Resultats de la cerca

Estudià composició amb Nicolas Bernier i orgue amb Louis Marchand Nen prodigi, quan tenia sis anys actuà davant de Lluís XIV i a vuit anys dirigí un salm compost per ell mateix, per a cor i conjunt instrumental A partir de dotze anys ocupà diferents càrrecs d’organista a esglésies parisenques i el 1739 fou nomenat organista del rei La seva obra conservada és molt minsa en destaquen les quatre suites de peces per a clavicèmbal, entre les quals hi ha Le coucou , obra molt divulgada i vulgaritzada ja durant el segle XIX També es conserva un llibre de noëls , gènere típicament francès consistent…

Membre d’una família de músics francesa, després d’haver après violí i clavicèmbal amb el seu pare Dominique, estudià amb el famós organista André Raison i amb Jean-Baptiste Moreau Al marge de diferents càrrecs d’organista, com el que ocupà a partir del 1719 als Grands Jacobins en substitució de Raison, estigué al servei de la cort de Versalles, lligat especialment a Madame de Maintenon, favorita de Lluís XIV Feu de superintendent dels concerts durant els darrers anys del seu regnat i fou organista i mestre de música a l’escola de noies de Saint-Cyr, on ensenyava cant i preparava…

Estudià lletres, filosofia i música de forma autodidàctica La major part de la seva activitat musical, almenys des del 1581, està relacionada amb l’Académie de Poésie et de Musique de Jean-Antoine de Baïf, molts dels poemes del qual musicà d’acord amb els principis de la musique mesurée També fou amic de P de Ronsard La major part de la seva producció, però, ha desaparegut Entre les obres conservades cal destacar un llibre de Chansonettes mesurées , publicat per M Mersenne l’any 1586, tres cançons per a veu i llaüt, salms mesurats i altres peces curtes de caràcter sacre Promogué concerts per…

Membre d’una família d’editors i músics, el seu pare era violinista a més d’editor Començà a treballar amb el seu progenitor a l’empresa familiar el 1799, i s’independitzà el 1804 El 1806 s’associà amb A Choron i el nom de l’empresa canvià pel de Leduc et Compagnie A partir del 1812, però, tornà a usar només el seu nom, Auguste Leduc Fou un innovador en la tècnica de reproducció musical, i el 1812 començà a imprimir amb el sistema litogràfic, sistema que més tard abandonà Quan morí, la seva segona muller, Augustine-Julie Bernier, seguí el negoci fins el 1847 com a Mme Veuve Leduc La vídua…

Després d’un primer intent fallit amb la farsa Les originaux que el portà a fer-se monjo trapenc durant un temps, retornà als escenaris parisencs amb l' opéra-ballet L’Europe galante , amb música d’André Campra 1697, l’èxit de la qual el convertí en un dels llibretistes més sollicitats de la França del seu temps Entre d’altres, escriví llibrets per a òperes d’André-Cardinal Destouches Issé , 1697 Amadis de Grèce , 1699 i Marin Marais Alcyone , 1706 Séméle , 1709 Adaptà també textos de l' Antic Testament , que musicaren AC Destouches i Louis Clérambault Polemitzà amb Voltaire a favor d’un…

Abandonà els estudis de medicina per a dedicar-se a escriure drames en un estil deutor d’Eugène Scribe Com aquest, aconseguí els primers èxits amb vodevils i comèdies lleugeres, alguns de to marcadament reaccionari Posteriorment conreà el drama medievalitzant i patriòtic El 1878 fou elegit membre de l’Académie Française Molt exigent pel que fa a l’acompanyament musical de les seves obres, requerí la collaboració de compositors de renom, com ara Jacques Offenbach La haine , 1874 i Jules Massenet Le crocodile , 1886 Escriví alguns llibrets, dels quals destaquen Le Roi Carotte…

Vida El 1674 fou nen de cor a Notre-Dame, sota el mestratge de Jean Mignon A partir del 1693, i durant trenta anys, fou contrabaixista a l’orquestra de la Comédie Française Realitzà diversos viatges a Londres, on publicà algunes colleccions de cançons i àries i collaborà amb els dramaturgs JF Regnard i FC Dancourt en diverses produccions destinades a l’entreteniment de l’aristocràcia Des del 1713 treballà assíduament en les representacions dels teatres parisencs, posant música a les obres d’autors teatrals com AR Lesage, L Fuzelier o CS Favart La seva primera collaboració amb Regnard, La…

El 1700 era mestre de música del duc de Chartres, que l’any 1712 el promogué a intendent de música En aquell moment les responsabilitats en la capella ducal eren compartides per quatre vicemestres de capella Durant uns quants anys els quatre llocs foren ocupats per MR de Lalande, N Bernier, A Campra i CH Hubert Després de la mort de Lalande 1726 i Bernier 1734, però, no es cobriren les dues places vacants i Gervais, juntament amb Campra, fou el responsable de la capella ducal Compongué gran nombre de motets i algunes cantates franceses, però el seu talent brillà especialment en el terreny…

Secretari del comte d’Étampes des del 1709, a partir del 1744 es feu càrrec, amb La Bruyère, de la direcció del diari oficial "Mercure de France" Com a autor fou molt prolífic més de dues-centes obres, entre les quals destaquen nombrosos llibrets d’òpera La gran popularitat de la seva producció entre els seus contemporanis es deu sobretot a la paròdia mordaç d’obres i estils d’autors de l’època, en especial drames i tragèdies, com ara La grand-mère amoureuse 1726, a partir de l’òpera Athis , de GB Lulli, o La rupture du carnaval et de la folie 1707 sobre Alcyon , de Marin Marais Amb Lesage i…

És el membre més illustre d’una família d’organistes i clavecinistes parisencs que es remunta al principi del segle XVII Abans del 1740 succeí el seu oncle Antoine com a organista a l’abadia de Sant Víctor El 1758 fou nomenat organista de la capella reial, i el 1761, de Notre-Dame És conegut especialment pels seus tres llibres de peces per a clavicèmbal, publicats en 1749-51 El primer llibre conté un mètode per a l’ensenyament de la música de tecla amb les seves taules d’ornamentació i digitació, en les quals s’aprecia l’experiència de Foucquet com a mestre Les seves explicacions sobre l’…