Sant Sadurní de Maçaners (Saldes)

De la primera església romànica de Sant Sadurní de Maçaners no se’n conserva cap testimoni ni resta arquitectònica; hem de creure que mai no devia passar de simple capella o sufragània dependent d’alguna església veïna, possiblement de Sant Sebastià del Sull o de Sant Ponç de Molers. L’advocació de Sant Sadurní, d’origen molt antic, fa pensar en l’existència d’un edifici també molt antic del qual la documentació conservada gairebé no es fa ressò, almenys fins ben entrada l’edat mitjana. El document datat l’any 839, però que cal considerar del segle XI, on es relacionen els censos que la Seu d’Urgell cobrava en tot el bisbat, esmenta l’església de Maçaners (Et de Maceners pernas .IIII. et molto. I. et sesters. V. de vi et fogaces. IIII.). L’any 1294 el baró Galceran de Pinós, reconegué a l’abat Berenguer del monestir de Sant Llorenç prop Bagà, que havia procedit injustament exercint jurisdicció sobre diferents llocs i esglésies pertanyents al monestir, i entre ells Sant Sadurní de Maçaners (et Sti. Saturnini de Massaners), amb la qual cosa quedà confirmat el domini del gran monestir de Sant Llorenç sobre el lloc de Maçaners i alhora es reforça la hipòtesi de la seva possible vinculació a l’antic monestir de Sant Sebastià del Sull, que també passà als dominis del monestir de Bastareny. L’any 1312 no era parròquia car no s’esmenta com a tal en la visita al deganat del Berguedà d’aquest any, però l’any 1327 s’esmenta com a parròquia i a ella es vincula l’església de Sant Sebastià del Sull amb caràcter de sufragània. L’any 1371 el rector de Sant Sadurní pagava 20 sous de dècima a la Seu d’Urgell. Cal pensar, doncs, que en el segle XIV fou parroquial. El segle XVIII era ja sufragània de Sant Martí de Saldes.