Resultats de la cerca
Es mostren 1214 resultats
riu Ges
Riu
Afluent, per l’esquerra, del Ter que neix a la serra de Santa Magdalena de Cambrils, dins el terme de Vidrà (Ripollès).
Penetra a la plana de Vic pel forat Micó, després de travessar la serra de Bellmunt recull, a Sant Pere de Torelló, per l’esquerra, el cabal del riu Fornès i desemboca al seu collector a Torelló
Tarassona

Nucli antic de Tarassona
© MPG
Municipi
Municipi de la província de Saragossa, Aragó, a la vall del Queiles.
Centre agrícola bleda-rave, patates, cereals i vinyes, té també indústries tèxtils, d’adoberia, de llumins Important poblat romà i seu episcopal visigoda, fou sotmesa pels musulmans l’any 713 Conquerida per Alfons I el Bataller 1118, fou ocupada a la seva mort per Alfons VII de Castella i Lleó i tornada a Ramon Berenguer IV 1137 Jaume II hi preparà la sentència arbitral de concòrdia de Torrellas Felip II hi convocà les corts de Tarassona 1592, per a modificar els furs d’Aragó a favor de l’autoritat reial a partir d’aleshores, el rei pogué nomenar lliurement el justícia major d’Aragó i els…
Cartagena
L’antiga Casa de la Duana, a Cartagena de Indias
© B. Llebaria
Ciutat
Capital del departament de Bolívar, Colòmbia, a la costa del golf de Darién.
Hi ha indústria alimentària, tèxtil, d’adobs, del calçat, de la ceràmica i química, refineries de petroli unides per oleoducte amb els camps petrolífers de Barrancabermeja És un important centre comercial, on és efectuada una part del comerç exterior de Colòmbia a causa de la situació favorable del seu port natural La ciutat és unida amb la línia de navegació fluvial del riu Magdalena pel canal del Dique, constituït en època colonial i obert novament al tràfic És un nus de comunicacions aeroport internacional, ferrocarril, port i carretera Universidad de Cartagena 1827 Fundada per Pedro de…
hospital
Història
Refugi de la baixa edat mitjana per a acollir els vianants que travessaven ports de muntanya considerats perillosos.
Solien anar a càrrec de religiosos o de comunitats de ramaders Eren especialment importants als Pirineus —fora de la Ribagorça, on aquesta missió era confiada, en general, als monestirs— l’hospital de Benasc, que vetllava el congost de l’Éssera el de Sant Nicolau dels Pontells, anomenat de Viella el de la Bonaigua i el refugi de la Mare de Déu d’Ares, a la capçalera de la Noguera Pallaresa, que protegien l’accés més transitat a la Vall d’Aran l’Hospitalet de Santa Magdalena, a la ruta del Pallars a la Seu d’Urgell també a l’Alt Urgell, el refugi de Sant Joan de l’Erm l’Hospitalet…
A la recerca del temps perdut
Títol general de l’obra de Marcel Proust, composta per les novel·les Du côté de chez Swann (1913), À l’ombre des jeunes filles en fleur (1918), Le côté de Guermantes (1920), Sodome et Gomorrhe (1922), La prisonnière (1923), Albertine disparue (1925) i Le temps retrouvé (1927).
Un fet casual, el regust d’una magdalena, desperta els records i les sensacions de la infantesa És el punt de partida per a una descripció, lenta i detallada, sempre diferent en els successius intents d’aproximació, de la vida del narrador i d’un món la comprensió del qual solament pot ésser possible quan el temps l’ha vençut El temps, en efecte, destructor d’illusions, d’amors i d’esperances, és el veritable heroi de la novella, però, gràcies a l’evocació dels records, el protagonista aconsegueix de sobreposar-se a la seva acció Obra d’un fort contingut autobiogràfic, esdevé la…
José Blanco López

José Blanco López
© La Moncloa
Política
Polític gallec.
Cursà estudis de dret, i el 1978 ingressà al Partido Dos Socialistas de Galicia- PSOE , on ocupà successivament els càrrecs de secretari general de les Joventuts Socialistes de Galícia, membre de l’executiva i secretari general d’aquest partit de Lugo i membre del comitè nacional gallec Home de confiança de José Luis Rodríguez Zapatero , com a membre del comitè federal del PSOE, l’any 2000 fou elegit secretari d’organització de l’executiva federal, càrrec que ocupà fins el 2008, que fou nomenat vice-secretari general del partit, del qual fou rellevat el 2012 Des del 2003 fou el principal…
Félix Santos i Sebastián
Música
Compositor i mandolinista castellà.
Vida Orb de naixement, estudià a Barcelona a l’escola municipals de cecs La major part de les fonts assenyalen que rebé lliçons de P de Sarasate i de F Pedrell De jove sobresortí com a gran intèrpret de mandolina, fins al punt que se li ha d’atribuir la recuperació d’aquest instrument a Espanya El 1908 fou nomenat director de l’Escola de Música per a Cecs de Barcelona, així com de la Casa Provincial de Caritat, i l’any següent una operació ocular pionera al seu temps li permeté recuperar la visió Exercí com a professor d’instruments de corda polsada amb pua al Conservatori del Liceu El 1916…
Sant Gili (Lleida)
Art romànic
Aquesta església fou la parròquia d’un barri o raval del mateix nom situat al nord-est de la ciutat La seva situació exacta es desconeix J Lladonosa i altres autors són de l’opinió que es tractava d’una església situada extramurs, cosa que sembla contradir el primer document que en parla, segons el qual el 1160 Arnau de Montsó i la seva muller Balasqueta van vendre a Perelló i a la seva muller Sibilla un hort que afrontava amb “la muralla de la parròquia de Sant Gili” L’any 1170 Ramon d’Aler i la seva cunyada Maria van vendre a Arnau de Pallerol unes cases que eren a la ciutat de Lleida, a la…
Terrades
Terrades
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Empordà, al sector de la dreta de la vall de la Muga, i accidentat pels contraforts nord-orientals de la serra de la Mare de Déu del Mont.
Situació i presentació El terme municipal de Terrades, de 20,96 km 2 , és al NW de la comarca, al sector dit les Garrotxes d’Empordà Comprèn el poble de Terrades, cap de municipi, el de Palau-surroca, de poblament disseminat, i altres veïnats de cases escampades, com la Guàrdia, i masies El territori és accidentat pels contraforts calcaris prepirinencs que continuen vers llevant des del massís de la Mare de Déu del Mont i el puig de Bassegoda, que envolten la capçalera del Rissec dit ací riera de Terrades, afluent al Manol La vall és limitada al N per l’encinglerada serra de Santa Magdalena,…
mercedari

Convents de mercedaris als Països Catalans
© Fototeca.cat
Cristianisme
Membre de l’orde de la Mercè, fundat a Barcelona el 1218 per Pere Nolasc, amb l’assessorament de Ramon de Penyafort i l’ajuda del rei Jaume I, arran d’una pretesa aparició de la Mare de Déu, el 2 d’agost de 1218.
Al seu inici, era una confraria de cavallers, ciutadans i clergues que tenien cura de l’hospital de Santa Eulàlia i recaptaven almoines per a rescatar captius els seus membres eren coneguts com a frares de Santa Eulàlia La seva organització s’assemblava a la dels ordes militars i fins a l’any 1317 els seus mestres generals foren cavallers laics Jaume I els concedí per escut les armes reials, que portaven sota la creu de Santa Eulàlia o de la catedral de Barcelona, i facilità llur expansió a les principals ciutats dels Països Catalans Girona 1222, Lleida 1225, Tàrrega 1227, Perpinyà 1228,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina