Resultats de la cerca
Es mostren 2996 resultats
Sant Iscle i Santa Victòria de la Torre d’en Malla (Parets del Vallès)
Art romànic
Capella situada a la part baixa de la torre major del casal conegut com Torre d’en Malla Aquesta torre es va construir a l’indret de la Vilatzir en els documents villa Luidviro, villa Alduirí, Villadziro, Vilautzir , etc, àmpliament documentada des del 904 El 1044 Riculf en el seu testament va llegar l’església de Sant Iscle al seu fill Guiu, i altres béns al sacerdot que la regís El 1067 hi ha una deixa per obres Més endavant el seu domini va passar al monestir de Sant Cugat í així el papa Urbà II el 1098 confirmava al monestir la possessió de Sant Iscle de Villa Auziri El casal de Vilatzir…
Torre de ca l’Estripet (Bellprat)
Art romànic
Situació Planta general del conjunt, amb els diferents recintes i la situació de l’església de Sant Vicenç J Bolòs Torre situada en una petita elevació, a l’extrem oriental del pla de Valldeperes, al sud de la serra de Queralt Mapa 34-16 418 Situació 31TCF706951 Si se segueix la carretera que va de la Llacuna o de Miralles cap a Santa Coloma de Queralt, s’ha d’agafar la carretera en direcció a Sant Magí de Brufaganya i Pontils Havent fet 1 km des del trencall, a mà esquerra es veu la torre, actualment una casa de pagès Torre Es tracta d’una torre de planta lleugerament rectangular…
Sant Pere de Bellver (Vilobí del Penedès)
Art romànic
Situació Porta romànica de la façana nord, amb dues arquivoltes suportades per columnes I impostes ECSA - X Virella Aquesta capella és situada al veïnat de Bellver, al costat de cal Jan Pau Mapa 35-16 419 Situació 31TCF878836 Bellver és uns 800 m al nord del cap de municipi Hom hi arriba des de Vilafranca del Penedès per la carretera comarcal BV-2 127 CPO Història El primer esment documental d’aquesta església és de l’any 1421, encara que els seus orígens són molt més antics Fou molt modificada al segle XVIII i va tenir culte fins el 1936, en què fou profanada Ara és en desús CPO Capella L’…
Fortificació de les Borgetes (Arbeca)
Art romànic
Els vestigis d’aquesta fortificació són en un tossal allargassat situat al nord-oest d’Arbeca, al costat de la capella de Sant Miquel El lloc, on hi hagué un vilatge, apareix citat per primera vegada el 1193, amb el nom de les Borgetes de Çalena, quan Ramon de Torroja autoritzà a Guillem Company l’establiment d’un forn, en canvi, de donar-li la tercera part dels guanys J M Sans considera que el poble devia desaparèixer amb la Pesta Negra de mitjan segle XIV, ja que en els censos i fogatjaments posteriors al 1348 ja no se cita aquesta població De l’antic poble de les Borgetes no s’aprecia res…
gong

Gong japonès
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de percussió.
En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon de percussió amb cavitat Consta d’un disc de bronze amb les vores marcadament corbades a l’interior i amb una protuberància a la part central, més o menys pronunciada, que és el lloc on es percut amb una maceta -generalment recoberta de feltre- per tal d’obtenir el so Originari del sud-est asiàtic, és un dels instruments més representatius de la música tradicional d’Àsia i Indonèsia Generalment es toca en grup, amb elements de diferents mides i per tant de diferents afinacions, o bé amb elements de la mateixa mida però amb diferents afinacions,…
crwth
Música
Instrument de corda, un tipus de lira de 55 a 60 cm de llargària i d’uns 23 a 25 cm d’amplària que, amb el temps, passà a tocar-se amb un arquet.
En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost tipus llaüt de mànec Arribà a Irlanda, procedent del nord d’Europa, cap al segle V Fins al segle X consistia en una caixa rectangular amb els caires arrodonits i feta d’una sola peça, exceptuant-ne la taula harmònica Les seves tres cordes s’estenien entre les clavilles que hi havia al travesser superior aguantat per dos braços laterals i al cordal inferior Al final del segle X deixà de puntejar-se i passà a tocar-se amb un arc, si bé totes dues tècniques coexistiren encara durant el segle XI Al segle XIV s’hi incorporà un…
Sant Quirze i Santa Julita, a Berén (les Valls d’Aguilar)
Art romànic
Situació Ermita estratègicament situada, de nau i absis rectangulars ECSA - JA Adell L’ermita de Sant Quirze i Santa Julita, coneguda popularment per Sant Quiri, és situada al cim del puig de Sant Quiri, a l’esquerra del riu d’Aguilar, dominant la confluència dels rius de Pallerols, d’Aguilar i de Castellàs Mapa 34–11253 Situació 31TCG601853 Per anar-hi cal prendre la carretera de Noves de Segre a la Guàrdia d’Ares i, abans d’arribar a Anyús, desviar-se en direcció a Miravall, però abans d’arribar a aquest poble, agafarem l’antic camí cap a Berén, només apte per a vehicles tot terreny En…
Castell de la Granada
Art romànic
Situació Vista des de l’interior del mur espitllerat d’aquest castell ECSA - J Bolòs Castell situat al poble de la Granada, al cim d’una petita elevació des d’on s’albira una panoràmica sobre les terres del voltant Mapa 35-16419 Situació 31TCF929818 De la carretera que va de Vilafranca del Penedès cap a Sant Sadurní d’Anoia, surt, a mà esquerra, el ramal que porta a la Granada El castell és a la part alta de la població, prop de l’església JBM Història La primera referència del lloc de la Granada, dins el terme del castell d’Olèrdola, és de l’any 950…
Castell de la Clusa (les Cluses)
Situació Vista aèria del nucli de la Clusa Alta, centrat per l’església de Santa Maria o Sant Nazari, on és perfectament visible, a la dreta, el perímetre del castell d’època romana reaprofitat segurament en part a l’edat mitjana ECSA - Jamin Les ruines del castell medieval de la Clusa es troben, ja molt desfetes, a l’esplanada que s’estén a migdia de l’església parroquial de Santa Maria o Sant Nazari de la Clusa Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 29′ 1″ N - Long 2 o 50′ 41″ E Per a arribar-hi, partint del Pertús, cal agafar la carretera N-9 en direcció a Perpinyà fets uns 3 km s’arriba al veïnat…
Castell de la Morana (Torrefeta)
Art romànic
Situació Mur del castell i portal d’entrada a la població ECSA-J Bolòs El castell de la Morana és al bell mig del nucli urbà del mateix nom, el qual s’emplaça a ponent de la vila de Guissona, sobre l’elevació que delimita el marge dret de la vall del torrent del Passerell Mapa 34-14 361 Situació 31TCG558273 S’hi pot accedir, des de Guissona, per la carretera L-310 A uns 2 km en direcció sud-est, cal prendre una desviació a mà dreta que porta a la Morana JRG-DRR-JIR-JMT Història Una de les primeres referències d’aquest indret es remunta a l’any 1038, en què el bisbe Eribau d’Urgell, la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina