Resultats de la cerca
Es mostren 3458 resultats
Alexander Graham Bell
Alexander Graham Bell
© Fototeca.cat
Física
Físic i inventor nord-americà d’origen escocès.
Abandonà els estudis musicals per tal de dedicar-se a la fonètica Emigrà al Canadà 1871 i posteriorment als EUA, d’on adoptà la ciutadania Fou professor de fisiologia vocal a la Universitat de Boston Els seus treballs sobre el so, motivats pel problema de l’ensenyament dels sordmuts, respecte al qual escriví diverses obres, el portaren a construir un telègraf harmònic Fou l’inventor d’un mètode de gravació per al fonògraf d’Edison el 1876 inventà el telèfon, la prioritat del qual invent li fou discutida i defensà en diversos processos Tanmateix, després d'anys d'investigacions,…
Jack Brabham
Automobilisme
Pilot australià de Fórmula 1.
Mecànic de la Royal Air Force d’Austràlia durant la Segona Guerra Mundial, el 1948 establí la seva empresa d’enginyeria, i dos anys després començà a construir i pilotar automòbils de competició Aquesta activitat el portà a la Gran Bretanya, on el 1955 s’associà amb la factoria anglesa Cooper, i el 1961 fabricà el primer giny Fou campió mundial el 1959, el 1960 i el 1966, la darrera vegada amb un Repco-Brabham, de concepció pròpia El 1967 un altre cotxe de la seva empresa tornà a guanyar el campionat del món Retirat el 1970, disputà en total 126 grans premis, dels quals en guanyà…
Heckel
Música
Empresa alemanya constructora d’instruments de vent.
S’inicià amb Johann Adam Heckel Adorf, Hessen 1812 - Biebrich, Hessen 1877 A setze anys fou contractat per Karl Almenräder, fagotista, constructor i estudiós de l’acústica dels instruments de vent, que treballava per a l’editorial B Schott’s Söhnen El 1831 fundaren l’empresa a Biebrich, i inicialment signaren els instruments amb la marca Schott, fins el 1843, que ja dugueren la marca Heckel S’especialitzaren en la construcció de fagots, instruments que investigaren fins a construir-ne un model pràctic, i també milloraren el contrafagot En morir Almenräder, JA Heckel dirigí la…
Camp de l’avinguda de Catalunya
Futbol
Camp de futbol de Tarragona, on jugà l’equip del Club Gimnàstic de Tarragona del 1922 al 1972.
L’any 1920 el Nàstic, que no tenia un camp de futbol propi, decidí comprar 18000 2 de terreny en l’anomenat Camí de l’Àngel El camp de futbol es construí en dos anys, amb una capacitat per a 9000 persones, i s’inaugurà el 20 d’agost de 1922 amb un partit entre el Barcelona i l’Espanya que guanyà l’equip blaugrana 3-0 El 28 d’octubre de 1945 s’estrenà una important remodelació del camp, amb la disputa del partit de Lliga de segona divisió entre el Nàstic i el Granada 3-3 A partir del 1960, el camp disposà d’illuminació artificial L’any 1966 el club es vengué les installacions de l’avinguda de…
Camp d’Esports de Lleida

Camp d’Esports de Lleida
Zorkum
Futbol
Estadi de futbol de la ciutat de Lleida.
Es començà a construir l’any 1918 seguint un projecte de l’arquitecte lleidatà Adolf Florensa S’inaugurà l’1 de gener de 1919 El terreny de joc tenia unes pistes d’atletisme que l’envoltaven Durant la guerra es convertí en un cementiri de cotxes En el moment de la construcció era el camp del Joventut FC Posteriorment, amb la desaparició del Joventut, foren altres equips els que passaren a jugar-hi L’any 1947, amb la creació de la Unió Esportiva Lleida, aquest equip passà a ser el titular del camp de futbol, que fou objecte de diverses obres de reforma El punt culminant d’aquest…
Francesc Rous
Literatura catalana
Cristianisme
Poeta i eclesiàstic.
Professor al seminari de Prada i després rector a Estagell 1860, Sant Esteve 1863 i Banyuls 1871, on feu construir una església nova per a la qual demanà a l’escultor Oliba de fer la Mare de Déu que adorna l’altar major Per inaugurar aquesta obra organitzà un concurs literari 1888 que tingué una gran repercussió en les lletres catalanes del Rosselló Anteriorment ja havia tingut un paper principal, amb Justí Peprax, en la preparació de la primera trobada literària de Banyuls el 1883 Publicà dos reculls de poemes popularitzants de tema moral, religiós i polític, algun en forma…
,
Joan Francesc Vidal
Cristianisme
Religiós dominicà i predicador notable.
Entrà al convent dominicà de València, d’on era prior el seu oncle, el memorable Joan Micó Fou mestre seu de novicis Lluís Bertran Habità gairebé sempre al convent de València, d’on fou prior tres vegades, i era conseller dels arquebisbes, en especial de Juan de Ribera Com a qualificador de la inquisició examinà els suposats èxtasis de la nena Vicenta Maipel i s’hi pronuncià en contra Féu construir la façana de l’oratori o cella de Sant Vicent Ferrer i ajudà a la fundació de la confraria de la Cella Santa Fou durant 30 anys predicador quaresmal de la ciutat de València, i en…
Gotmar
Cristianisme
Primer bisbe de la diòcesi restaurada de Vic (886-901).
Des del 881 regia la diòcesi en qualitat d’arxipreste, fins que fou consagrat per l’arquebisbe Teobard de Narbona Féu construir la nova catedral del vicus o raval d’Osona, que consagrà el 888 també consagrà els monestirs de Ripoll i de Sant Joan de les Abadesses i les esglésies de Tona, de Sant Martí del Congost, etc És el veritable endegador de la diòcesi reconquerida per Guifré el Pelós el 879 El 887 participà en el cisma d' Esclua , i el 889 obtingué del rei Ot de França un privilegi que li concedia drets fiscals a Vic i a Manresa, en detriment del comte Guifré Un nou…
tangent
Música
En certs instruments cordòfons amb teclat (clavicordi, per exemple), peça metàl·lica clavada a l’extrem de les tecles que, en percudir les cordes, produeix el so.
Feta normalment de planxa metàllica, està tallada en forma de triangle prim i llarg amb el vèrtex clavat a la tecla La part superior, una mica més ampla, percut la corda i hi resta recolzada mentre l’instrumentista manté la tecla premuda, de tal manera que en determina la longitud de vibració Aquest funcionament obliga a una posició ben precisa de la tangent respecte al punt de percussió, ja que d’això dependrà l’afinació de la nota Si una altra tangent percut i talla la mateixa corda en un altre punt es produirà una nota diferent, recurs aprofitat en els clavicordis lligats clavicordi per…
intel·ligència artificial
Electrònica i informàtica
Branca de la informàtica que tracta de la representació simbòlica del coneixement i dels mètodes d’inferència simbòlica per ordinador.
La intelligència artificial s’ha desenvolupat amb el desplegament de les tècniques utilitzades en el disseny d’autòmats capaços de funcions pròximes a les de la intelligència humana Les activitats de la intelligència artificial són el processament del llenguatge natural, la recuperació intelligent de la informació en una base de dades, els sistemes experts, la demostració de teoremes, la robòtica, la programació automàtica, els problemes de la percepció i els jocs, etc Les tècniques que utilitza són la representació i modelització de coneixements, les estructures de control, la recerca…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina
