Resultats de la cerca
Es mostren 2811 resultats
Gerd Nienstedt
Música
Baix baríton alemany, nacionalitzat austríac.
Debutà el 1954 a Bremerhaven i entre el 1964 i el 1973 fou contractat per a interpretar els principals papers del seu repertori als teatres d’òpera de Gelsenkirchen, Wiesbaden, Colònia, Frankfurt i Viena En 1961-75 cantà al Festival de Bayreuth, en diversos papers wagnerians El 1968 debutà a Chicago com a Joan Baptista Salome , personatge que repetí dos anys més tard a San Francisco Es presentà igualment amb èxit al Teatro alla Scala de Milà, a les òperes de Berlín, Zúric i París i al Grand Théâtre de Ginebra Tot i la seva especialització en obres de R Wagner, es distingí també en òperes de…
Passau
Ciutat
Ciutat de Baviera, Alemanya, a la confluència del Danubi amb l’Inn.
Ciutat fronterera entre Àustria i Alemanya, és sobretot un centre cultural i de comerç fluvial Bisbat catòlic Poblat celta, més tard camp militar romà Castra Batava , ha mantingut en el transcurs de la història la seva fesomia El 1552 hi fou signat, entre l’elector Maurici de Saxònia i l’emperador Carles V, el tractat de Passau , que concedia llibertat religiosa als qui professaven la Confessió d'Augsburgi amnistiava els derrotats en la guerra d’Esmalcalda Aquest tractat fou pres com a terme a quo per la pau d’ Augsburg per establir els drets territorials dels prínceps protestants
Koch
Música
Família d’organistes i orgueners alemanys actius al segle XVI.
Aconseguiren un gran prestigi en el seu temps i els orgues fabricats per ells, notables per la solidesa i les combinacions de registres, foren famosos a Saxònia, Bohèmia, Baviera, Moràvia i Polònia Paul Koch el Vell treballà a Zwickau Paul Koch el Jove fou organista a Zwickau i renovà l’orgue de Weiden Hans Koch fou organista a Freiberg, i Stephan Koch, a Viena Georg Koch el Vell renovà els orgues de Zeitz i Leipzig, i en construí d’altres a Taus i Brno Juntament amb el seu fill, Georg Koch el Jove, fabricà l’orgue de Waldenburg
Meininger
Teatre
Companyia teatral alemanya.
Fou creada el 1866 a la cort de Meiningen Saxònia pel duc Georg II 1826-1914, a qui s’atribueix la invenció de la direcció escènica moderna La primera actuació pública fou el 1874 i la companyia influí en l’època i sobretot en el teatre posterior, particularment en Stanislavski, que veié els Meininger dirigits per Chronegk a Sant Petersburg Els seus muntatges es caracteritzaren pel rigor escenogràfic, per la disciplina interpretativa i pel recurs a grans collectius d’actors per a posar en escena espectacles de teatre de masses El 1890 la companyia fou dissolta
flagel·lant
Cristianisme
Adepte als moviments religiosos o a les confraternitats que practicaven la flagel·lació com a mitjà de mortificació o de penitència; deixuplinant.
Hi hagué grups de flagellants a la baixa edat mitjana, sobretot entre els moviments joaquimistes o apocalíptics A Catalunya, al s XIII, practicaven la flagellació normativa els frares de la penitència de Jesucrist o frares del sac de Barcelona i de Perpinyà, refosos aviat en el moviment augustinià L’Església condemnà els moviments de flagellants originats en la Pesta Negra del 1348 A la fi del s XIV encara hi hagué condemnes de flagellants a Aragó, a Turíngia i a la Baixa Saxònia Aquest costum es conservà en algunes processons de setmana santa fins a èpoques modernes
Joseph Fouché
Història
Polític francès.
Durant la Revolució Francesa afavorí les mesures més extremistes dels jacobins Cap de policia durant el Directori, collaborà amb Napoleó Bonaparte en el cop d’estat del 1799 Napoleó I el conservà en el càrrec i el nomenà ministre de l’interior, senador i duc d’Òtranto Fou governador d’Illíria 1813 i després de la caiguda de l’emperador contra el qual conspirà fou ministre de Lluís XVIII Tornà amb Napoleó durant els Cent Dies 1814, i el 1815 fou ambaixador de Lluís XVIII a Saxònia però el 1816, acusat de regicidi, es retirà a Trieste
Ernst Pernicka
Arqueologia
Químic i arqueòleg austríac, especialista en arqueometria.
En acabar els seus estudis de química, es doctorà amb una tesi sobre la ceràmica persa i afgana d’època medieval 1976 Fou docent a Heidelberg Baden-Württemberg, 1987-98 fins que obtingué una càtedra d’arqueometallúrgia a la Universitat de Freiburg Baixa Saxònia, 1998-2004 primer i, més tard, una d’arqueometria a Tübingen Baden-Württemberg, 2004 El 2006, després de la mort del seu amic Manfred Korfmann, assumí la direcció de les excavacions arqueològiques de Troia És autor de nombrosos estudis, entre els quals Archaeometry ‘90 1991, en collaboració i Troia and the Troad 2003, en collaboració
Coburg
Ciutat
Ciutat del land
de Baviera, Alemanya.
Citada per primera vegada el 1056 El 1248 passà en poder dels ducs de Henneburg, i, posteriorment 1343, dels marcgravis de Meissen, branca de la família Wettin, els quals des del 1826 es titularen ducs de Saxònia-Coburg-Gotha Durant els s XV i XVI gaudí d’una gran importància, gràcies a la seva situació en la ruta comercial d’Hamburg a Augsburg El seu castell, que durant la dieta d’Augsburg 1530 esdevingué residència de Luter, fou assetjat per Wallenstein en el transcurs de la guerra dels Trenta Anys 1632 Annexada a Baviera el 1920 fou ocupada pels aliats a l’abril del 1945
Babenberg
Família feudal alemanya, els membres de la qual són també coneguts amb la denominació de luitpoldings, i que prengueren el nom del castell que posseïen a Francònia.
Regiren la marca d’Àustria i, durant algun temps, els ducats de Saxònia i Baviera Leopold I o Luitpold l’Illustre mort el 984, fill d’Arnulf II, duc de Baviera, fou el primer marcgravi d’Àustria, títol que rebé el 976 Enric II Jasomirgott mort el 1177, vuitè marcgravi d’Àustria i duc de Baviera, fou elevat a la dignitat ducal el 1156 El seu fill Leopold V el Virtuós mort el 1194, segon duc d’Àustria, adquirí el dret d’Estíria el 1192 La família s’extingí el 1246 a la mort de Frederic II el Bellicós, cinquè duc d’Àustria i duc d’Estíria
moixiganga
moixiganga celebrada amb motiu de l’arribada de Ferran VII d’Espanya i Maria Josefa Amàlia de Saxònia a Barcelona (6-I-1828), en un dibuix de l’època
© Fototeca.cat
Folklore
Entremès de caràcter extravagant, en el qual hom intercalava balls, que servia com a acte final de les representacions populars.
Sembla que les primeres moixigangues se celebraren amb motiu de Carnestoltes i que han restat en molts indrets vinculades a la festa Els executants van disfressats i s’acompanyen amb instruments sorollosos sovint van proveïts d’atxetes per a formar part del seguici de les processons folkloricopopulars Al País Valencià sembla que té un caràcter guerrer també rep aquest nom una dansa antiga de farsa que solia acabar la dansa de Torrent En algunes localitats del Principat té un caràcter religiós consisteix en la representació plàstica de la passió i mort de Jesús, com, per exemple, la Moixiganga…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina