Resultats de la cerca

Políticament fou propera a Mitterrand, al qual succeí el 1971 al front del reestructurat Partit Socialista El 1975 ocupà el secretariat del partit per als afers juvenils i, successivament prengué les carteres d’economia, comerç exterior i afers europeus El maig del 1991 li fou confiada la presidència del govern, en substitució de Michel Rocard El juliol del 1991 presentà un pla per a frenar la immigració clandestina a França i, sota la constant pressió del fenomen de l’ultradretà Le Pen, volgué unir els esforços de tots els socialistes francesos desembre següent Fou rellevada,…

Llicenciada el 1957 i doctora en ciències biològiques per la Universitat de Barcelona 1969, des del 1960 treballà a l’Institut de les Ciències del Mar Professora d’investigació del CSIC, en fou delegada a Catalunya 1984-86 A partir del 1984 participà, d’una manera rellevant, en l’organització de la recerca a l’Antàrtida i collaborà en la installació de la Base Antàrtica Espanyola Joan Carles I a l’illa Livingstone, de la qual fou cap del 1989 al 1997, en substitució de l’oceanògraf Antoni Ballester Del 1989 al 1995 dirigí, a Madrid, el Programa Nacional de Investigación…

Les pinedes se solen donar on els arbres de fulla plana no són capaços de formar masses denses o són boscs secundaris, que substitueixen els boscs primaris quan aquests han estat destruïts o malmenats Actualment, les pinedes ocupen una gran extensió i són afavorides per l’home, directament per a aprofitar la fusta dels pins, i indirectament degradant les comunitats vegetals genuïnes A la terra baixa, secà, es fa la pineda de pi blanc , que substitueix sovint alzinars, carrascars i màquies és la formació arbòria que ocupa més superfície als Països Catalans La pineda de pi pinyer prospera…

Llicenciat en dret a la Universitat Muhàmmad V de Rabat 1963, s’involucrà en la lluita pels drets humans al Marroc i fou també un destacat dirigent en associacions de juristes els anys setanta El 1974 fou elegit membre del comitè executiu de l’ Istiqlāl , i del 1998 al 2012 n’ocupà la secretaria general Sota el regnat de Hassan II  fou successivament ministre d’Habitatge 1977-81 i d’Afers Socials 1981-85, ambaixador a Tunísia, on fou també representant del Marroc a la Lliga Àrab 1985-90, i ambaixador a França 1990-94 En accedir al tron Muhàmmad VI  estigué successivament al capdavant dels…

Estudià dret i ciències de la informació i ha collaborat en diferents mitjans de comunicació Es donà a conèixer com a poeta a Épica 1974, llibre al qual seguiren Proyecto preliminar para una arqueología de campo 1978, La estancia saqueada 1983 i Derivas 1987, entre altres títols El 1991 recollí el conjunt de la seva poesia a Las ruinas del mundo , i posteriorment ha publicat Para no ir a parte alguna 1994, Olas en la noche 2001 i En el mar de ánforas 2005, entre altres reculls de poesia També ha publicat els volums de prosa Vivir sin ser visto 2000 i Regresar a donde no estuvimos Memorias de…

Format a l'escola de música Toho Gakuen de Tòquio, amplià estudis amb Seiji Ozawa al Tanglewood Music Center EUA, on conegué Leonard Bernstein, que es convertí en el seu mentor El 1980 guanyà el premi Koussevitzky i el 1981 la Medalla d’Or Hans Haring en el concurs de direcció del Mozarteum de Salzburg Posteriorment ha estat titular de la Pennsylvania Erie Philharmonic 1991-95, de la Minnesota Orchestra 1995-2002, de l’Orquestra Simfònica NDR de Hannover des del 1998 i des del 2003 de l’Orquestra Filharmònica d’Osaka El 2005 debutà com a director a Bayreuth amb Tristany i Isolda Aquest…

Especialista en cirurgia ortopèdica, participà com a regatista en les proves de la classe finn de vela dels Jocs Olímpics de Mèxic del 1968, Munic del 1972 i Mont-real del 1976, i es proclamà campió del món en una ocasió També practicà el rugbi, i formà part deu vegades de la selecció nacional belga El 1989 fou elegit president del Comitè Olímpic belga Membre del COI des del 1991, posteriorment fou president de la Comissió Mèdica de la Federació Internacional de Vela El 1998 s’incorporà al comitè executiu del COI Responsable de la Comissió de Coordinació dels Jocs de Sydney 2000 i dels Jocs d…

Iniciades, sense èxit, per Selim III davant els fracassos de l’armada contractació d’oficials francesos, el 1793, amb el boicot dels geníssers, als quals feia costat l’estament religiós, motivaren l’enderrocament del soldà mateix i la seva substitució temporal pel seu cosí Mustafà IV Amb l’entronització de Mahmut II, les tanzīmāt reberen un nou impuls i foren dirigides, fonamentalment, a minvar el poder dels geníssers supressió de llur cos, així com el dels sipais i l’orde religiós Bektaşi, que els donava suport i a l’occidentalització dels costums en general, però la culminació…

A Catalunya, al s XIX, se'n feren diverses emissions de caràcter local del 1808 al 1814 la de Barcelona sota l’ocupació francesa monedes de quatre, dos, un i mig quartos, i del 1810 al 1814 la de la seca de la Junta de Defensa del Principat monedes de sis, tres, dos, mig, i un i mig quartos, a nom de Ferran VII l’any 1823 la provincial encunyada a Barcelona monedes de sis i tres quartos del 1836 al 1846 la del Principat, a nom d’Isabel II monedes de sis i tres quartos, i l’any 1840 la de sis quartos de Berga, a nom de Carles V, el pretendent carlí, també amb la llegenda PRINCIPATUS…

Malgrat propugnar nous tipus d’organització econòmica, no té res a veure amb l'arbitrisme, pel fet de rebre el suport de sòlids grups econòmics lligats a iniciatives comercials concretes i als òrgans de poder polític Propugnava la desaparició de la multiplicitat d’imposts i llur substitució per un únic impost que liberalitzés el comerç, el manteniment del proteccionisme però dintre un comerç més lliure i en relació amb un port franc i, finalment, l’associació dels particulars en companyies comercials La major part d’aquest programa fou portat a la pràctica abans d’acabar el segle…