Resultats de la cerca
Es mostren 2088 resultats
mitologització
Mitologia
Procés consistent a interpretar conceptualment i filosòficament els mites en llur contingut concret, és a dir, més enllà de la idea primera, elemental, de la qual el mite vol ésser expressió plàstica.
Fins a un cert punt la mitologització correspon al procés d'idolatria o hipostatització del significat en la mesura que aquest ja no és pres com a símbol que remet a quelcom diferent, ans com a significat mateix La ulterior elaboració racional que d’aquesta identificació entre significant i significat comporta la mitologització és precisament l’objecte contra el qual es dirigeix la desmitologització
realisme socialista
Art
Literatura
Mètode artístic basat en la descripció fidel de la realitat en un context històric concret, sota una tendència ideològica definida que educa la societat i la faculta per a la construcció del comunisme.
Afirma que una de les tasques més importants de l’art és de representar, des de tots els angles, l’activitat de les masses populars i considera la vida laboral, social i privada com un tot indivisible Pressuposa també l’anàlisi històrica de conceptes eterns, com el bé i el mal, la bellesa i la lletjor, etc Representa l’enfrontament dels termes avantguarda i popular , amb la sobrevaloració d’aquest La cultura esdevé, doncs, un fet tancat amb un mínim de recerca plasticoartística Hom pot parlar d’aquest art com d’un ens propagandístic del sistema polític Creat en el camp literari…
freqüència

Representacions gràfiques de la freqüència d’una distribució estadística: si el caràcter quantitatiu és discret, (1) és el seu polígon de freqüencies i (2) és la seva corba cumulativa; si el caràcter quantitatiu és continu, (3) és el seu polígon de freqüències i (4) és la seva corba cumulativa
© Fototeca.cat
Matemàtiques
En una distribució estadística d’un caràcter quantitatiu, quocient entre l’efectiu d’un valor concret del caràcter, o d’una classe de valors, i el nombre d’individus que integren la mostra.
Si el caràcter quantitatiu és discret , i pren els valors x 1 ,,x n sobre una mostra de N individus, la freqüència o freqüència relativa del valor x i és el quocient f i = n i / N , on n i és l’ efectiu del valor x i és a dir, el nombre d’individus de la mostra que presenten el valor x i del caràcter La representació gràfica de la funció de distribució x i → f i és una línia poligonal obtinguda en unir els punts de coordenades x i , f i , i =1,, n , anomenada polígon de freqüències Si el caràcter quantitatiu és continu , donada una classe o interval C i = a i - 1 , a i del…
primer pla
Cinematografia
Pla la imatge del qual recull un detall concret d’un personatge o d’un objecte, utilitzat per primera vegada el 1898 per G.A.Smith, però que no es generalitzà fins cinc anys després.
Els primers plans, sobretot del rostre humà, tenen una importància molt peculiar, per exemple, en el conjunt de la producció d’IBergman
al segno
Música
Locució que, posada en un punt concret de la partitura, prescriu la repetició del fragment de música comprès entre aquest punt i un altre d’indicat mitjançant un signe (segno) convencional, normalment % o 1/2.
solfeig
Música
Terme derivat de les síl·labes sol i fa (solfa) i per tant, en un origen, equivalent a solmització (derivat de les síl·labes sol i mi).
L’ús que se n’ha fet, però, l’ha separat del seu antic sinònim D’una banda, el terme es refereix al conjunt de mètodes o principis elementals de la música que donen nom a l’assignatura en la qual s’ensenyen aquests principis, nom que modernament s’està substituint per l’expressió llenguatge musical De l’altra, té un sentit més concret referit a l’exercici de la pràctica musical, que consisteix en la lectura cantada de les notes tenint en compte l’entonació, el seu valor, la intensitat i el fraseig Antigament també s’anomenava solfeig determinats exercicis de vocalització i impostació de la…
La indústria lítica com a instrument del treball arqueològic
Rascador a l’esquerra i micropolit a la dreta LA-CSIC L’interès per l’estudi de les restes lítiques és molt antic Començà ja a la primera meitat del segle XIX amb els esforços per a aconseguir demostrar l’antiguitat d’aquesta mena de restes Més tard, els estudis es dirigiren a obtenir una classificació cronològica relativa dels diferents conjunts lítics, sense assolir, però, cap nivell explicatiu, encara que, més o menys implícitament, s’identificaren els diversos conjunts de peces aïllats amb diferents cultures i/o ètnies Ja a la segona meitat del segle XX, la possibilitat d’efectuar…
transcendència
Filosofia
Religió
Qualitat del que resta més enllà o fora d’un ésser o d’un conjunt d’éssers i, especialment, que roman fora de tota experiència possible, entesa aquesta en sentit kantià, és a dir, que resta més enllà de l’espai i el temps.
Segons què sigui, doncs, el que hom entengui per immanència, serà més o menys determinat l’àmbit corresponent de la transcendència des de Kant, tanmateix, aquest àmbit pot ésser caracteritzat, d’una banda i genèricament, com l’àmbit de l’anomenada cosa en si l’en si com a contraposat al per a si si, i, d’altra banda i més en concret, com l’àmbit corresponent al món , com a síntesi ideal de tota experiència externa possible, a l' ànima , com a síntesi ideal de tota experiència interna possible, i, sobretot, a Déu , com a síntesi ideal, i suprema, de l’un i l’altra El primer que cercà de…
sector públic
Economia
Àmbit de l’activitat econòmica que controla o en la qual participa l’estat, ja sia directament o mitjançant instàncies públiques sotaposades.
Dins un sistema de societat i economia mixtes el sector públic fa la política econòmica i actua directament com a agent econòmic Les principals instàncies que cal diferenciar dins del conjunt global del sector públic són l’administració central, que recull l’actuació econòmica de l’estat emmarcada pel pressupost els organismes autònoms de caire públic però amb certes autonomies dins aquests són especialment importants els que recullen les assegurances socials amb un volum comparable al pressupost estatal cas espanyol el sector públic local, format per diputacions, mancomunitats, municipis,…
selecció natural
Biologia
Mecanisme principal dels canvis evolutius en els éssers vius, suggerit per Ch. Darwin el 1859 en el llibre On the Origin of Species, segons el qual el fet que en les poblacions naturals subsisteixen els individus més eficients és conseqüència de la lluita per la vida i de la supervivència del més apte.
La lluita per la vida no és una lluita cruenta aspecte propugnat per ARWallace sinó una millor adaptació a l’ambient, on els éssers més adaptats sobreviuen, mentre que els menys adaptats són eliminats La competència entre individus de la mateixa espècie té lloc sobretot en els camps de la recerca d’aliment, de la fugida dels enemics, de la resistència a les malalties i de l’èxit en l’aparellament Tenint en compte que hi ha variacions entre els individus de la mateixa espècie i que en neixen molts més que no en sobreviuen, tenen més oportunitat de perpetuar l’espècie els individus que tenen…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina