Resultats de la cerca

Consideracions generals Encara que sabem molt poca cosa de la vida primitiva sobre la Terra, i que moltes de les suposades evidències de vida poden ser interpretacions massa generoses d’unes dades molt minses, podem plantejar-nos-en l’estudi des de tres perspectives diverses D’una banda, intentar d’inventariar i discutir críticament les troballes de fòssils a l’Arqueà 3800 a 2500 milions d’anys, que és l’eonotema o divisió cronostratigràfica més antic de què disposem com a registre rocós En segon lloc, fer especulacions, basant-nos en els coneixements científics actuals, sobre el possible…

Gens i hormones vegetals Un dels camps en què es van experimentar avenços significatius va ser el de la fisiologia i genètica de les plantes, en especial pel seu interès en el disseny de noves estratègies de conreu D’una banda, es va esbrinar quin és el receptor a través del qual actua l’àcid abscísic ABA, una hormona vegetal que intervé en molts processos de desenvolupament i que és responsable de les respostes de les plantes a l’estrès ambiental, com per exemple al fred –protecció de borrons– i a la sequera –reducció del consum d’aigua– És equiparable a les descàrregues d’adrenalina dels…

És molt soluble en aigua, amb la qual forma una solució àcida d’un punt d’ebullició constant 127°C que conté un 57% d’HI L’àcid iodhídric és emprat per les seves propietats reductores

Si t m és el temps mort , és a dir, el temps de retenció d’una substància insoluble en la fase estacionària, i t s és el temps durant el qual el compost roman en la fase estacionària, s’acompleix la relació t R = t m + t s = t m 1+ k´ , essent k´ el factor de capacitat de la columna, el qual és funció de les quantitats de fase mòbil i de fase estacionària i de la constant de partició El temps de retenció és un paràmetre molt emprat en la cromatografia de gas-líquid i en la de líquid-líquid

Noves dades sobre la formació de l’Univers El cel vist pel satèllit Planck de l’ESA quan tenia uns 380000 anys Els colors reflecteixen temperatures lleugerament diferents de la mitjana de 2,7 K de la RFM © ESA / Planck Collaboration Després de dos anys a l’espai, el satèllit Planck de l’Agència Espacial Europea va revelar els seus primers resultats Destinat a l’estudi de la radiació de fons de microones RFM, observada amb menor detall anteriorment pels satèllits COBE i WMAP de la NASA, el Planck ha ofert una imatge amb una resolució més alta i que reforça les troballes ja conegudes pel que fa…

Segons el nombre d’enllaços dobles que contenen, hom els classifica en monoolefines, diolefines, triolefines, etc, els quals, d’acord amb les regles de nomenclatura de la IUPAC, són anomenats genèricament alquens , alcadiens , alcatriens , etc Els noms de les olefines són formats substituint l’acabament - à del nom de l’alcà corresponent per - è , - adiè o - atriè , segons el nombre de dobles enllaços presents a la molècula L’olefina més simple és l'etilè o etè CH 2 =CH 2 Els alquens tenen propietats físiques molt semblants a les dels alcans, amb la mateixa estructura fins a quatre carbonis…

En les determinacions polarogràfiques hom empra una cella electrolítica consistent en un elèctrode d’àrea petita o microelèctrode El microelèctrode més comunament emprat és el de gotes de mercuri, consistent en un tub capillar molt fi a través del qual flueix lentament mercuri, que es desprèn en forma de gotes petites, les quals cauen sobre una gran superfície del mateix element, que constitueix l’altre elèctrode Quan hom aplica un voltatge variable a la cella, l’elèctrode de gran superfície resta inalterat, mentre que el microelèctrode experimenta un canvi de potencial, és a dir, es…

En l’home les quatre espècies que poden transmetre la malaltia són Plasmodium vivax malària terçana, Plasmodium falciparum malària terçana maligna, Plasmodium malariae malària quartana i Plasmodium ovale L’home n'és l’hoste intermedi, i el mosquit n'és el definitiu Clínicament, la malaltia es caracteritza per febre de diverses qualitats intermitent, remitent, terçana, quartana, etc, esplenomegàlia i la presència del paràsit a la sang, on envaeix els eritròcits i els destrueix, desencadenant el paroxisme malàric, que coincideix amb el calfred i és seguit de calor i suor En la malària crònica…

Així, estudia l’estructura i la funció de les proteïnes com a suport material de les funcions biològiques l’estructura i la funció dels àcids nucleics amb relació a l’emmagatzematge, la utilització i la transmissió de la informació genètica genètica molecular les bases moleculars i els mecanismes de control i regulació dels processos biològics i l’evolució molecular Els primers treballs considerables dins d’aquesta disciplina són dels anys quaranta, quan OTAvery, CMacLeod i MMcCarthy van demostrar que l’agent que causa la transformació infecciosa d’una soca bacteriana és el DNA No obstant…

Les fórmules, bàsicament, els símbols dels elements, xifres en subíndex per a indicar quantes vegades cal considerar-los repetits i ratlles que indiquen els enllaços Subsidiàriament, hom empra uns altres nombrosos signes, que hi afegeixen informació o n'escurcen l’escriptura La convenció fonamental de la notació química és que cada símbol representa un àtom i, per tant, totes les fórmules donen la composició qualitativa i quantitativa de les substàncies, car contenen els símbols dels elements presents o abreviacions que representen conjunts d’aquests símbols, que repeteixen, si cal, o…