Resultats de la cerca
Es mostren 2504 resultats
Sāmarrā’

Mausoleu d’un dels dotze imams, Samarra
© Corel / Fototeca.cat
Ciutat
Capital del muḥāfaza de Ṣalā al-Dīn, Mesopotàmia, Iraq, situada a la riba esquerra del Tigris, 112 km al NW de Bagdad.
Habitada des del Neolític, la ciutat fou reconstruïda 836 pel califa abbàssida al-Mu'taṣim i utilitzada com a residència de lleure fins a l’època d’al-Mutawakkil final del segle IX al segle XIV era en ruïnes Sota la ciutat abbàssida fou descoberta 1912 i 1914 una necròpolis del IV millenni aC, que conserva ceràmica pintada en vermell i negre i de decoració geomètrica Els principals monuments abbàssides són el palau, del 836, que recorda els sassànides de Ctesifont, la gran mesquita, erigida per al-Mutawakkil, amb minaret en espiral del tipus del zigurat , i la mesquita de cúpula daurada,…
Quirinal
Turó
Un dels set turons de Roma, el més septentrional, al cim del qual, a l’antigor, hi havia un temple dedicat al déu Quirí
.
Sota August esdevingué, junt amb el Viminal, la sisena regió de la ciutat Antigament hi havia encara els jardins de Sallusti i les termes de Dioclecià i Constantí El 1574 Gregori XIII hi convertí la villa d’Hipòlit d’Este en l’actual palau del Quirinal Començat d’acord amb els projectes de Flaminio Ponzio, fou acabat per Maschernino, DFontana, Bernini i FFuga Precedida d’un gran pati fortificat, la façana és d’estil dòric i, a l’interior, conté frescs de Melozzo de Forlì, de GLanfranco i de CSaraceni Convertit en residència dels reis 1870, és actualment el palau del president de la República…
Coburg
Ciutat
Ciutat del land
de Baviera, Alemanya.
Citada per primera vegada el 1056 El 1248 passà en poder dels ducs de Henneburg, i, posteriorment 1343, dels marcgravis de Meissen, branca de la família Wettin, els quals des del 1826 es titularen ducs de Saxònia-Coburg-Gotha Durant els s XV i XVI gaudí d’una gran importància, gràcies a la seva situació en la ruta comercial d’Hamburg a Augsburg El seu castell, que durant la dieta d’Augsburg 1530 esdevingué residència de Luter, fou assetjat per Wallenstein en el transcurs de la guerra dels Trenta Anys 1632 Annexada a Baviera el 1920 fou ocupada pels aliats a l’abril del 1945
Enric Gussinyer Coma
Triatló
Triatleta.
Membre del Club Natació Olot, l’any 1991 començà a destacar com a juvenil segon en el Campionat de Catalunya i quart al d’Espanya i el 1992 com a júnior primer de Catalunya i segon d’Espanya El 1993 ingressà a la Residència Blume de Madrid Encara en edat júnior 1994, es proclamà campió de Catalunya absolut en distància olímpica i també del circuit català de triatló, també en categoria absoluta A partir del 1995 començà a destacar en distàncies llargues, proclamant-se campió de Catalunya en distància B i amb bones classificacions i marques en ironmans, com a la Challenger Barcelona Maresme del…
Antonio Cazorla Navarro
Atletisme
Atleta.
S’inicià a catorze anys en guanyar la cursa Jean Bouin, i Gregorio Rojo l’animà perquè s’hi dediqués a les files del FC Barcelona Practicant de proves de cros i fons, finalment s’especialitzà en els 400 m tanques, sobretot quan passà a formar part de la primera promoció d’esportistes de la residència Blume, on tingué Julio Bravo Ducal com a entrenador Aconseguí dos títols de campió de Catalunya de 400 m tanques 1962, 1964 i competí en diversos torneigs internacionals Establí dos rècords de Catalunya en aquesta prova, el segon dels quals també fou plusmarca estatal 53,5 s el 1964
Biure
Nucli
Nucli del municipi de Sagàs (Berguedà).
L’antiga quadra i parròquia de Sant Martí de Biure o Biure de Berguedà, que, com Valloriola, també es considera compresa dins l’entitat de població de la Guàrdia, és a prop de la riera del Pontarró i del rec de Passavant Compta amb l’església de Sant Martí Sembla que Biure fou residència de l’orde dels templers des de la segona meitat del segle XII fins que fou extingit, a la primera meitat del segle XIV L’època de les grans pestes, el segle XIV, provocà un despoblament que motivà l’agregació de Sant Martí de Biure a la parròquia de Sant Andreu de Sagàs
Mor un jove italià apallissat en una discoteca a Lloret de Mar
Mor a l’Hospital Josep Trueta el jove italià que va ser apallissat el dia anterior en una discoteca a Lloret de Mar la Selva Els Mossos d’Esquadra van ser avisats el dia anterior per una baralla en el local, i, quan hi van arribar, van trobar el jove malferit Els tres presumptes agressors, de nacionalitat russa i residència a França, són localitzats i detinguts poc després El dia 15, el jutge decreta presó provisional sense fiança per a un dels tres Els altres dos queden en llibertat amb càrrecs, un d’ells sense cap restricció i a l’altre se li prohibeix sortir de l’espai Schengen
Acord de pau a Timor Est
Representants de les milícies proindonèsies, dels grups de resistència de Timor Est i de l’Exèrcit indonesi signen un acord de pau per a posar fi a la violència que els darrers mesos ha causat desenes de morts a Timor Est La signatura es fa a la residència del bisbe de Dili i premi Nobel de la pau el 1996, Carlos Filipe Ximenes Belo, mentre representants dels independentistes exiliats, com el també premi Nobel José Ramos Horta, dubten de l’abast real de l’acord El mateix dia, el Parlament de Jakarta aprova un pla per a concedir autonomia a les 27 províncies en què es divideix Indonèsia
Maria Guixà
Periodisme
Esport general
Periodista esportiva.
S'inicià en l'atletisme als 8 anys i als 13 anys anà becada a la residència Blume i després al Centre d’Alt Rendiment CAR Competí en heptatló i en salt de llargada, i guanyà diversos Campionats de Catalunya i d’Espanya en la categoria promeses Es retirà de la competició als 23 anys per una lesió Com a periodista, treballa a Catalunya Ràdio des del 2008, on fa el seguiment de l'atletisme i, sobretot, dels esports d'aigua, especialment de la natació sincronitzada i del waterpolo català, en les seccions radiofòniques "Territori Guixà" i "Tots xops", i en el programa "Tot gira migdia"
Cimera de Maastricht
Economia
Reunió del Consell Europeu que tingué lloc a la ciutat de Maastricht el 1991, en la qual s’aprovà el Tractat de la Unió Europea (o de Maastricht).
La part relativa a la unió econòmica i monetària s’inscriu en el Tractat de Roma la relativa a la unió política, és mancada d’una base jurídica nova i encara no ha estat programada Aquesta afecta nombroses qüestions política exterior i de defensa Unió de l’Europa Occidental facultats relatives al Parlament i a la Comissió foment de la cohesió fons cooperació judicial i policial acords de Schengen i drets de vot i de candidatura a les eleccions municipals i europees, lligats a la residència El tractat implica, abans l’entrada en vigor, el 1993, la reforma de les constitucions dels…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina