Resultats de la cerca

Coincideix aproximadament amb la conca mitjana del Xúquer i, a més, un sector de la conca del barranc de Xiva Històricament estigué dividida entre el Regne de València governacions deçà Xúquer i dellà Xúquer i el de Castella Plana d’Utiel Però la divisió provincial del 1833 l’englobà dins la província de València, on constituí els partits judicials d’Aiora, Énguera, Requena, Xiva, i part dels d’Alberic i Xelva, refosos el 1970 en els de Requena i Xàtiva els antics d’Énguera i Alberic Tota la regió pertany a l’arxidiòcesi de València Requena és discutida, com a mercat regional, per Utiel, dins…

Correspon a les comarques de llengua catalana atribuïdes des de la conquesta de Jaume I al bisbat de Tortosa dins el qual es mantingueren fins al 1960 i, aproximadament amb Almenara i sense l’Alt Millars, a l’antiga governació de dellà Uixó o de Castelló de la Plana correspon, igualment, a la zona de parla catalana de la província de Castelló inclòs Olocau del Rei L’àrea comercial de Castelló de la Plana amb les subàrees de Morella i de Vinaròs comprèn aquesta regió excepte Almenara i gran part de la Tinença de Benifassà, a més de l’Alt Millars i d’una zona veïna d’Aragó…

Estudià música i cant a Nàpols i a la Scuola della Scala, a Milà Debutà el 1950 i ben aviat s’especialitzà en papers per a baix còmic, destacant sobretot en personatges rossinians Don Basilio, Don Magnifico, Mustafà, etc i mozartians Don Alfonso, Bartolo, etc, que interpretà sota les batutes més notables Actuà en teatres d’arreu del món Milà, Glyndebourne, Salzburg, Barcelona, Dallas, Londres, Nova York, etc, i intervingué en diverses produccions cinematogràfiques dirigides per JP Ponnelle, com ara Così fan tutte 1988 Com a director d’escena fou responsable d’una trentena de produccions…

Estudià violoncel i composició al Conservatori de Palerm El 1911 guanyà un premi de composició amb l’oratori Il cieco di Gerico Les seves primeres òperes - La baronesa di Carini 1912, Al lupo 1919 o La monacella della fontana 1923- mostren la influència del verisme de P Mascagni Dirigí el Conservatori de Palerm 1922-26 i el Conservatori de Santa Cecília de Roma 1926-43, centre on substituí O Respighi Apassionat pel món del teatre grec clàssic, escriví abundant música incidental per a representacions d’obres d’autors com Èsquil, Aristòfanes o Sòfocles al Teatre de Siracusa Diputat al…

Segurament fou deixeble de Cipriano de Rore a la seva ciutat natal En 1565-67 fou mestre de capella de Santa Maria Maggiore a Bèrgam Des d’allí passà a exercir el mateix càrrec a l’església de la Madonna della Steccata de Parma, on estigué actiu fins el 1569, i a la catedral de Milà, entre el 1577 i el 1582 Aquest any retornà a Parma per a ocupar de nou el lloc que havia deixat alguns anys abans La seva producció musical està bàsicament centrada en la música religiosa També publicà dos tractats teòrics Ragionamento di musica Parma, 1588 i Dialogodella theorica e pratica di musica Parma, 1595…

Estudià al Conservatori de Santa Maria de Loreto de Nàpols Entre el 1728 i el 1731 fou organista al servei del bisbe de Conza della Campania Més tard ensenyà música a l’hospital dels Figliuoli Dispersi, a Nàpols Assolí una gran reputació com a compositor d' opéras-comiques , escrites sovint en collaboració amb altres músics, per als petits teatres de Nàpols Entre aquestes peces destaquen Il Leandro 1744 i Il governatore 1747 Aquesta darrera és poc consistent des del punt de vista melòdic, tot i que la caracterització dramàtica i la instrumentació són notables La seva aportació a…

En el camp de la poesia començà per La gaia gioventù 1938, on es palesava ja l’ànsia religiosa que anà aprofundint posteriorment Il meraviglioso giardino 1941, Poesia di dolore in morte di Caterina 1943 i Il veliero sommerso 1949, obres que, junt amb d’altres d’inèdites, formen l’antologia L’angelo attento 1968 En canvi, les Elegie di Croton 1959, dedicades a la ciutat nord-americana de Croton-on-Hudson, on visqué alguns anys, constitueixen una anàlisi irònica però afectuosa dels costums Com a narrador cal destacar Giornate di Stefano 1930, refet el 1969 amb el títol de La memoria di Stefano…

A Florència pintà una sèrie de frescs per a l’església de Sant'Egidio, ajudat per Piero della Francesca Treballà a Perusa del 1438 al 1454, i s’establí a Florència el 1455 La seva obra respon a la manera de l’escola florentina, com a la taula de Santa Lucia dei Magnoli ~1440 Uffizi, Florència, la predella de la qual és dispersa museus de Cambridge, Berlín i Washington, on es manifesta la influència de Fra Angelico i de Filippo Lippi La seva obra es caracteritza per la gran lluminositat, pel perfecte estudi de perspectiva i d’ambientació de paisatge i pel colorit suau Unes altres obres seves…

Estudià composició amb G Sallustio i direcció amb B Molinari Dirigí el Liceo Musicale de Varese i fou professor al conservatori de Pesaro Membre 1956 de l’Accademia di Santa Cecilia, fou crític musical d' Il Messaggero de Roma Home de teatre, la part principal de la seva producció comprèn ballet Canti del golfo di Napoli , 1954 Poemetti pagani , 1960, òpera La Guerra , 1956 Il vortice, Uno sguardo dal ponte —sobre l’obra d’A Miller—, 1961 La reine morte , 1973 i música orquestral Stornelli de la Roma bassa , 1946 Canzone del ritorno , 1956 Compongué la banda sonora de molts dels films del…

La seva producció mostra influències molt diverses la força plàstica de Donatello i Mantegna —l’obra dels quals conegué directament en una estada a Pàdua—, la claredat i el to monumental de Piero della Francesca i el cromatisme dels flamencs Autor d’obres com ara Primavera 1460-63, National Gallery, Londres, Anunciació 1469, Museo del Duomo, Ferrara, el políptic Roverella 1474, al Musée du Louvre, París, i en altres museus i Sant Antoni de Pàdua 1484, Galleria Estense, Mòdena, el seu estil rarament original es caracteritzà per un dibuix incisiu, per una tensió dramàtica en les expressions i…