Resultats de la cerca

El primer document que parla del nucli de Tolse és una donació de l’any 1167, en quç l’abat Berenguer i els monjos del monestir de Sant Serni de Tavèrnoles atorguen a un tal Martí Bernat i a la seva muller Maria el mas de Tolse en determinades condicions El mas Tolse apareix també en la concòrdia de l’any 1176 Possiblement a causa d’aquest document hom ha dit que la capella d’aquest mas era romànica Actualment en resten molt pocs vestigis, i el tipus de paraments que es conserven no sembla pas que sigui romànic En alguna fotografia de l’any 1880 hom pot veure la porta d’entrada, amb dues…

La capella de Sant Martí, unida al mas de les Caselles, és situada al terme d’Organyà En el Spill … del vescomtat de Castellbò, el mas de les Cazelles , habitat per Pere de les Cazelles, s’incloïa a la batllia de Nargó, en el quarter d’Organyà L’any 1860 és documentada dins del terme d’Organyà la masia de les Caselles, on, es diu, passà la nit el comte d’Espanya abans de ser assassinat L’any 1071 hi ha documentada la donació d’un alou, amb les seves cases i terres, situat “ in valle Kapudensi, in apendicio Sancte Marie Organiensi sive in apendicio Sancti Martini de Kastes …” Les afrontacions…

Desconeixem l’indret on era construïda aquesta església, ja que no n’ha quedat cap vestigi arquitectònic Gràcies als documents dels segles XI i XII on apareix relacionada la vila de Cerqueda, es pot establir que devia ser situada entre la vila de Nabiners i les terres meridionals de la vall de Castellbò, ja que apareix com a límit, per ponent o per llevant, respectivament, de tots dos indrets El primer esment és del 967, en la donació d’una vinya a Santa Maria de la Seu, situada a la vall de Cercheda L’església de Santa Eulàlia de Cerqueda es coneix únicament pel testament del 1073 de…

L’església parroquial de Vilobí d’Onyar tenia agregada la capella de Santa Margarida Ja l’any 882 tenim notícia d’una Basílica Villalbino , on es fa referència a la donació de rendes per a establir-hi una comunitat de monjos, però no és pas segur que es tracti d’aquesta església de Sant Esteve La primera referència directa apareix l’any 1064 aquest any és esmentada com a Sancti Stephani de Villa Albini en el testament de Ponç, preceptor de l’església de Girona El 1231 torna a aparèixer en un document segons el qual, Sibilla, esposa de Ramon de Cervera, assignà les rendes que tenia a la…

El primer esment del lloc de Frexa data del 1024, en el document de donació de la vila de Llacunes per part del comte de Pallars Sobirà a la seva germana Ermengarda i al marit d’aquesta Guillem, vescomte d’Urgell, en què apareix com a límit d’aquesta vila L’indret de Freixe també s’esmenta en el testament del 1045 d’Ermengarda de Pallars L’any 1192, Berenguer de Torena donava al monestir de Gerri el mas de Pere Blanc de Freixe El 1381, Freixe és esmentat com a lloc del vescomtat de Vilamur, amb tres focs L’església parroquial de Sant Sadurní de Freixe, del deganat de Montenartró, fou visitada…

L’any 1085 la senyora Ava de Sapeira i els seus fills Guiu, Gerberga Adelaida i Bernat Mir lliuraren en batllia al bisbe Bernat i a Santa Maria d’Urgell l’església de Sant Feliu amb els seus alous i delmes, al comtat de Pallars i termes de Castellet, l’Espluga, castell de Sapeira i Aulàs L’any 1126 el cavaller Bernat Ramon de Maçanet confirmà a favor de l’església de la Seu i dels canonges la donació feta pel seu avi al castell de Castellet Després, la memòria sobre aquesta església es perd en el temps Potser es tracta de l’anomenada quadra del Mag, a Castellet, on segons la tradició van…

Aquest castell era situat al sud del terme municipal, prop del riu de Romadriu, en un petit contrafort secundari a 1 650 m d’altitud L’any 1987 se’n descobrí l’emplaçament exacte El Castellarnau és esmentat per primera vegada l’any 1087 quan l’ardiaca Guillem Arnau en féu donació a la canònica de la Seu juntament amb els castells de Romadriu, Colomers i Serret, situats a la Ribalera Si l’antropònim que l’identifica castellum Arnalli ens remet al seu pare, Arnau Dacó, justificaria la distinció que s’estableix amb els altres tres castells d’origen vescomtal traspassats a la seva mare…

Es troba al cantó de tramuntana del terme municipal de Pinell, prop de la ribera Salada, però dalt la carena Hem de dir que el temple actual conserva ben poca cosa del temple original, romànic, potser només la ubicació, puix que l’edifici que veiem avui és el resultat d’un munt de refeccions i reformes que l’han desfigurat totalment D’aquí que no el puguem considerar romànic Pel que fa a la seva història direm que el dia 19 de desembre de 1096, Pere Ramon vengué unes terres a frec de l’església“ Sancti Tirssi ”, situades al terme de “ Castro Pinel ” i al lloc de la“ Coma de Tedmir ” aquesta…

D’aquest castell, situat vora l’església de Sant Pere, hi ha documentació a l’Arxiu Diocesà de Solsona, tot i que és indirecta, ja que consta d’una sèrie de donacions i vendes de terres que termenejaven amb el castell de Miraver o que hi eren dins Les dades són dels anys 1014, 1015, 1068, 1070 i 1098 en la donació que Ramon, senyor de Miraver, fa de l’església Aquesta senyoria passà al seu fill Pere i al fill d’aquest, Ramon Pere, i la seva muller Agnès l’any 1150 i a Ramon de Vilaró l’any 1227 De manera directa en tenim constància en un document del 7 de juny de 1199, en el qual Ponç de…

Hom conserva poca informació sobre aquest castell Surt esmentat per primera vegada el 1162 en el testament d’un cert Pere Bernat que el llegà a la seva filla Ermessenda Malgrat això, el 1166 Pere de Queralt, abans d’ingressar com a monjo al cenobi de Poblet, fa donació de totes les seves propietats tant al monestir com als seus familiars Entre aquestes propietats es troba el castell de Fiol, el qual mitjançant aquest document passà a mans de Ponça, germana de Pere de Queralt, casada amb Pere de Banyeres El 1210 encara hi tenien potestat, ja que Pere de Banyeres el traspassà al seu fill Guerau…