Resultats de la cerca
Es mostren 2265 resultats
Antoni Brenac
Literatura
Poeta en llatí.
El 1527 ingressà a la comunitat benedictina de Montserrat Fou elegit abat de Sant Genís de Fontanes Vallespir, on passà vuit anys Visqué deu anys a Castella i finalment tornà a Montserrat És autor d’un poema heroic de 1667 versos sobre la muntanya de Montserrat Saxia , a la manera clàssica, que fou traduït al català per Antoni Ramon Arrufat i publicat, en versió catalana, el 1927 Escriví quatre poemes més curts dedicats a sants, com Apollo deificus uel nouem musae , on les muses del Parnàs expliquen la vida de nou sants
,
al-Mutanabbī
Història
Sobrenom donat a Abū-l-Ṭayyib Aḥmad ibn Ḥusayn, poeta àrab.
Sembla que participà 932 en un moviment càrmata, en el qual s’autodeterminà “profeta” origen del seu motiu i a causa del qual fou empresonat dos anys Tornat a l’ortodòxia, es dedicà a la poesia panegírica, de primer a la cort hamdànida de Sayf al-Dawla 948-958 i, després, a les ikhxidita i buwàyhida Per la riquesa del seu llenguatge i l’originalitat de les seves cassides ha estat considerat el màxim exponent de la poesia clàssica àrab, la qual ha influït notablement fins al segle XIX
fórmula de Rayleigh
Física
Expressió formal que dóna la densitat d’energia d’una radiació per unitat d’energia i d’interval de freqüències a partir de la teoria del cos negre.
Fou emesa per J Rayleigh i J Jeans, al començament del segle, en l’àmbit de la mecànica clàssica, en la qual suposaven que els fotons eren com oscilladors clàssics amb una energia mitjana de kT principi d’equipartició de l’energia Hom l’escriu com ρ Τ ν = 8πν 2 / c 3 kT , on ν és la freqüència, c la velocitat de la llum, k la constant de Boltzmann i T la temperatura absoluta, i és l’expressió asimptòtica de la fórmula de Planck en la regió de les freqüències baixes h ν > ckT
serenata
Música
Composició vocal -sovint amb acompanyament d’un instrument de corda polsada o d’un reduït grup instrumental- destinada originalment a ser cantada al vespre i a l’aire lliure amb el propòsit d’expressar els sentiments de caràcter amorós de l’intèrpret -o de qui l’hagi encarregada- cap a la persona festejada.
Popular ja des del Renaixement, la seva forma més representativa és la de l’enamorat cantant sota la finestra de la seva estimada, tal com posteriorment exemplificà Mozart en l’ària "Deh, vieni alla finestra" de l’òpera Don Giovanni Des del segle XVIII, el terme serenata designa també una obra instrumental amb diversos moviments -habitualment entre cinc i set, tot i que n’hi ha de més- a cavall entre la suite i la simfonia, ja que els diferents moviments que la formen alternen els propis de la suite , és a dir, temes de dansa -sovint alegres i d’entreteniment-, i els de la sonata …
Premi Polar de Música
Música
Premi de música creat el 1989.
En fou l’impulsor Stig Anderson, compositor i productor suec, entre d’altres, del Grup Abba i de l’empresa discogràfica Polar Records International AB Atorgat anualment des del 1992 a generalment dos o excepcionalment un o tres intèrprets, conjunts musicals o institucions d’arreu del món destacades per la seva trajectòria, el guardó és concedit sense distinció de gèneres i abasta tant la música clàssica, com el pop , el rock , el jazz o l’avantguarda Formen part del comitè de la institució la Reial Acadèmia Sueca de Música, l’Associació Sueca de Drets d’Interpretació, l’Associació Sueca de…
f
Escriptura i paleografia
Fonètica i fonologia
Sisena lletra de l’alfabet català, anomenada efa [pl efes].
La F llatina deriva gràficament de la digamma etrusca i grega no pas de la Φ, forma passada a través dels alfabets itàlics prellatins La F clàssica romana consisteix en un primer traç vertical i en dos traços horitzontals a dalt i al mig, cap a la dreta Presenta reforços estètics als extrems dels tres traços en l’escriptura d' inscripcions monumentals romanes L’escriptura comuna clàssica només manté el reforç base interior de la F , que es desenrotlla notablement, alhora que els altres dos traços, mitjà i superior, ultrapassen també a l’esquerra el traç vertical Per evitar la confusió amb la…
hipergàmia
Antropologia
Norma matrimonial descrita etnogràficament, en virtut de la qual tot home, prescriptivament, ha de casar la seva filla amb un home provinent d’una família d’estatus més alt.
Aquesta fórmula matrimonial és freqüent a la meitat septentrional de l’Índia, on s’integra als plantejaments generals de l’estructura de castes Així, dins la ideologia hindú clàssica, la dona és entesa com un do que s’atorga a un ésser superior, juntament amb múltiples regals que són donats al nuvi i a la família receptora No obstant això, ni tan sols a l’Índia és una pràctica constant, ja que implica una asimetria matrimonial i econòmica que la desestabilitza Per això s’alterna amb períodes d’endogàmia i isogàmia —que tampoc no resulten, però, gaire estables—
neoclassicisme
Música
Moviment musical desenvolupat en el període situat entre el 1918 i el 1939.
Consistí en un retorn a l’anomenada música barroca i clàssica, en el qual hom donava més importància a l’estil que no a l’evolució del llenguatge La seva estètica se centrava en l’objectivitat i la concisió Els músics més notables adscrits a aquest moviment en alguna etapa de llur creació són Sergej Prokof'ev, Ferruccio Busoni, Gian Francesco Malipiero, Alfredo Casella, Maurice Ravel, Paul Hindemith, Albert Roussel i Igor Stravinsky Malgrat la influència del neoclassicisme del s XVIII en la música, palesa en l’obra de Gluck, hom només aplica el terme a aquest moviment
Pere Mulet i Cerdà
Historiografia catalana
Investigador.
El 1960 es llicencià en filologia clàssica a la Universitat de Barcelona i fou professor de la Universitat de Palma entre el 1967 i el 1978 És responsable de la revista d’informació local Es Saig La seva tasca com a investigador s’ha centrat en l’estudi de la història local d’Algaida, sobretot dels s XVII i XVIII És coautor de Contribución a la historia del Santuario de Sant Honorat inèdita i Estudio sobre los establecimientos de Panxuat i Tresorer inèdita De la seva bibliografia cal destacar Bibliografia d’Algaida 1992 i Algaida 1999
Stéphane Grappelli
Música
Violinista francès.
Aprengué el violí i el piano de manera autodidàctica, i treballà acompanyant pellícules mudes El 1934 formà amb Django Reinhardt el Quintette du Hot Club de France, amb el qual es donà a conèixer Durant la Segona Guerra Mundial treballà a Londres amb George Shearing Els anys seixanta la seva carrera experimentà un rellançament i actuà en importants festivals dels Estats Units Durant els setanta enregistrà tres discos amb Yehudi Menuhin S Grappelli fou un dels pioners de la utilització del violí en el jazz Amalgamà equilibradament la tradició clàssica del violí, el sentit rítmic…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina