Resultats de la cerca
Es mostren 684 resultats
mecànic | mecànica
Tecnologia
Dit de l’aparell o el sistema el funcionament del qual pot ésser explicat exclusivament per les lleis de la mecànica clàssica, pel fet que no hi intervenen fenòmens elèctrics, hidràulics, etc.
descarregador de sobretensió
Secció d’un descarregador de sobretensió: 1, línia elèctrica; 2, connexió a línia; 3, elèctrodes d’extinció; 4, aïllador; 5, discs de resistència variable; 6, membrana de sobrepressió; 7, coberta protectora; 8, connexió a terra
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Aparell que desvia cap a terra les sobretensions que apareixen en les línies i instal·lacions elèctriques a fi que no produeixin avaries en les màquines i els aparells elèctrics de la instal·lació.
El tipus més emprat actualment és l’anomenat de resistència variable Dins un cos de porcellana amb perfil exterior d’aïllador hi ha dos elèctrodes separats per un espai d’aire, l’un connectat a la línia i l’altre a terra, però a través d’uns elements discs, generalment a base de carbur de silici, la resistència elèctrica dels quals minva en augmentar la tensió Amb tensió de línia normal no passa cap corrent pel descarregador perquè l’espai d’aire entre els elèctrodes no ho permet, però quan apareix una sobretensió, salta l’arc entre els elèctrodes i s’estableix un pas de corrent…
L’os bru
L’os Ursus arctos experimenta una lenta recuperació els seus rastres poden ser trobats des de la Ribagorça occidental fins a la Cerdanya i el Capcir, i des de la vall de Manyanet al Pallars Jussà i l’Arieja S’estima que el nombre d’ossos fluctua entre 14 i 16 Jordi Ruiz-Olmo L’os bru Ursus arctos es va extingir definitivament a la darreria del segle XX Segons diferents autors, l’últim os autòcton dels Pirineus catalans podria haver desaparegut entre el 1987 i el 1991 Aquest fet va originar moltes queixes del collectiu conservacionista a l’Estat francès com a conseqüència, es va aprovar un…
llum natural
Física
Llum no polaritzada, o sia, constituïda per ones electromagnètiques d’amplituds i fases qualssevol i amb els corresponents vectors elèctrics orientats en direccions que varien, a l’atzar, en el transcurs del temps.
Les propietats de la llum natural són simètriques respecte a la direcció de propagació
rellotge patró
Tecnologia
En un sistema de distribució horària, aparell que genera els senyals horaris elèctrics o radioelèctrics que circulen per la xarxa de distribució i que impulsen un nombre variable de rellotges receptors o secundaris.
azimut
Electrònica i informàtica
Física
En l’enregistrament de senyals elèctrics sobre cinta magnètica, angle que forma l’entreferro del cap d’enregistrament o de reproducció amb la perpendicular a la direcció d’avanç de la cinta magnètica.
Hom diu que l’ajust de l’azimut és correcte quan el seu valor és de zero graus
electromiografia
Biologia
Mètode utilitzat per a enregistrar els canvis de potencial elèctric que es produeixen en un múscul aïllat o en un grup muscular quan es contreu espontàniament o per inducció amb estímuls generalment elèctrics.
efector
Biologia
Dit de la cèl·lula, teixit o òrgan que reacciona a l’estímul nerviós produint un treball mecànic o una substància, com és el cas dels músculs, òrgans elèctrics i lluminosos, cromatòfors, glàndules, etc.
Colònia
Vista de Colònia, amb el Rin i la catedral en primer terme
Till Che (CC BY-SA 2.0)
Ciutat
Ciutat del land del Rin del Nord-Westfàlia, Alemanya, situada a la vora esquerra del Rin.
Situada a la cruïlla de vies procedents de les valls laterals, el seu emplaçament aprofita una gran incurvatura del riu El pla del nucli originari és radioconcèntric, i el creixement urbà s’ha fet per l’agregació dels municipis veïns Bayenthal, Lindenthal, Ehrenfeld i Nippes, a l’esquerra del Rin, i Mühlheim, Kalk, Deutz, Vingst i Poll, a la dreta Destruïda en tres quartes parts durant la Segona Guerra Mundial, la reconstrucció ha representat en bona part l’estil tradicional l’àrea d’antigues fortificacions militars ha estat aprofitada per a obrir amples avingudes i establir-hi espais verds…
pintura
Pintura
Matèria líquida o pastosa preparada per a pintar alguna superfície, que consisteix en una suspensió de matèries sòlides (el pigment, que li confereix el color, i les matèries de càrrega que l’espesseixen, n’augmenten l’opacitat, etc) en una preparació líquida a base d’un vehicle (oli, resina natural o sintètica, etc), dissolvents, plastificants i assecants.
Fins fa poc temps, ultra els pigments, els components de les pintures eren aigua, cola i guix anomenada pintura a l’aigua o pintura a la cola , o bé oli de llinosa, aiguarràs i un assecant, generalment un derivat metàllic soluble en l’oli anomenada pintura a l’oli Actualment són emprats molts altres components, com olis de soia o de ricí deshidratats, extrets derivats del petroli o de l’hulla com benzol, hidrocarburs clorats, alcohols i èsters i resines naturals i, especialment, sintètiques, que permeten d’obtenir pintures de característiques ben diferents, adequades a cadascun dels casos,…