Resultats de la cerca
Es mostren 1955 resultats
Rafael Llimona i Benet
Figura femenina en interior, pintura de Rafael Llimona i Benet
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor.
Fill de Josep Llimona i germà de Maria Llimona Inicià estudis d’arquitectura, però seguí la de director de jardins a l’Escola Superior de Bells Oficis Fou deixeble de Francesc d’AGalí Anà a París, Bèlgica i Itàlia i, després d’una nova estada a París, s’inicià la seva vocació pictòrica 1922, en observar els impressionistes Centrat en el paisatge —sobretot d’Olot i d’Horta Barcelona—, la figura —especialment femenina—, l’interior i la natura morta Féu diverses exposicions individuals dins el grup de la Sala Parés a Barcelona i a Madrid Té obra als museus d’art modern de…
Enric Bruguera i Payà
Periodisme
Periodista.
Inicià la trajectòria professional al diari Avui , on s’incorporà l’any 1979, en el qual treballà fins a mitjan dècada dels anys noranta i posteriorment hi seguí collaborant, al mateix temps que ho feia per a altres mitjans, entre els quals cal citar Televisió de Catalunya , Televisión Española i El Periódico Fou un dels introductors del periodisme digital a Catalunya, i des de l’any 1997, collaborà com a docent a la Universitat Oberta de Catalunya en la formació de professionals en aquest camp i en el disseny de continguts miltimèdia Collaborador de La Vanguardia des del 2007…
Satoshi Kon
Disseny i arts gràfiques
Dibuixant i autor de manga i anime japonès.
Estudià a la universitat d’arts de Musashino, i s’inicià com a dibuixant de manga Admirador i deixeble de Katsuhiro Otomo, creador de la sèrie i posteriorment del film de culte Akira , compartia amb aquest autor la inclinació per la superposició de les dimensions onírica i real i la percepció distorsionada, a partir de les quals construïa històries sovint angoixants i de gran tensió narrativa Debutà en el cinema amb la producció Perfect Blue 1998, a la qual seguí Millennium actress 2001, amb el qual guanyà el premi Orient Express al Festival de Cinema de Sitges, Tokyo Godfathers…
Renat Botet
Lingüística i sociolingüística
Lexicògraf i mestre.
Estudià a Tolosa de Llenguadoc i a Montpeller, i es dedicà professionalment a l’ensenyament del castellà i del català Exercí als liceus Aragó de Perpinyà, Déodat de Séverac i Joan Amade de Ceret Fou membre de la Societat dels professors de català i dirigí l’escola de català de Ceret i el grup teatral Font-Freda Interessat per la lexicografia catalana del Rosselló, el 1997 publicà un Vocabulari rossellonès que recollia mots i expressions populars i tradicionals del país, acompanyats de la traducció francesa, llibre al qual seguí un recull de Proverbis 1998 amb la mateixa fórmula…
Arnau de Segarra
Filosofia
Cristianisme
Frare dominicà, filòsof i inquisidor.
Professà al convent de Santa Caterina de Barcelona 1230 i estudià a Colònia amb Albert Magne, el qual seguí en la seva visió filosòfica Fou regent del convent de Barcelona i provincial d’Espanya fins el 1256 D’acord amb les vindicacions de Ramon de Penyafort, fundà escoles per a preparar els missioners per a polemitzar amb els àrabs i els jueus i impulsà les missions del nord d’Àfrica Després del 1256 fou prior del convent de Girona, que ell havia fundat el 1243, i substituí Miquel de Fabra en la direcció espiritual del rei Jaume I Acompanyà el rei en la conquesta de Múrcia 1265…
Bernat Oller
Historiografia
Cristianisme
Teòleg, historiador i general de l’orde carmelità.
Professà al convent de Manresa abans del 1360 El 1362 fou promogut mestre en teologia i el 1366 ensenyà al palau papal d’Avinyó Tingué càrrecs importants dins l’orde com a soci del prior general 1362, definidor del capítol general 1366, 1369 i 1372 i prior general de l’orde des del 1375, en substitució del seu protector Joan Ballester Arran del cisma d’Avinyó seguí la causa de Climent VII, i per això fou deposat pel papa romà Urbà VI, cosa que feu escindir l’orde en dues obediències Escriví De successione intitulatione et confiscatione Ordinis BMariae de Monte Carmelo i De ordinis sui…
Antístenes
Filosofia
Pensador grec.
Li és atribuïda la fundació de l’ escola cínica Fou deixeble de Gòrgies i de Sòcrates Seguí els ensenyaments dels sofistes i, oposant-se a la doctrina de les idees de Plató, afirmà que solament és possible el coneixement del particular Com Sòcrates, defensà que la virtut és el bé suprem, però definí aquesta com aquell estat en què l’home és autosuficient i aconsegueix, per tant, la independència de les coses exteriors Per això el plaer és el principi de la infelicitat, puix que trenca la tranquillitat que el savi ha assolit Al contrari, el treball ajuda al domini de si mateix i…
Christopher Hill
Historiografia
Historiador anglès.
El 1938 ingressà com a professor del Balliol College d’Oxford fins a la seva jubilació el 1977 Fou un dels membres més destacats de la historiografia marxista britànica aplegada entorn de la revista Past and Present La major part de la seva prolífica obra estigué dedicada a l’estudi de la revolució anglesa del 1640, dins la qual seguí una evolució intellectual que el dugué d’una anàlisi basada en les condicions materials i socials a una altra on s’accentuaven els motius ideològics i les mentalitats Entre les seves obres destaquen The English Revolution, 1640 1940, Century of…
Sant Salvador (Monistrol de Montserrat)
Art romànic
Aquesta església es trobava dins l’antic terme de Montserrat, a la zona coneguda com la Tebaida Fou sempre una capella eremítica Depengué del monestir de Santa Maria de Montserrat, dintre el qual terme es trobava De l’església hom diu que el 1217 ja hi havia una ermita dedicada a Sant Salvador i era habitada per eremites Les notícies documentals que hem trobat el 1282 parlen d’ella com a Sant Salvador, ermita de Montserrat, i el 1295 la citen com a Sant Salvador de la Penya Penna L’ermita seguí utilitzant-se contínuament però degué resultar molt malmesa durant la Guerra del…
Domus o castell de sa Reganyada (Sant Pere de Torelló)
Aquesta fortalesa es documenta inicialment com a castell en el testament del comte de Besalú del 1020-1021, on deixa al seu fill Guillem diversos castells d’aquest sector, com els de Besora, Curull i Reganyada, que tenia per empenyorament de la comtessa Ermessenda Seguí les mateixes vicissituds que el castell de Curull, o sigui que fins al principi del segle XIV estigué en mans de la família Montcada i s’incorporà a la corona El 1358 consta que el castell de sa Reganyada era alou de Ramon Gurb De l’edifici del castell no queda cap vestigi es deuria aixecar enfront del santuari de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina