Resultats de la cerca
Es mostren 2492 resultats
Joan Baptista Foix i Gual
Medicina
Metge.
Llicenciat en medicina per la Universitat de Barcelona 1807, participà en la Guerra del Francès en qualitat de facultatiu i a partir del 1820 s’incorporà a la Universitat de Barcelona, on ensenyà fins el 1863 Fou membre de l’Acadèmia de Medicina i president de la comissió de mineria de la Societat Econòmica d’Amics del País Entre les seves obres cal destacar Instruccions generals sobre'l modo de preservarse del còlera morbo epidèmich ab indicacions acerca de son mètodo curatiu 1834, Arte de recetar y formulario práctico conformes a las lecciones públicas dadas en el Real Colegio de Medicina y…
Carles Vallbona i Calbó

Carles Vallbona i Calbó
© Agència de Salut Pública de Catalunya
Medicina
Metge.
El 1950 es llicencià en medicina i cirurgia a la Universitat de Barcelona, on el 1959 es doctorà Cursà estudis de postgrau a París i a Houston, on obtingué el diploma de l’American Board of Pediatrics Resident als EUA des del 1953, fou catedràtic de la Facultat de Medicina de la Baylor University de Texas Collabora amb la NASA en temes de medicina de l’espai, i desenvolupà un treball pioner en informàtica mèdica i recerca sobre els efectes de la immobilització en els pacients Especialitzat també en problemes de salut pública, feu treballs sobre les aplicacions de la tecnologia a l’…
Ignasi Valentí i Vivó
Metge.
Doctorat a Madrid 1865, fou designat catedràtic de medicina legal i toxicologia de Barcelona 1875 Fundà l’Acadèmia d’Higiene de Catalunya, l’Institut de Medicina Legal i Forense de Barcelona i el periòdic La Independencia Médica En un primer període cientifista, publicà un tractat de toxicologia 1878 i un Atlas de microquímica y fitografía en un posterior període dogmatitzant publicà un tractat d’antropologia mèdica i jurídica 1889-94
Josep Sánchez de Toledo i Codina
Medicina
Metge.
A cinc anys, gràcies a un tractament mèdic superà sense seqüeles una greu poliomielitis, experiència que decidí la seva vocació per la medicina És responsable del Servei d’Oncologia i Hematologia Pediàtriques de la Vall d'Hebron, que el 1984 introduí el tractament de la leucèmia mitjançant transplantaments del moll de l’os a l’Estat espanyol A la fi de la primera dècada del segle XXI aquest servei havia realitzat prop d’un miler de trasplantaments a nens malalts de càncer, xifra que duplicava la de qualsevol altre hospital de l’Estat espanyol El 2012 el Servei rebé el màxim guardó europeu de…
Rafael Esteve i de Miguel

Rafael Esteve i de Miguel
© Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya
Medicina
Metge.
El 1948 es llicencià a la Universitat de Barcelona, i el mateix any guanyà per oposició la plaça d’intern de cirurgià d’urgències de l’Hospital Clínic i ajudant de pràctiques de la facultat Per tal d’especialitzar-se en Cirurgia Ortopèdica i Traumatològica COT, amplià estudis becat al Nutfield Orthopaedic Centre, a Oxford, sota la direcció de Josep Trueta 1949-53, el qual el 1958 li dirigí la tesi sobre els efectes de la poliomielitis En tornar, treballà a l’Hospital d’Infecciosos actualment Hospital del Mar fins el 1965, i es dedicà sobretot a tractar les seqüeles de la poliomielitis Des del…
Manuel Serés i Ibars
Metge.
Estudià a Barcelona i es doctorà a Madrid el 1912 S'especialitzà en tècnica anatòmica i en urologia Fou catedràtic d’anatomia a Granada 1914, Sevilla 1915 i Barcelona 1922 El 1926 dirigí la clínica urològica de l’Hospital Clínic Publicà treballs de recerca sobre innervació de l’aparell urinari
Marià Seguer
Metge.
Es llicencià a València 1728 fou des del 1742 catedràtic d’anatomia de la Universitat de València Publicà diverses obres de tema mèdic, com Enchiridion medicum 1734, reeditat a Venècia el 1740, Epistola de abusa tincturae kinae Mangeti ~1740
Lluís Sayé i Sempere
Lluís Sayé i Sempere
© Fototeca.cat
Metge.
El 1912, es doctorà amb una tesi sobre el tractament de la tuberculosi pulmonar per mitjà del pneumotòrax artificial El 1918 fou nomenat director del Servei d’Assistència Social dels Tuberculosos i a partir del 1924 impulsà la campanya de vacunació antituberculosa Fundà i dirigí els Archivos Españoles de Tisiología 1919 Presidí la Societat de Biologia de Barcelona 1933, dirigí l’Obra Antituberculosa de la Universitat Autònoma i fou professor agregat de la facultat fou el primer catedràtic de tisiologia dirigí els serveis de vacunació antituberculosa de la Generalitat i fou membre de la…
Francesc Santacana i Romeu
Metge.
Net de Francesc Santacana i Campmany Format a Barcelona Destacà per les seves activitats en les reformes socials l’any 1917 fundà el Sindicat Vitícola Comarcal de Martorell per tal de protegir els interessos vitivinícoles de la comarca En el pati del Sindicat un monument recorda la seva tasca Continuà l’obra del seu avi engrandí el museu l’Enrajolada aportant ceràmiques i altres obres d’art Impulsà i protegí la Cooperativa Agrícola de Martorell amb seccions de proveïments que resolgueren l’angoixós problema econòmic dels camperols Gran amant de l’esport, l’any 1930 feu construir una magnífica…
Jaume Salvà i Munar
Metge.
Germà del bisbe Miquel Salvà i Munar Fou catedràtic i primer director del Collegi de Medicina, Cirurgia i Farmàcia de Pamplona 1829, on publicà un periòdic mensual de medicina 1830 en el qual collaboraren nombrosos metges mallorquins i catalans Fou catedràtic a Madrid Deixà inèdites nombroses obres professionals i publicà alguns discursos
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina