Resultats de la cerca
Es mostren 1353 resultats
Casa forta de la Santa Creu (Artesa de Segre)
Art romànic
Situació Porta d’entrada a l’antic casal, situada en el mur sud JR González Casa forta ubicada entremig de camps, a prop de la masia de la Santa Creu Era situada prop de l’antic camí que anava de Ponts i Gualter a Folquer i la Conca de Dellà Rep el nom de Casa Vella, Casalot, Corralot o Casa dels Capellans Mapa 33-12290 Situació 31TCG462524 Si seguim la carretera que va de Gualter a Folquer C-l 412, poc després de Palau de Rialb, veurem a mà dreta una masia gran, la Santa Creu de Folquer, i a mà esquerra, no gaire lluny de la carretera, la casa forta És a uns 3 km de l’…
Llibre dels Reis i dels Macabeus
Art romànic
Caplletra “E” del foli 105, en el dibuix de la qual hom pot constatar una minva considerable de qualitat G Llop Conservat al Museu Episcopal de Vic Ms 5 es tracta d’un manuscrit de 136 folis de 31×24 cm, escrit en lletra Carolina * , la decoració de la qual consisteix en un grup de capitals fetes amb tinta i realçades amb tons vermell ataronjat, verd, groc i blau Aquest còdex, que ja surt citat a l’inventari de l’any 1368, ha estat inclòs per Gudiol * entre les primeres produccions de l’ scriptorium de Vic, criteri compartit al seu torn per Junyent * , que situa a la primeria del segle XI el…
Sant Miquel del castell de Castellvell (Castellví de la Marca)
Art romànic
Situació Vista de les ruïnes, molt malmeses, d’aquesta antiga capella castellera ECSA - J Cruanyes i LI Claver La capella de Sant Miquel del castell de Castellvell es situada arran de la cinglera, al costat de la torre del castell Mapa 35-16419 Situació 31TCF811775 Des de l’església de Sant Sadurní, situada als seus peus, surt un corriol que s’enfila en una forta pujada de difícil accés, i que mena dalt del turó en uns 30 minuts també es pot pujar per una pista en mal estat que surt del costat del pont de la riera de Marmellar, abans d’arribar a Ribafort, i que va per darrere de la carena…
Sepultures antropomorfes de Pomar (Badalona)
Art romànic
Situació Antic nucli rural de Pomar situat vers el sector NE de la ciutat de Badalona, prop de la carretera de la Conreria, avui dia unit pràcticament a la conurbació de la vila Les sepultures es troben al SE del mas Boscà Mapa 37-16421 Situació 31TDF367915 Necròpoli Així com els enterraments de Dalt la Vila han de relacionar-se amb l’església de Santa Maria, la necròpoli de Pomar no sembla que estigui vinculada a cap lloc de culte Es devia tractar d’un cementiri destinat a sepultar els difunts de Pomar, que morien en llocs massa allunyats de la parròquia o de les capelles Tot i…
música del Kirguizistan
Música
Música desenvolupada al Kirguizistan.
La capital és Bishkek A partir del segle X el territori fou ocupat, successivament, pels kirguisos, els mongols i els uzbeks i, finalment, caigué sota el poder dels tsars de Rússia al segle XIX Poble ramader nòmada, l’adveniment del règim soviètic suposà un canvi radical en els costums i en l’estructura econòmica de la societat S’introduïren nous conreus -cotó, tabac-, la indústria i la mineria La població és formada bàsicament per kirguisos, i també hi ha uzbeks, ucraïnesos, russos, alemanys i tàtars La religió més estesa és la musulmana sunnita La República del Kirguizistan es declarà…
plusvàlua
Economia
Expressió monetària del valor incorporat a la producció pel treball que és apropiada pels propietaris dels mitjans de producció sense contrapartida.
Aquest concepte, que fou elaborat per Marx en la seva anàlisi del mode de producció capitalista, pot ésser formulat de la manera següent en el mode de producció capitalista l’intercanvi de mercaderies és efectuat d’acord amb la quantitat de treball socialment necessari incorporat en elles, és a dir, pel seu valor de canvi Per endegar la producció d’una mercaderia, el capitalista adquireix els elements necessaris maquinària, primeres matèries, energia i força de treball pel seu valor de canvi c i v i la ven al valor V , superior al dels elements utilitzats per a produir-la Aquesta…
consonant
Fonètica i fonologia
Fonema oposat a vocal pel comportament combinatori, per la realització i per les característiques acústiques.
Des de la tradició índia i grecollatina, la consonant ha estat considerada com un element articulatori dependent de la vocal d’això li ve el nom de consonant Al començament del segle XX, la fonètica experimental posà temporalment en dubte aquesta oposició que, tanmateix, s’ha conservat sempre en els manuals escolars La fonologia addueix que la consonant forma la part marginal en la constitució sillàbica, mentre que la vocal n’és la part nuclear Hom pot comprovar aquesta diferència de marge i nucli en mots com ara co-sa, a-la, fus-ta, etc Això no obstant, de molt ençà, hom reconeix també l’…
Formgeschichte
Bíblia
Terme, que significa ‘història de les formes’, amb què és conegut, abreujadament, el mètode exegètic (formgeschichtliche Methode) iniciat en l’àmbit alemany al començament del segle XX per Martin Dibelius, Karl L. Schmidt i Rudolf Bultmann.
Convençuts que els evangelis escrits havien estat precedits per tota una tradició oral, aquests autors prepararen, independentment, un instrument de treball per a remuntar dels evangelis actuals a les primitives formes d’evangelització Així hom descobrí les variacions experimentades per les tradicions evangèliques en passar de Jesús als apòstols i d’aquests a les primeres generacions cristianes El mètode fou preparat, en part, per Hermann Gunkel, en determinar les formes estilístiques pròpies del material narratiu i poètic de l’Antic Testament sagues etiològiques, culturals i històriques,…
Estabanell i Pahisa. De l'Alt Ter a Centelles
Estabanell i Pahisa, una de les fàbriques a Centelles El 1842, Albert Estevanell tenia una petita filatura de cotó a Roda de Ter El mateix any, un Albert Estebanell filava i teixia cotó a Tortellà Garrotxa Era un temps en què el mateix nom s’escrivia de diverses formes i es reproduïa també diversament En el cas del cognom esmentat, el trobarem escrit Estabanell, Estebanell i Estevanell, un fet que no representa cap ajut per a l’historiador, que no sap si són la mateixa persona, parents propers o estranys En tot cas sembla que la família que porta aquest nom ve de Roda, o allí s’ha establert…
Joan Pinyol i Colom
Joan Pinyol i Colom (2025)
© Joan Pinyol
Literatura catalana
Escriptor.
Llicenciat en Filologia catalana per la Universitat de Barcelona 1989, cursà un postgrau de direcció teatral a l’Institut del Teatre Com a docent, des del 1989 ha impartit classes de llengua catalana i literatura en diversos centres educatius de la comarca de l’Anoia, i des del 2008 és catedràtic d’ensenyament secundari Collabora amb el Consorci de Normalització Lingüística i en diversos mitjans de comunicació escrits, radiofònics i audiovisuals, i arran del 2008 realitza una intensa activitat pedagògica en pro de la Memòria Històrica Ha publicat obres d’assaig i estudis en diverses revistes…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina