Resultats de la cerca
Es mostren 4120 resultats
Monsù Desiderio
Pintura
Nom amb què eren coneguts dos pintors, actualment ben diferenciats, actius a Nàpols durant la primera meitat del s XVII.
El més destacat, François de Nomé Metz 1593 — , excellí en temes d’evocació arqueològica Interior d’una església Szépmüvészti Múzeum, Budapest el seu estil es caracteritza per una mescla d’elements reals i fantàstics de to surrealista L’altre pintor, Didier Barra Metz — , és autor d’una Vista de Posillipo Museo Nazionale di San Martino, Nàpols
regla del Mestre
Regla monàstica anònima compilada entorn de Roma al començament del s VI.
Consta de 95 capítols en forma de preguntes i respostes en les quals, amb un esperit rigorista, tradicional i casuístic, són plantejats els principals temes de la vida monàstica Té importància pel fet d’ésser la font literal més important de la regla de sant Benet , tal com ha estat demostrat després d’una llarga polèmica
Frits van den Berghe
Pintura
Pintor flamenc.
Artista intellectual, a Sint-Martens-Latem s’uní a Gustave de Smet 1904 i esdevingué el cap espiritual de la seva segona escola de Latem Durant l’estada a Holanda 1914 intensificà el seu expressionisme unit a un rigor constructiu derivat del cubisme A Gant 1925, el seu gust pels temes fantàstics i rars l’apropà al superrealisme
Eugène Atget
Fotografia
Fotògraf.
Les seves fotografies se centren en temes monumentals i humans de la vida parisenca, essent una veritable crònica gràfica de la ciutat cap als primers anys del s XX Aquest material fou sovint utilitzat com a font per artistes plàstics, especialment els superrealistes A la seva mort els arxius foren adquirits per la fotògrafa americana Berenice Abbott
conjunt escultòric de Porcuna
Jaciment arqueològic
Troballa realitzada en el jaciment arqueològic del Cerrillo Blanco, al terme municipal de Porcuna (Jaén), consistent en nombroses peces d’escultura que corresponen a una sèrie de monuments funeraris ibèrics.
Els temes iconogràfics són novedosos i, malgrat que hom hi coneix la mà de diferents artistes, tots pertanyen a una mateixa escola d’influència jònica, que treballà al final del segle VI i durant el segle V aC Destaca per la seva magnitud i qualitat el monument dels guerrers Les restes es conserven al museu d’arqueologia de Jaén
Alexandre Bulart i Rialp
Literatura catalana
Dret
Advocat i escriptor.
S’especialitzà en temes mercantils, i fou elegit membre de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació 1929 Com a secretari de la mantenidoria catalana del felibritge , promogué les relacions catalanooccitanes Collaborà a La Tralla , i publicà novelles El relliscall , 1922, l’estudi Sinopsi mistralenca 1932 i De les meves tresqueres 1928, amb un pròleg de Josep Carner
,
música de programa
Música
Nom donat a un tipus de música inspirada en elements no musicals, tals com arguments literaris o temes pictòrics, fenòmens de la natura, etc.
Encara que hom en troba exemples ja als s XVII i XVIII, sovint es tracta de meres allusions musicals ocells, tempestes, estats d’ànim En el període romàntic adquirí una major densitat en el poema simfònic, basat quasi sempre en un programa literari, amb autors com Berlioz, Liszt, RStrauss, etc
postestructuralisme
Filosofia
Moviment filosòfic que pertany a la segona fase de l’estructuralisme francès, i que amplia amb nous temes l’horitzó de la investigació estructuralista.
Es tracta d’un moviment crític amb l’estructuralisme, amb el seu formalisme i la seva teoria del signe —metafísica implícita de l’estructuralisme— Els autors més importants d’aquest moviment són Gilles Deleuze i Jacques Derrida, els quals són anteriors a alguns estructuralistes clàssics, però cronològicament posteriors a les obres dels iniciadors d’aquell corrent Lévi-Strauss, Lacan Michel Foucault, encara que normalment és considerat estructuralista, rebé una important influència de Deleuze que el situa molt a prop del postestructuralisme Enfront del sistematisme de l’estructura que nega la…
Institut Catòlic d’Estudis Socials de Barcelona
Institució de l’arquebisbat de Barcelona fundada el 1951 per a promoure l’estudi, la documentació, la docència i les publicacions sobre temes socials.
En foren promotors Joan AVentosa i Emili Boix i Selva Fou dirigit per Josep Boix 1964-74, Antoni Bascompte 1974-78, Maria Martinell 1978-98 i Carles Armengol 1998-2002 La docència fou impartida a travès de diverses seccions, entre les quals l’Escola Superior de Ciències Socials 1966 —vinculada a la Facultat de Teologia de Catalunya—, l’Escola Superior d’Assistents Socials des del 1979 i el 1983 convertida en Escola Universitària de Treball Social, l’Escola de Treballadors Familiars 1980, el Departament de Llengua i Cultura Catalanes 1976 i els Cursos de Formació Sociopolítica per a Joves 1979…
mort de Déu
Filosofia
Segons Nietzsche, situaciò fonamental de triomf absolut del nihilisme inherent a la tradició del pensament occidental, des de la qual es desenvolupa la reflexió d’aquest filòsof.
L’expressió apareix per primera vegada a La gaia Ciència i és un dels temes centrals de Així parlà Zaratustra La mort de Déu, el seu assasinat a mans dels homes que han deixat de creure, suposa la fi de tota la concepció tradicional dels valors, com també la de la noció de veritat, comuna a tota la metafísica occidental
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina