Resultats de la cerca
Es mostren 1875 resultats
William Cecil Campbell

William Cecil Campbell
Biologia
Bioquímic irlandès.
Graduat pel Trinity College de la Universitat de Dublín 1952, posteriorment anà als Estats Units, on el 1957 es doctorà per la Universitat de Wisconsin-Madison amb una tesi sobre el trematode paràsit Fascioloides magna Del 1957 al 1990 feu treball de recerca a la companyia farmacèutica Merck & Co , on, a partir dels treballs de Satoshi Ōmura sobre el bacteri Streptomyces avermitilis desenvolupà l’avermectina, substància usada per a l’elaboració de medicaments, com ara la ivermectina, que combaten els cucs paràsits causants de malalties com la filariosi o l’ oncocercosi Membre de la…
Juan Carlos Izpisúa Belmonte
Medicina
Bioquímic i farmacòleg castellà.
Es llicencià en farmàcia a la Universitat de València 1985, i el 1987 es doctorà per aquesta universitat i per la de Bolonya Féu estudis postdoctorals al Laboratori Europeu de Biologia Molecular de Heidelberg i a la Universitat de Califòrnia de Los Angeles El 1993 s’incorporà al Salk Institute de La Jolla Califòrnia, on lidera el seu propi equip de recerca en regeneració i diferenciació cellular Del 2006 al gener del 2014 dirigí el Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona Entre altres distincions, ha rebut el President William Clinton Career Award al millor científic 1997,…
John A. Pople
Química
Químic britànic.
Es doctorà en matemàtiques a la Universitat de Cambridge l’any 1951 Dugué a terme la major part de la seva tasca de recerca al Carnegie Institute de Pittsburgh Rebé el premi Nobel de química l’any 1998, juntament amb Walter Kohn, per les seves contribucions pioneres en el desenvolupament de mètodes per a estudiar teòricament les propietats de les molècules i en els processos químics en què poden participar El seu desenvolupament dels mètodes computacionals de simulació de models químics reals feu possible l’estudi teòric de les molècules, les seves propietats i com actuen en les reaccions…
Salomé Cuesta
Art
Artista plàstica.
Estudià a la facultat de belles arts de València i s’especialitzà en escultura Des del 1989 és professora d’aquesta matèria a la facultat de belles arts de Conca i l’any 1992 es doctorà per la Universitat Politècnica de València Treballa individualment i també amb el collectiu valencià Laboratorio de Luz Ha exposat individualment a la Galeria Juana Mordó de Madrid En la seva obra reflexiona sobre l’espai i el temps amb la projecció de llums sobre superfícies de materials diversos Ha participat en exposicions collectives tals com Iluminaciones profanas La tarea del arte , a…
Maria Lourdes Casanovas i Cladellas
Paleontologia
Paleontòloga.
Alumna de Miquel Crusafont, es doctorà l’any 1975 a la Universitat de Barcelona És especialista en mamífers del Terciari inferior Eocè i introduí a l’Estat espanyol l’estudi de les petjades de dinosaures i altres vertebrats fòssils paleoicnologia Juntament amb altres investigadors ha portat a terme l’estudi dels dinosaures de la península Ibèrica, participant en nombroses campanyes de prospecció i excavació, especialment a les conques prepirinenques Ha publicat diversos articles de la seva especialitat i és autora de monografies científiques i llibres com Geología y Paleontología…
Josep Faust de Potau i de Ferran
Història
Segon comte de Vallcabra i senyor de Sarral.
Fill de Cristòfor de Potau i d’Oller, es doctorà en dret civil Anà a Madrid com a ambaixador barceloní, juntament amb Pau Ignasi de Dalmases, germà de la seva muller, per tal de resoldre les diferències entre els catalans i Felip V i també per tal d’alliberar el seu pare, presoner Tot i la seva dignitat d’ambaixador, fou immediatament empresonat Dut a Àvila i Pamplona —on morí el seu pare—, fou alliberat en un bescanvi de presoners Tornà a Barcelona, on el rei arxiduc Carles III el féu marquès de Vallcabra 1707 Fou capità de la Coronela de Barcelona, però desistí el 1713 i s’establí a …
Oriol Pi-Sunyer i Cuberta
Antropologia
Arqueologia
Sociologia
Antropòleg, arqueòleg i sociòleg.
Fill de Carles Pi i Sunyer Es formà a la Universitat de Londres i a l’Escola Nacional d’Antropologia de Mèxic, i es doctorà en ciències socials a Harvard Especialitzat en antropologia social, actualment és professor a Amherst, Massachusetts Ha publicat nombrosos treballs sobre temes d’antropologia de l’àrea americana S'ha interessat pels aspectes sociològics dels Països Catalans i ha publicat diversos articles sobre el tema El manteniment de la identitat ètnica a Catalunya 1971, Etnicitat i nacionalisme en l’Europa moderna 1971, El turisme i els seus problemes i l’impacte d’una indústria en…
Josep Masdevall i Terrades
Metge.
Es doctorà en medicina a Cervera Anà a Madrid, on fou metge de cambra de Carles III Nomenat inspector d’epidèmies del Principat de Catalunya, combaté, amb èxit, la de febres pútrides del 1783 i la de Barbastre de 1784-85, amb un preparat d’opi de la seva invenció opiata Masdevall Aquest fet tingué ressò a Itàlia, on el seu opuscle Relación de las epidemias de calenturas pútridas 1786 fou traduït pel jesuïta PMontaner Presidí l’Academia de Medicina de Cartagena i fou membre de la de Ciències i Arts de Barcelona i d’unes altres entitats científiques Publicà també un Dictamen…
Josep Maria d’Ortodó i de Maymó
Historiografia
Industrial i historiador.
Fill d' Antoni d'Ortodó i Comas , es doctorà en enginyeria tèxtil el 1963 Ocupà càrrecs directius en empreses tèxtils Cofundador del Centre d’Estudis Colombins 1989, defensà en publicacions Catalunya, la nació descobridora d’Amèrica , 1992 Colom i el món català , 1993, en collaboració, conferències i articles la catalanitat de Cristòfol Colom i altres descobridors del Nou Món Ha rebut diverses distincions Medalla d’Or de la Ciutat de Barcelona, 1952 Des del 1994 és membre corresponent de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts, i des del 2003 de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant…
Xavier Vilanova i Montiu
Metge.
Fill del metge Pelai Vilanova i Massanet Cursà els estudis de medicina a la Universitat de Barcelona, on es llicencià 1923, i es doctorà a Madrid 1928 S'especialitzà en dermatologia a París —on estudià a l’Hopital Saint Louis—, Estrasburg i Milà Arran de l’esclat de la Guerra Civil, el 1936 anà a Colòmbia i dirigí la leproseria Aguas de Dios Fou catedràtic de dermatologia a Valladolid 1942, València 1944 i Barcelona 1948 Dirigí l’Escola Professional de Dermatologia de Barcelona 1952 Membre de les acadèmies de medicina de València 1944 i de Barcelona 1950, presidí el Collegi…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina