Resultats de la cerca
Es mostren 5483 resultats
Cressus
Història
Rei de Lídia (561-546 aC).
Continuà la lluita contra la Jònia i sotmeté Efes i les illes En tota l’antiguitat fou proverbial la seva riquesa són famoses les seves monedes Fora del xoc amb les ciutats jònies, el filohellenisme de Cressus era total L’oracle de Delfos li garantí que si atacava els perses destruiria un gran imperi entrà, doncs, en territori persa, però fou vençut per Cir el Gran 547 aC, que s’apoderà de tot el regne de Lídia
stravaganza
Música
Terme genèric que designa una peça caracteritzada per algun tipus de qualitat extravagant.
Pot referir-se a una obra en forma lliure, com una fantasia, o a alguna que utilitza elements poc habituals o inesperats, com ritmes, dissonàncies o harmonies fora del context convencional Fou en aquest sentit que l’utilitzà per primer cop Giovanni de Macque en les seves Consonanze stravaganti per a orgue, al final del segle XVI També empraren aquest terme A Vivaldi La stravaganza , opus 4 i B Marcello Stravaganze d’amore , cantata satírica, entre d’altres
comunió
Cristianisme
Recepció del sagrament de l’eucaristia.
Té sentit ple dins la missa La comunió fora d’ella fou reservada de primer als malalts testimoni de Justí, segle II i als presos segons les actes dels màrtirs des del segle III Als segles IV i V era ja estès el costum de guardar l’eucaristia als domicilis privats per combregar oportunament El ritu de la comunió fora de la missa desconegut a l’Orient no fou introduït fins al segle XVII, i fou acceptat amb reserves Antigament els fidels participaven de l’eucaristia amb el pa i amb el vi consagrats És la pràctica vigent encara a les esglésies orientals i ho fou també a Occident fins…
buit
Filosofia
Física
Espai desproveït de matèria. En la tradició filosòfica occidental l’existència i la natura del buit ha estat un tema d’especulació cosmològica, i àdhuc metafísica, des de l’època dels presocràtics.
Els pitagòrics i els estoics admetien el buit fora del món, els primers com una matèria ambient, assimilable a l’aire, i els darrers com un “incorporal” Per contra, Parmènides, que identificà el buit amb el no-res, en negà l’existència, perquè l’existència del no-res seria contradictòria Però els principals partidaris del buit a l’antiguitat foren els atomistes atomisme, per als quals el món es componia de dos principis els àtoms = matèria = ésser i el buit = espai, = no-res, que feia possible el moviment dels àtoms i explicava la compressibilitat dels fluids i la diferent densitat dels…
Jordi Cerdà i Geberès
Cinematografia
Artista i cineasta amateur.
Vida A partir del 1968 estudià disseny i interiorisme, antropologia i història de l’art, estètica i composició, pintura i gravat Professor d’arts plàstiques, es dedicà a la pintura, la fotografia, el fotomuntatge, la manipulació de suports plàstics, el ready-made , la performance , el trompe-l’oeil , etc , i ha exposat des del 1971 sense interrupció Com a cineasta amateur rodà des del 1968 una vintena de cintes breus o "accions filmades" en formats de pas estret, sol o amb la collaboració de Guillem Baiget, Ricard Solà i Joan Mostaza, un collectiu que estigué actiu fins el 1983…
Estrena de la primera colla castellera madrilenya
A la plaça d’Espanya de Madrid té lloc la primera actuació oficial de la Colla Castellera de Madrid, la primera fora del territori catalanoparlant de l’Estat Formada per 65 persones, descarrega dos pilars de quatre, i és acompanyada pels Xoriguers de Girona La colla –iniciativa del Cercle Català de Madrid, del 1952– va començar a assajar al mes de febrer i es funda anys després de la creació d’altres colles en diverses ciutats d’Europa i també de la Xina
Celebració del Dia Internacional de la Catalunya Exterior
Se celebra per primera vegada de manera oficial el Dia Internacional de la Catalunya Exterior, una celebració aprovada pel Parlament de Catalunya el passat 4 de març per a recordar els catalans que viuen a l’estranger i fomentar el coneixement de Catalunya fora del Principat La celebració, que l’any passat ja es va fer de manera extraoficial, és una iniciativa de la Federació Internacional d’Entitats Catalanes, que agrupa més d’un centenar de casals catalans a l’estranger
el Regomir
Castell
Antic castell episcopal bastit a la muralla romana de Barcelona, a l’alta edat mitjana, a l’indret d’una de les quatre antigues portes de la ciutat, dita portal o torre del Regomir, la més pròxima al mar.
Només en resta la capella de Sant Cristòfor, a l’indret d’una de les torres del portal El barri del Regomir, format a la part de fora del portal, havia estat el primer barri mariner on radicaven les primitives drassanes Fusteria Vella El nom de Regomir sembla que és el d’una antiga séquia derivada del rec Comtal reg de Mir o de Miró, un dels comtes de Barcelona, encara que hom havia afirmat que provenia d’un fabulós rei Gamir
verat volador

Verat volador
hullothere (CC BY-NC)
Ictiologia
Peix teleosti de l’ordre dels beloniformes, de la família dels exocètids, d’uns 40 cm de llargària, de cos allargat, aletes pectorals molt grosses i en forma de ventall, de manera que la punta ateny el peduncle caudal, i ventrals també grosses, però menys, i en posició abdominal, aleta caudal amb lòbul inferior més llarg que el superior, cap petit, amb ulls grossos, dors blau i ventre i costats argentats.
És un peix pelàgic que forma grans bancs i s’alimenta de plàncton En ésser perseguits per les tonyines, els dofins i les llampugues efectuen salts fora de l’aigua, sobretot amb les aletes pectorals, i també amb les ventrals, i planejant cobreixen distàncies de 20 a 40 m, i fins i tot 100 m En salts successius s’ajuden amb l’aleta caudal És comú a l’Atlàntic i a la Mediterrània, bé que no gaire a les costes dels Països Catalans
mesura
Literatura
Nombre de síl·labes que ha de tenir el vers.
En la mètrica catalana els versos es mesuren pel nombre de les síllabes, comptant-les fins a la que conté el darrer accent Si es correspon a un mot agut, coincideix amb el nombre real de les síllabes que formen el vers quan acaba en un mot pla o esdrúixol, resten fora de compte les síllabes àtones que vénen després de l’últim accent Aquest procediment concorda amb el de la mètrica francesa, però discrepa de la castellana i la italiana
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina