Resultats de la cerca
Es mostren 4463 resultats
cobertura
Història
Privilegi de restar amb el cap cobert davant el rei i durant les cerimònies religioses.
Fou concedit als grans d’Espanya Els consellers de Barcelona allegaren tradicionalment aquest privilegi La seva defensa donà lloc a diversos incidents amb les autoritats civils i eclesiàstiques, sobretot durant el s XVII amb la publicació d’opuscles i d’un extens Memorial en justificació de la prerrogativa, el 1632, fins a l’obtenció d’un privilegi afirmatiu, el 1689, en l’atorgament del qual intervingué el conseller Rafael de Grimosacs Fou abolit pel decret de Nova Planta 1714 L’exercici del privilegi durant les cerimònies religioses, igualment en discussió al s XVII, fou resolt per la…
Sant Salvador de la Torre de Fluvià
Art romànic
Al sud-est de la vila de Cubells, hi ha el petit agregat de la Torre de Fluvià, les vicissituds històriques del qual han estat molt lligades, des de l’edat mitjana, al lloc de Cubells En aquest sentit, hom sap que la Torre de Fluvià formà part, a partir del 1330, del marquesat de Camarasa De la seva església, dedicada a sant Salvador, poca cosa se’n pot dir, ja que la documentació no sembla haver deixat rastres del seu passat tanmateix, es pot afirmar gairebé amb tota seguretat que aquesta església no tingué mai la categoria de parròquia, sinó que depengué—com en l’actualitat—de…
Ignacio Aldecoa Isasi
Literatura
Escriptor basc en llengua castellana.
Estudià la carrera de lletres a Madrid i començà escrivint poesia Todavía la vida , 1947, i Libro de las algas , 1949, bé que aviat es donà a conèixer com a contista, gènere que no ha abandonat mai Vísperas del silencio , 1955 El corazón y otros frutos amargos , 1959 Caballo de pica , 1961, etc Com a novellista és autor de la trilogia La España inmóvil , formada per El fulgor y la sangre 1954, Con el viento solano 1956 i Los pozos —no publicada—, amb la qual desfà alguns tòpics del colorisme castellà, de Gran sol 1957, on dóna una visió de la vida del mar, i de Parte de una…
Pere de Cardona i de Villena
Història
Senyor de Maldà, Maldanell i Oliana a Catalunya, i comte de Collessano i primer marquès de Padula a Nàpols.
Fill gran d’Antoni Cardona i de Luna, virrei de Sicília Serví Alfons IV de Catalunya-Aragó a Itàlia i compartí amb ell la captivitat després de la desfeta de Ponça 1435 El 1439 heretà del seu pare les baronies catalanes Les vengué als Albert el 1450 Fou camarlenc i conseller d’Alfons IV, el qual, el 1444, li donà el comtat de Collessano, la baronia de Caronia i les senyories de Gallípoli i Due Petralie —feus confiscats a Antoni de Centelles i de Ventimiglia— i el féu mestre justicier del regne de Sicília El mateix any havia adquirit ja la baronia de Naso Tanmateix, mai no perdé…
Étienne-Louis Boullée
Arquitectura
Arquitecte francès.
Molt cotitzat, en principi, entre l’aristocràcia, esdevingué vers el 1780 un visionari megalòman, republicà i idealista Defensà tanmateix una arquitectura taxativament irracionalista i fantàstica que el féu precursor d’un Romanticisme arquitectònic que mai no assolí l’originalitat dels seus projectes Aquests, entre els quals sobresurt el monument esfèric a Newton, que havia de tenir una alçada de 75 m ~ 1784, no arribaren a ésser construïts Hom li atribueix un pavelló en forma de columna truncada al desert de Retz, a Chambourcy Seine-et-Oise El gran monument cònic de la batalla…
Miquel de Ricomà
Cristianisme
Bisbe de Vic i de Barcelona.
Era jurista i residí a la cort papal d’Avinyó El 1345 el papa Climent VI el nomenà bisbe de Vic fou el primer bisbe que no fou nomenat pel capítol El mateix any donà el decret que permeté acabar la séquia de Manresa No residí mai a la diòcesi Traslladat a Barcelona 1346, hi féu només algunes estades, car residia a la cort papal En una d’elles coincidí amb la famosa Pesta Negra 1348 Hom diu que convertí el palau en hospital i que desplegà un gran zel a favor dels empestats Agafà el mal, però no morí, gràcies a una suposada intervenció de santa Eulàlia per això fundà una confraria…
Astarte
Mitologia
Nom hel·lenitzat d’Ištar, deessa semítica de Mesopotàmia i de Fenícia, una de les divinitats femenines més importants dels panteons respectius.
És representada nua, sovint amb les mans als pits, dreta o asseguda, i en són conegudes sobretot figuretes de terra cuita i de bronze Associada a la lluna i al planeta Venus, aquests n'esdevingueren la representació abstracta Deessa de la fecunditat i de l’amor, tot i els matisos segons les ciutats on fou adorada, mai no perdé, però, el sentit originari, possiblement d’arrel neolítica, i relacionat amb la prostitució sagrada en alguns dels seus temples Un dels més importants coneguts és el de Babilònia A través de l’expansió fenícia cap a la Mediterrània occidental, el culte s’…
Communauté Française
Associació d’estats creada per la constitució francesa de 4 d’octubre de 1958 que comprenia, a més de l’Estat francès, les dotze antigues colònies d’Àfrica que havien optat per l’estatut d’estat membre i que havien acceptat d’entrar a la Communauté.
Els estats membres, que tenien una competència general fora de les matèries que la constitució havia expressament atribuït a la Communauté, és a dir, a l’Estat francès, posseïen l’autonomia interna, però no pas la sobirania ni tampoc la independència internacional De dret, podien sortir de la Communauté quan ho desitjaven reivindicant llur independència La Communauté se situava en una perspectiva de tipus federalista havia estat imaginada pel general De Gaulle com una tècnica liberal de descolonització La seva existència fou, però, molt efímera, perquè els estats africans de la Communauté…
Grup 47
Nom amb què es qualificava a si mateix el conjunt d’escriptors en llengua alemanya que, sense subjectar-se a cap programa literari o polític, es mantenia unit per certes afinitats ideològiques i l’experiència del nazisme i la guerra.
Entre les afinitats, cal esmentar l’antiautoritarisme, la creença en el compromís social de l’escriptor i el propòsit de restablir la tradició literària alemanya interrompuda durant el nazisme El grup durà del 1947 al 1972, i els seus principals impulsors foren HWRichter, AAndersch i WKolbenhoff, però la seva composició no fou mai estable i sempre tingué un caràcter obert i informal, que no comprometia la individualitat dels seus membres Entre les activitats més destacades s’inclouen les trobades en què hom discutia qüestions d’actualitat des d’una perspectiva crítica, i la…
Robert Cartes i Carreras
Art
Disseny i arts gràfiques
Arts decoratives
Artista polifacètic, dibuixant, esmaltador, tallista de vori i repujador de metalls.
De jove realitzà nombroses illustracions i cartells que obtingueren premis a Madrid i Barcelona Més tard, estudià el repujat de metalls a la banya i l’esmalt a l’Escola Massana Fou en aquesta darrera activitat on esdevingué pioner en el tractament material de l’esmalt investigant-ne les reaccions i possibilitats, sobrepassant els graus de cocció dels esmalts i utilitzant els efectes que es produïen per les oxidacions dels metalls De la seva ingent obra, que mai no va voler mostrar en públic i de la qual va destruir gran quantitat els darrers dies de la seva vida, en resten alguns…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina