Resultats de la cerca

De la primera església romànica de Sant Sadurní de Maçaners no se’n conserva cap testimoni ni resta arquitectònica hem de creure que mai no devia passar de simple capella o sufragània dependent d’alguna església veïna, possiblement de Sant Sebastià del Sull o de Sant Ponç de Molers L’advocació de Sant Sadurní, d’origen molt antic, fa pensar en l’existència d’un edifici també molt antic del qual la documentació conservada gairebé no es fa ressò, almenys fins ben entrada l’edat mitjana El document datat l’any 839, però que cal considerar del segle XI, on es relacionen els censos que la Seu d’…

L’església de Sant Pere de Salselles fou donada l’any 948 al monestir de Santa Maria de Ripoll pels marmessors del testament d’Oliba, fill del bisbe Radulf d’Urgell En aquesta donació es confirma el caràcter parroquial de l’església de Sant Pere i, situada dins el pagus de Lluçà Pago Luzane , n’esmenta els límits les rieres de Lluçà i Merlès, el lloc de Comià, el camí de Vila d’Heures i els llocs de Puig de Flanídia i Castellar La documentació del segle X del monestir de Ripoll, i sobretot els preceptes i butlles, n’esmenten la vinculació el precepte del rei Lotari del 982 i la butlla del…

Situació Una vista exterior de l’església des del costat de tramuntana L Prat Vilapedrers era sufragània de la parròquia de Santa Margarida de Navès, i comprenia totes les cases des de la Serra fins a migjorn del terme El segle XIX el servei religiós fou traspassat a la parròquia de Linya més propera Mapa 330M781 Situació 31TCG855472 Al punt quilomètric 42 de la carretera de Manresa a Solsona, a l’indret de Santa Susanna, hi ha un trencant a mà dreta que porta a la carretera de Solsona a Berga, passant per l’embassament de Sant Ponç Al punt quilomètric 5 d’aquesta carretera —abans d’arribar…

El lloc de Breses —aigua avall de Corbiac, vora la riba dreta de la Castellana i prop dels límits amb Campome— és esmentat l’any 1019 en una escriptura per la qual Oliba, abat de Sant Miquel de Cuixà, retornà a Guillem i als seus germans Sunifred, Miró, Guifré i Ramon, un alou “ qui est in comitatu Confluente, in valle Mosseti, in villa Bredes et in aiacenciis et terminibus eius ” segons explicita el document, aquest alou havia pervingut als dominis de Cuixà amb el monjo Deià, germà de Guillem i dels altres, per herència Tanmateix, altres autors apunten la possibilitat que l’alou…

Llurs recursos són el desafiament de les lleis de la física, la desaparició de límits entre la vida animal i la humana, l’aparició d’animals fantàstics, d’éssers desproporcionats, de vampirs, de fantasmes, de bruixes o de diables, i el tractament de temes com la mort, les metamorfosis, els mites, etc L’ art fantàstic s’ha manifestat en l’escultura, l’arquitectura, la decoració i, sobretot, la pintura A l’edat mitjana, l’escultura i la pintura representen escenes fantàstiques on el diable és l’element més important al Renaixement, la pintura alemanya i la flamenca conrearen especialment els…

Vida i obra Estudià medicina a la Universitat de València i fou membre de la Real Academia de la Historia i de la Sociedad de Americanistas de París, de la Sociedad Económica Matritense, de la Sociedad Colombiana Onubense, de la Mejicana de Geografia i Estadística, i de la de Numismàtica de Filadèlfia Fou funcionari de l’administració pública i, el 1864, fou destinat a Cuba, on ocupà alts càrrecs com ara el de secretari polític de l’Havana i oficial de voluntaris de la capital de Cuba i inspector general de duanes A més, fou director de la revista Archivo de los Americanistas i secretari del…

El poble del Talladell és situat a 390 m d’altitud, a la dreta del riu d’Ondara Aquest indret és poblat des de temps remots, ja que al seu entorn s’han trobat nombrosos materials ibèrics, i prop del poble s’ha descobert una necròpoli romana possiblement el seu hàbitat continuà fins a la dominació musulmana, encara que històricament no sigui documentat El seu nucli antic es formà entorn del castell del Talladell, del qual avui dia no queda cap vestigi arquitectònic, però sí alguns documents d’època medieval La primera referència d’aquesta fortalesa data del 1063, any en què els germans Gombau…

La geografia És la de més poca població absoluta, llevades la Baixa Ribagorça i la Vall d’Aran, amb la qual comparteix la llengua occitana Morfològicament, cal diferenciar-hi els Aspres, les valls i les Corberes A migdia, un muntanyam d’altitud mitjana 500-700 m és una prolongació dels Aspres pròpiament dits, del Rosselló i del Conflent És un massís hercinià, pelat a causa de les guerres, que reduïren els boscs a garrigues, travessat només per dos colls carreters el de Jau, a ponent del tuc Dormidor, i el de les Colomines 699 m, via directa de Sant Pau de Fenollet a Prada Les valls tendeixen…

Les seves etapes de reconquesta estengueren el comtat a partir del segle X vers l’Anoia i la Conca de Barberà, fins als castells de Montbui i Santa Coloma de Queralt A partir del segle XI aquesta expansió del comtat osonenc, sovint amb el nom de comtat de Manresa, continuà creixent vers la Segarra i el pla d’Urgell i arribà fins a Sidamon, a 16 km de Lleida El nucli inicial del comtat es formà sobre la base ètnica dels antics ausetans o del pagus d’Osona, centrat en l’antiga ciutat d’ Ausa o de Vic És desconeguda la primitiva organització que sembla ésser la de l’antic bisbat d’Osona,…

Situació El poble de Sant Feliu d’Amunt és prop de la riba esquerra de la Tet, entre el riu i la carretera Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 41’ 19,8” N - Long 2° 43’ 24” E Per anar-hi des de Perpinyà, cal agafar la carretera N-116 en direcció oest, i després d’haver fet un recorregut de 14 km s’arriba just al peu del poble PP Història Els dos pobles de Sant Feliu d’Amunt i Sant Feliu d’Avall degueren formar-se a l’entorn d’una església primitiva dedicada a sant Feliu, de la qual avui es desconeix totalment l’emplaçament És curiós que actualment cap de les dues esglésies parroquials d’aquests…