Resultats de la cerca

El cap té antenes de quatre artells i diversos ulls simples Les potes tenen dos artells L’abdomen és format per sis segments, en els quals hi ha l’orifici genital amb tres tipus d’apèndixs el tub ventral , que és en el primer segment, el retinacle , que és en el tercer segment, i la fúrcula , que en estat de repòs descansa en el retinacle i que en estendre’s fa que l’animal es desplaci a salts En general, no tenen aparell traqueal, puix que tenen respiració cutània, i és per això que habiten sempre en llocs humits No presenten metamorfosi Són molt difosos per tot el món, àdhuc a…

Dirigida per Mudit Grau, des del 1995 té la seu al Teatre Auditori de Sant Cugat del Vallès S’ha especialitzat en coreografies basades en el flamenc, gènere que sotmet a una interpretació particular Ha estrenat els espectacles Agua de luna 1995, primer premi del Certamen de Coreografia de Danza Española y Flamenco de la Comunidad de Madrid i el ministerio de cultura, Arran de terra 1997, premi Ricard de Moragas, Pa qué… pa ná 1999, Al-Andalus 2001, A palo seco 2002, De viatge 2002, Tierra de nadie 2003, Mientes +k Parpadeas 2004, Àvida Vida 2006, Sal damunt les pedres 2006 i…

En construcció hom distingeix els aglomerants que són ciments de característiques variables i els àrids, que comprenen les diverses menes de sorres i graves que calen per a fer formigó Aquests àrids reben noms diversos segons la mida, i a les modernes centrals o estacions d’àrids són obtinguts per trituració de la pedra La sorra pot ésser fina o granada gran d’1 a 3 mm de diàmetre L’ ull de perdiu és un àrid format per grans de 4 a 10 mm Una mica més gros és el cigronet , format per grans d’1 a 1,5 cm segueix la graveta , formada per pedres de 2 a 3 cm, i la grava , que és un…

Situació Una vista de l’exterior de l’església des del costat sud-oriental Cal notar els contraforts que reforcen el mur de migjorn de l’edifici L Prat Es localitza al costat de tramuntana del municipi de Llanera, a frec del territori de Llobera Prop d’ell, i a ponent, hi ha el barranc del Soler Mapa 329M781 Situació 31TCG728386 S’hi va per la carretera de Solsona a Torà Al punt quilomètric 11, a mà esquerra, hi ha un trencall que porta, recorreguts 3,700 km, a la masia del Solerdemunt, on es guarden les claus per tal de visitar l’interior A 1 km de la masia, al mig d’un bosc, es localitza l’…

Situació Un dels fragments més característics d’aquesta antiga fortalesa ECSA – A Villaró Aquesta torre es troba damunt la carena que separa la vall de Castellbò de la d’Aravell, en un dels escassos indrets des d’on es divisa alhora el poble de Castellbò i la Seu d’Urgell Mapa 34–10215 Situació 31TCG664926 Per anar-hi cal agafar, des d’Aravell, la pista forestal que mena a Sendes i Sallent Des d’aquesta pista se’n pren una altra, només apta per a vehicles tot terreny, que s’agafa a uns 2 km d’Aravell i arriba fins a una mica abans de la cruïlla entre els brancals de Sendes i Sallent La mota…

Edificació que centra una plataforma circular, envoltada d’un fossat, amb aspecte més de fortificació que d’edifici religiós V Buron Situació La capella de Sant Llop és a la part més septentrional del terme municipal de Vilobí d’Onyar, al costat sud-oest del cràter de la Closa Mapa L 38-13 333 Situació 31TDG782406 Al punt quilomètric 10,6 de la carretera GE-533, de Girona a Santa Coloma de Farners, hom entra al poble de Sant Dalmai, pel costat de l’església D’allí surt una pista en direcció a tramuntana, que va al cràter de la Closa JRR Història Aquest santuari pertangué al castell de…

Situació Castell d’història confusa, del qual resten notables murs de llicorella V Buron Antic castell situat al cim d’un petit turó als contraforts més septentrionals de les Gavarres, prop de l’antic camí que pujava al santuari de la Mare de Déu dels Àngels Mapa L 39-13334 Situació 31TDG914443 Sortint de Celrà cap a Juïnyà, havent passat un pont, cal trencar a mà dreta Hem de passar pel costat de les pedreres, per sobre de Can Jic i baixar cap a la riera, que no travessarem immediatament Abans de passar per segon cop aquesta riera, deixarem el cotxe i ens enfilarem fins a una torre d’alta…

Situació Pany de mur en el qual és visible l’aparell, a base de pedres de riera disposades de manera que tendeixen a formar filades F Tur Les ruïnes de l’església de Sant Miquel de Terrades es troben al cantó nord-oriental del terme Centren un antic veïnat de masos avui deshabitat, enmig d’un bosc Mapa 296M781 Situació 31TDG950687 La localització d’aquesta església és difícil Des de la carretera N-II cal agafar un camí, uns 2 km abans d’arribar a Bàscara des de Girona, a mà dreta Aquest camí és el que porta al mas Espolla, des d’on cal anar al mas Gustà, el més proper a les…

Situació Vista d’aquesta torre de planta circular, encara força ben conservada ECSA - J Bolòs Torre situada al veïnat de l’Arboçar de Baix, en un indret lleugerament elevat, al SW del terme d’Avinyonet, a prop d’Olèrdola En part resta adossada a una construcció moderna Mapa 35-17447 Situació 31TCF964763 Des de la carretera que venint de Vilafranca va a Olivella, surt a mà esquerra la carretera de l’Arboçar poc abans d’arribar-hi, veiem a la dreta el lloc de l’Arboçar de Baix amb la seva torre JBM Història El primer document que s’ha trobat que esmenta aquest indret és de data incerta, però…

Situació Angle sud-est de la torre, el més ben conservat, amb el nucli de Massalcoreig al fons ECSA-JI Rodríguez Aquesta torre se situa en el tossal Punxent que es troba a l’extrem meridional de la serra de Montllober Mapa 31-16 415 Situació 31TBF806942 S’hi accedeix des de la carretera LV-7045, de Seròs a Massalcoreig, a través d’un camí veïnal i, més endavant, d’una pista privada JEGB Torre Al capdamunt del tossal hi ha restes d’una construcció de planta rectangular feta a base de pedres irregulars lligades amb un morter molt fort A l’indret també es troben pedres de molins…