Resultats de la cerca
Es mostren 1973 resultats
aldrín
Química
Insecticida agrícola, anomenat així en honor del químic Kurt Alder
.
És obtingut per síntesi diènica a partir de l’hexaclorocidopentadiè i del norbornadiè Forma cristalls que es fonen a 104-105,5°C i és soluble en molts solvents orgànics, però no en aigua Estable en presència d’àlcalis i compatible amb la major part d’adobs, herbicides, fungicides i insecticides, és usat en forma de concentrat emulsionable, de solució oliosa o de pólvores Metzinós per a l’home, per ingestió, inhalació o absorció per la pell
Orlando Ribeiro
Geografia
Geògraf portuguès.
Estudià a Lisboa i París Professor de la Universitat de Coïmbra 1941 i catedràtic de geografia a la Universitat de Lisboa 1943, fundà i dirigí el Centro de Estudios Geográficos Treballà especialment sobre les terres portugueses, diverses illes de l’Atlàntic i diferents regions tropicals africanes i brasileres Publicà importants obres de síntesi Portugal, o Mediterráneo e o Atlántico 1945, Le zone intertropicale humide 1973, en collaboració amb SDaveau, i Introduçoes geograficas a historia de Portugal estudo critico 1977
Pavel Petrovič Blonskij
Educació
Pedagog rus.
Estudià història i filosofia a Kíev A partir del 1917 fou catedràtic de psicologia i filosofia a Moscou Féu una síntesi de les idees dels pedagogs de l’escola nova amb les de Marx i creà un principi d’educació socialista Volgué impulsar una educació integral i eminentment pràctica Escriví Tasques i mètodes de l’escola nova primària 1917, L’escola del treball 1919 i, en el camp psicopedagògic, Memòria i pensament 1938 i Anàlisi psicològica del record 1940
Almagest
Astronomia
Nom donat pels àrabs a la Gran Sintaxi Matemàtica (~140), principal obra de Ptolemeu, i amb el qual és coneguda a Occident.
Veritable síntesi de l’astronomia antiga, presenta un concepte global de l’Univers essent alhora un tractat per a l’observació pràctica La principal idea és que la Terra i l’Univers són esferes concèntriques la Terra no es mou, ans és la volta celeste que fa una volta diària entorn d’un eix celeste L’Almagest conté, a més, un catàleg de 1 022 estels, classificats de primera a sisena magnitud Hi és present la influència d’Hiparc
reacció de Diels-Alder
Química
Reacció de formació d’un compost cíclic de sis membres (adducte) per addició d’un alquè o un alquí (dienòfil) en les posicions 1,4 d’un diè conjugat.
Normalment el dienòfil conté grups activants CO, COOR, NC units a un carboni instaurat, com, per exemple, els R ' o R'' de la següent reacció És deguda a ODiels i KAlder 1928 i és una de les més útils en la química orgànica de síntesi pel gran nombre de composts diferents que fa possible d’obtenir, àdhuc de productes naturals, atès que és molt estereospecífica la 1,4-addició ocorre sempre en cis - respecte al dienòfil
Charles Scott Sherrington
Biologia
Fisiòleg anglès.
Fou professor a Londres, Liverpool i Oxford Especialitzat des de molt jove en la fisiologia del sistema nerviós, aconseguí de formular una síntesi coherent i aclaridora amb les seves concepcions del “common path”, “integrative action”, etc La seva gran obra The Integrative Action of the Nervous System 1906 encara té vigència Fou també historiador de la ciència The Endeavour of John Fernel , 1946 i assagista Man and His Nature, 1946 Rebé el premi Nobel de medicina l’any 1932
Frederik Haas
Zoologia
Malacòleg alemany.
Residí a Catalunya durant els anys de la Primera Guerra Mundial i hi estudià, amb el suport de la Junta de Ciències Naturals, els molluscs terrestres i d’aigua dolça, sobre els quals publicà nombrosos treballs en alemany, castellà i català, i en particular la síntesi Fauna malacológica terrestre y de agua dulce de Cataluña 1929 Posteriorment tornà a Alemanya, on dirigí els Archiv für Molluskenkunde fins el 1936, que emigrà al Brasil i després als EUA
Victor Grignard
Química
Químic francès.
Féu els primers estudis a la seva ciutat nadiua i a Nancy, i després a Lió, on collaborà amb Philippe Barbier en l’estudi dels composts organomagnèsics i en la introducció del grup -CH 3 en substàncies orgàniques Ideà la reacció de síntesi que duu el seu nom El 1912 li fou atorgat el premi Nobel de química, juntament amb Paul Sabatier El seu Traité de chimie organique 1935, en 15 volums, recull els seus treballs
reticle endoplasmàtic
Biologia
Conjunt de cavitats aplanades o cisternes, molt polimorfes i ramificades, del citoplasma de les cèl·lules eucariotes.
Envolta completament el nucleoplasma i es constitueix així en membrana nuclear, amb porus de 500 Å de diàmetre A la superfície més externa del reticle s’adhereixen fortament els ribosomes , fet que diferencia el reticle en dues zones la rugosa , o ergastoplasma, i la llisa En la primera hom observa, al microscopi electrònic, uns grànuls que corresponen als ribosomes, i en la segona es presenta el reticle llis Els ribosomes de la rugosa solen unir-se com fent rosaris, formant així els polisomes Bé que el gruix de les cavitats és al límit del poder de resolució del microscopi òptic, hom ha…
biologia sintètica
Biologia
Branca de la biologia que té per objectiu dissenyar i construir nous components, aparells, sistemes i circuits biològics, i també redissenyar i reprogramar els naturals i combinar-los amb altres de sintètics per a obtenir algun benefici específic.
Es nodreix de coneixements cellulars, genòmics i moleculars, i entre les seves fites s’inclouen, entre d’altres, la modificació de rutes bioquímiques de síntesi de carbohidrats en algues i bacteris per a utilitzar-los com a productors de biocombustibles, el disseny de bacteris capaços d’envair teixits cancerosos per a destruir-los, la generació de vacunes proactives i el disseny i la construcció d’organismes cellulars sintètics a partir de dades genòmiques per a ser emprats com a biofactories
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina