Resultats de la cerca
Es mostren 1699 resultats
isònefa
Meteorologia
Dit de la línia que uneix els punts que registren la mateixa nuvolositat en un període determinat.
isanòmala
Meteorologia
Dit de la línia que uneix els punts que registren igual anomalia en una determinada magnitud meteorològica.
La més emprada és la isanòmala tèrmica , que assenyala per a cada lloc la diferència entre la temperatura mitjana reduïda al nivell de la mar i la que li correspon per la seva latitud
corba de nivell
Geografia
Línia imaginària que, en un mapa o plànol, uneix els punts d’igual altitud en el territori.
El seu ús en els mapes permet mostrar les característiques bàsiques que defineixen el relleu d’un territori determinat Així, les corbes de nivell molt juntes al mapa representen pendents pronunciats al territori, mentre que les corbes de nivell separades indiquen pendents molt suaus
connectiu
Zoologia
En molts invertebrats, part del sistema nerviós que uneix els diferents ganglis d’una mateixa cadena ganglionar.
bigorrella
Transports
Costura rodona que uneix dos panys de vela per les vores encarant l’una amb l’altra.
Funció de les hematies
Anatomia humana
La funció primordial de les hematies és el transport d’oxigen O 2 des dels pulmons fins a tots els teixits de l’organisme D’altra banda, també duen diòxid de carboni CO 2 , un gas que es produeix en l’organisme com a resultat de diversos processos metabòlics i d’acumulació tòxica, cap als pulmons per tal que sigui eliminat La funció de les hematies s’efectua gràcies al contingut que tenen d’hemoglobina, una substància capaç d’unir-se i transportar oxigen i gas carbònic L’ hemoglobina és una substància complexa, formada per dos tipus de substàncies l’una corresponent a una porfirina,…
vall de Toran

Vista de les muntanyes de Canejan
© Xevi Varela
Vall de la Vall d’Aran, la més septentrional del vessant dret de la Garona, que constitueix la part més extensa del municipi de Canejan.
La línia de crestes que separa la Vall d’Aran dels territoris occitans de Comenge i Coserans, que culmina als tucs de Crabèra 2630 m alt i de Serralta 2 713 m, n'és el límit septentrional la línia de crestes que uneix el Montlude 2517 m amb els rasos de Liat altiplà on tenen llur capçalera les valls de Toran i de l’Unhòla, a través de les serres de Guarbes, Sescorjada i de pica Palomèra, n'és el límit amb la vall de Varradòs, al S És drenada pel riu de Toran , afluent, per la dreta, de la Garona a Pontaut, format per la unió de diversos torrents que davallen dels…
el Sió

El Sió al seu pas per terres d’Agramunt
© Fototeca.cat
Riu
Riu de la Depressió Central Catalana, afluent, per l’esquerra, del Segre.
Neix a la font de Gàver Segarra, encara que recull les aigües del sector més alt de l’altiplà segarrenc entre la Rabassa i la Manresana, a través dels torrents de Freixenet, del mateix barranc que forma la capçalera del Sió, des de Sant Guim de l’Estació, els torrents de la Molgosa i de Malacara El riu passa vora Sant Domí, el Castell de Santa Maria, Gàver, Estaràs, Santa Fe de Segarra, Montfalcó Murallat, les Oluges, Castellnou d’Oluges, Malgrat, la Prenyanosa, Tarroja de Segarra, Sedó, Riber, Hostafrancs, Concabella, Ratera, Golonor, Sisteró, Pelagalls, els Plans de Sió on hi és presa l’…
Caen
Caen Església romànica de la Trinité (s XI, restaurada al s XIX)
© Fototeca.cat
Ciutat
Capital del departament de Calvados, a la Baixa Normandia, França, situada vora l’Orne.
Situada al centre de la Campagne de Caen , la seva importància és deguda a la proximitat de jaciments de ferro May, Saint André, Maltot, Bully, que l’han convertida en un nucli industrial foneries, metallúrgia, indústria tèxtil El canal de l’Orne la uneix amb el seu avantport, Ouistreham Centre d’ensenyament superior Université de Caen, fundada el 1432 La ciutat posseeix notables mostres d’arquitectura medieval normanda, malgrat les destruccions sofertes pels bombardeigs del 1944 Conserva les esglésies romàniques de Saint-Étienne de l’Abbaye-aux-Hommes i de la Trinité de l’Abbaye-aux-Dames,…
Berry
Província
Província de la França central repartida entre els departaments de Cher i de l’Indre, i part dels de l’Indre i Loira i del Loir i Cher.
Hom hi pot distingir, de nord a sud, l’àrea de turons del Sancerrois, l’àrea d’estanys de la Brenne, una àrea ramadera i cerealística blat localitzada a la plana calcària de la Xampanya berrixona i, vora el Massís Central, la depressió argilosa del Boischaut i part de la Marche, d’economia bàsicament agrícola La regió és drenada pel riu Cher i els seus afluents el Yèvre i l’Arnon, per l’Indre i pel canal del Berry , que uneix els rius Loira i Cher El centre principal és Bourges Antiga regió de Biturix Cubus , fou un dels centres més importants de la Gàllia cèltica Conquerit pels romans cap al…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina