Resultats de la cerca
Es mostren 8840 resultats
asteca
Àrea cerimonial del Templo Mayor de les ruïnes asteques de Tenochtitlán, a l’actual Ciutat de Mèxic, Mèxic
© Corel Professional Photos
Etnologia
Història
Individu d’un poble de parla nàhuatl que habitava l’altiplà central de Mèxic.
Els asteques, anomenats també tenotxques i mexiques, aparegueren a la vall de Mèxic vers la segona meitat del segle XII A causa de llur extraordinària organització militar dominaren en poc temps totes les altres poblacions del país i establiren un imperi que s’estengué des del límit sud de l’actual Michoacán fins més enllà de l’istme de Tehuantepec Vers el 1325 els asteques fundaren una gran ciutat, Tenochtitlán, erigida damunt un llac, que convertiren en capital de l’imperi actual ciutat de Mèxic De primer, els asteques eren un grup de caçadors migratoris En poc temps es convertiren en…
Els pneumàtics dels Klein
Un precedent Ramon Quadreny Anunci de la fàbrica de pneumàtics Ramon Quadreny Guía de España y Portugal , 1898 Tot i que es considera que Klein i Companyia foren els primers fabricants de pneumàtics de Catalunya i l’estat el 1905, cal informar que set anys abans el 1898 Ramon Quadreny en fabrica i s’anuncia precisament com la primera i única fàbrica de pneumàtics d’Espanya La informació que es té de l’empresa és mínima Tenia la fàbrica a Hostafrancs a l’anomenat barri de l’Àngel, al carrer de França Tenia una màquina per a la fabricació de cambres d’aire, amb privilegi d’explotació, màquines…
ral d’or de València
Anvers i revers d’un ral d’or de València, moneda creada per Alfons IV de Catalunya el 1426
© Arxiu Fototeca.cat
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda d’or creada per Alfons el Magnànim el 1426 per la concòrdia entre el rei i els jurats síndics de la ciutat, amb llei de 20 quirats i talla de 2 diners per peça, igual a 96 peces per marc.
Valia 10 sous de diners valencians o rals menuts i s’encunyà durant 10 anys Pel fet de portar a l’anvers la divisa heràldica del rei, eren anomenats timbres
Catalunya Roja
Setmanari
Setmanari polític, publicat a Barcelona, i redactat gairebé tot en castellà (1932-34).
Era l’òrgan del Partit Comunista de Catalunya, adherit al Partido Comunista de España N'eren els principals collaboradors Antoni Sesé, Hilari Arlandis, Pere Ardiaca, Lina Òdena i Ramon Casanellas
batllia
Història
Territori que comprenia la jurisdicció d’un batlle.
No sempre és sinònim de vila, parròquia o castell termenat, car algunes batllies, sobretot a l’època medieval, eren formades per agrupacions de localitats que no integraven termes de castell
dormició
Cristianisme
Mort.
En aquest sentit, la festa de l'Assumpció i el seu tema iconogràfic eren anomenats antigament, i ho són encara a l’Orient, Dormició Κοίμεσιέ de la Mare de Déu
pseudosuquis
Herpetologia
Ordre de rèptils arcosaures que aparegué al Triàsic.
Es tractava d’animals de mides petites, amb extremitats posteriors bastant més llargues que les anteriors, amb les quals eren capaços de córrer De règim carnívor, tenien una dentició adient
tirthaṅkara
Jainisme
Títol (‘ànima perfecta’, ‘sant’) donat als vint-i-quatre patriarques de la tradició jaina (jainisme), coneguts també com a jina
.
Com Buda i alguns riṣi antics, eren de la casta guerrera kshatrīya Coneguts alguns només pel nom, únicament els tres darrers Ariṣṭanemi, Pārśva i Mahavira semblen tenir una base històrica
procés de Verona
Història
Procés polític que tingué lloc a Verona pel gener del 1944, instruït pel govern de la República Social de Saló contra dinou membres del gran consell, com a responsables de la caiguda del règim feixista a Roma.
Tots els membres d’aquest gran consell, llevat de Cianetti, foren condemnats a mort, i els cinc que hi eren presents Ciano, De Bona, Marinelli, Pareschi i Gottardi foren afusellats
Organisation Commune Africaine et Mauricienne
Economia
Organisme interafricà fundat el 1965 com a Organisation Commune Africaine et Malgache, en successió de la Union Africaine et Malgache de Coopération Économique (creada el 1964).
Integrat principalment per estats francòfons, els seus objectius eren la cooperació econòmica, cultural i social entre els estats membres S'autodissolgué el 1985, quan només vuit estats en formaven part
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina