Barcelona i a altres pobles de Catalunya, a més de publicar diverses peces Aviat s’interessà per qüestions religioses i polítiques i també pel periodisme Abans d’entrar als jesuïtes collaborà en publicacions d’orientació carlina i propaganda catòlica com “El Correo Catalán” i “La Hormiga de Oro”, abanda de dirigir “El Crit de la Pàtria” El 1885 entrà a la Companyia de Jesús, a Veruela, i fou ordenat de sacerdot El 1906 viatjà a Alemanya, Bèlgica i França per conèixer noves experiències en el camp de l’acció social…
orde de Sant Jaume
Militar
Orde militar i hospitaler originat quan vers el 1170 s’aplegaren uns catorze cavallers amb la comunitat augustiniana de San Loyo i sota la regla de sant Agustí acordaren d’hostatjar i defensar els pelegrins compostel·lans.
Fou reconegut pel papa Alexandre III el 1175 i un any abans el rei Alfons VII li concedí la vila d’Uclés, on fou installat el centre de l’orde, des d’on estengueren les seves propietats Es requerien proves de noblesa per a ingressar-hi i hi havia cavallers seculars i religiosos El 1493, en morir el mestre Alonso de Cárdenas, els Reis Catòlics se’n declararen administradors Per mort de Ferran V de Castella, el 1516, el seu net el rei Carles I en fou elegit mestre El papa Adrià VI incorporà el mestrat als reis de Castella, que des d’aleshores han estat mestres de l’orde Les principals dignitats…
Diego Ruiz i Rodríguez
Literatura catalana
Metge i escriptor.
Cosí de Pablo Ruiz Picasso, s’establí a Catalunya cap al 1895, on aviat s’adaptà a la vida catalana i esdevingué un catalanista radical El 1903 es llicencià en medicina i el 1905 es doctorà en psiquiatria a Bolonya Collaborà a El Poble Català , Papitu , etc Les seves manifestacions intellectuals són complexes i ambigües a causa de la coexistència d’ascendents força heterogenis Així, en contrast amb les connotacions noucentistes dels assaigs continguts a Del poeta civil i el cavaller 1908, publicà dos reculls de narracions d’esperit modernista com Contes d’un filòsof 1908, prologat per Joan…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina