Resultats de la cerca
Es mostren 3018 resultats
Albert de Saxònia-Coburg-Gotha
Història
Príncep consort de la Gran Bretanya (1857), segon fill del duc Ernest de Saxònia-Coburg-Gotha.
Estudià ciències polítiques i belles arts a Brusselles i a Bonn 1836-38 Es casà 1840 amb la seva cosina, la reina Victòria Tingué una notable influència en els afers polítics, malgrat haver estat acusat 1854 de sentir simpaties envers Rússia i, sobretot, envers Alemanya
Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural

Exemplar núm. 76 del Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural
Publicació de la Institució Catalana d’Història Natural.
Fou publicada des del gener del 1901 fins al 1936 Posteriorment 1949 aparegué el volum 37, en commemoració del cinquantenari de l’entitat A les seves pàgines han aparegut treballs originals, dedicats a les diverses branques de les ciències naturals Continua publicant-se amb regularitat
Sergej Ivanovič Vavilov
Física
Físic rus.
Feu recerques importants en òptica, especialment sobre els fenòmens luminescents, fisiologia òptica, els colors, etc, i també en fonts de llum freda mitjançant radiacions ultraviolades Rebé dues vegades l’orde de Lenin de l’Acadèmia de Ciències de l’URSS i el premi Stalin 1942
Quaderns d’Estudi
Publicacions periòdiques
Revista de pedagogia publicada trimestralment pel Consell de Pedagogia de la Diputació de Barcelona des de l’octubre del 1915 fins al març del 1924.
El seu contingut, bàsicament teòric, posà a l’abast dels mestres les més modernes aportacions sobre pedagogia, psicologia i didàctica de les ciències, així com els treballs dels principals pedagogs catalans El 1922 aparegué com a suplement el Butlletí dels Mestres , de contingut més pràctic
Aleksandr Gennadijevič Kuros
Matemàtiques
Matemàtic rus.
Professor a la Universitat de Moscou des del 1930 i especialista en àlgebra, és autor de Teorija grupp ‘Teoria dels grups’, 1944, premi de l'Acadèmia de Ciències de l'URSS, 1946 i de Kurs vyssey algebry ‘Curs d’àlgebra superior’, entre altres obres
Congressos de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana
Medicina
Reunions professionals de metges dels Països Catalans celebrades entre el 1913 i el 1936.
El primer congrés Barcelona, juny del 1913, que aplegà més de cinc-cents participants, fou organitzat per l’Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques de Catalunya, per iniciativa de Manuel Salvat i Espasa i d’Enric Ribas i Ribas El presidí Miquel Àngel Fargas i constà d’una ponència sobre la vàlua semiològica de la sang i d’uns temes recomanats tifoide complicacions sèptiques dels traumatismes Hom creà l’Associació General de Metges de Llengua Catalana, que s’ocupà des d’aleshores de convocar els congressos El segon Barcelona, juny del 1917 fou presidit per Joan Freixas i…
Antoni Serra i Ramoneda
Economia
Economista.
Procedent d’una família d’industrials del tèxtil que tenia el centre de producció a l’Ametlla de Merola Bages, es llicencià 1954 i es doctorà en econòmiques per la Universitat Complutense de Madrid 1960 Despres de tres anys a la Universitat de Barcelona com a professor adjunt 1957-60, passà a la Universitat Autònoma de Barcelona, de la qual fou un dels fundadors, catedràtic d’economia de l’empresa des del 1973 fins a la jubilació l’any 2004, director de l’ Institut de Ciències de l’Educació 1976-78 i rector de 1980 a 1986 Fou també secretari de la Facultat de Ciències…
Revista Manresana
Periodisme
Periòdic quinzenal, el primer que es publicà en català a Manresa, sota el lema ‘‘Moralitat, Il·lustració i Progrés’’, i dirigit per Josep Martrus.
Aparegué el 4 de juliol de 1880 En el segon número canvià la capçalera, i adoptà el títol de Revista Catalana de literatura, ciències i arts i interessos locals Durà fins el 15 de novembre de 1882 Publicava poesies i articles literaris i de divulgació històrica
Josep Camps i Camps
Farmàcia
Doctor en farmàcia.
Fou catedràtic i degà a la facultat de farmàcia de Madrid 1835, diputat a corts el 1833 i conseller d’instrucció pública Membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona 1833, publicà Lecciones de práctica de operaciones farmacéuticas 1871 i collaborà en la Farmacopea Española
Magí Bonet i Bonfill
Química
Químic.
Doctor en farmàcia i llicenciat en ciències físiques i matemàtiques, fou catedràtic de química a la Universitat d’Oviedo 1847 i al Real Instituto Industrial, de Madrid, i d’anàlisi química a la Universitat de Madrid 1867 Fou un dels millors químics analistes de la seva època
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina