Resultats de la cerca
Es mostren 1997 resultats
barca
Història
Empresa armadora, propietària d’un vaixell, que sota la forma de parts (habitualment setzens) contractava, d’una banda, amb un noliejador i, d’altra banda, amb el seu personal (anomenat la gent
), el transport de mercaderies.
Es feia càrrec de pagaments als agents a ultramar Als Països Catalans, aquesta mena d’empresa, tan vella com el comerç mediterrani, s’estengué, especialment des de mitjan s XVIII a mitjan s XIX, als gran viatges nòrdics i atlàntics i, al costat de la companyia i de la botiga, fou una de les formes elementals del capitalisme català extraordinàriament dividit en el seu temps de formació En la seva època d’expansió, entre els subscriptors dels setzens de les barques hi havia, al costat de comerciants o mercaders, nobles i alts funcionaris, d’una banda, i botiguers, de l’altra, a més dels…
Filippo Lippi
Mare de Déu amb el Nen , de Filippo Lippi
© Corel Professional Photos
Pintura
Pintor italià.
Entrà molt jove al convent del Carmine, a Florència És documentat com a pintor des del 1431 Després d’un viatge a Pàdua retaule Trivulzio , ~1432 Castello Sforzesco, Milà, el 1437 pintà la Madonna del Museo Nazionale Tarquiniense i la Mare de Déu amb àngels i sants per a Orsanmichele Musée du Louvre, París, on és palesa la progressiva supressió de la idealització gòtica La seva obra, en contacte amb la de Masaccio i de Fra Angelico, s’orientà vers formes naturalistes, malgrat conservar sempre la devota intimitat que li és característica Anunciació Galleria Doria, Roma, Coronació…
Feliu Mestres i Borrell
Pintura
Pintor.
Format a Llotja, estudià els clàssics, gràcies a una borsa de viatge, a Madrid i a París Es presentà a la Sala Parés de Barcelona, el 1888, amb Una consulta Concorregué a les exposicions oficials de Barcelona a la del 1911 guanyà primera medalla Fou professor de Belles Arts a Palma 1899-1901 i a Barcelona des del 1901, i dirigí l’escola de Llotja 1931-32 Membre de les acadèmies barcelonines de Sant Jordi i de Ciències i Arts Bàsicament retratista, conreà molt la pintura de gènere i la mural sala de sessions del Collegi Notarial 1916-21, sala d’actes de l’Acadèmia de Ciències i…
Eduard Torrens i Boqué
Música
Compositor, pianista i violinista català.
Feu estudis de música amb el seu pare, que era organista De ben jove es traslladà a Barcelona, on treballà com a violinista al Teatro del Circo Se’l documenta també com a músic de diferents cafès, com ara Las Delicias El 1873 emigrà a Buenos Aires segons algunes fonts, però, el mateix any feu un viatge d’estudis a París El 1876 començà l’edició de l'"Àlbum Musical Hispanoamericano", una revista en la qual publicà diferents obres de saló El 1883 compongué l’òpera Gualterio , estrenada aquell mateix any al Teatro Colón de Buenos Aires Escriví també l’òpera Marangor i les sarsueles…
Jaume Gil
Música
Orguener valencià.
Ciutadà de València i "Mestre de fer òrguens", figura entre els primers orgueners documentats, representants de l’orgue gòtic tardà, que ja introdueixen les primeres divisions del blockwerk El 1420 construí un instrument de "cinc tirants" registres al Palau Reial de València, tal com consta en el contracte Simplicia principalia in duobus divisa et quaelibet principalis duas quintas et unam octavam habet, et sunt ibi quinque registra Novament, en el mateix palau, el 1427 bastí "uns orgues migeners pel servei", i un altre per a l’església parroquial de Sant Andreu de la mateixa ciutat, que…
Johann Georg Christian Störl
Música
Compositor i organista alemany.
A dotze anys era corista a la cort de Stuttgart Rebé les primeres classes de música del mestre de capella Theodor Schwartzkopff Alumne de J Pachelbel a Nuremberg el 1697, al cap de dos anys tornà a Stuttgart, on arribà a ser organista de la cort El 1701 obtingué permís per a traslladar-se a Viena per estudiar amb FT Richter L’any següent inicià un viatge per Itàlia, al llarg del qual entrà en contacte amb F Grassi, CF Pollarolo, B Pasquini i A Corelli Altra vegada a Stuttgart 1703, fou nomenat mestre de capella de la cort, càrrec que abandonà el 1706 per tal d’ocupar la plaça d’…
John Hothby
Música
Compositor i teòric anglès.
Estudià a Oxford, on es graduà, i cap al 1435 hi exercí algun temps de professor Fou monjo carmelità i viatjà per Alemanya, França i la Península Ibèrica fins a installar-se a Itàlia cap al 1450 Estudià a Pavia, i entre el final del 1450 i el començament del 1460 s’estigué a Florència, on, possiblement, fou mestre de Llorenç de Mèdici El 1467 es trobava a Lucca com a professor de gramàtica, aritmètica i música i director de cor a la catedral de Sant Martí El 1486 fou cridat per Enric VII d’Anglaterra, però Hothby morí durant el viatge Compongué exclusivament música sacra Com a…
Edward Holmes
Música
Crític musical i organista anglès.
Estudià música a casa de V Novello, on conegué el poeta PB Shelley i els músics T Attwood, JN Hummel, F Mendelssohn i F Liszt Fou crític musical de les revistes "Atlas", "The Spectator", "Fraser’s magazine" i "Musical Times" Arran d’un viatge per Alemanya publicà un fresc de l’actualitat musical germànica A Ramble among the musicians of Germany , 1828 que conté valuoses informacions sobre intèrprets, compositors i el funcionament institucional de la música en ciutats com Berlín, Colònia, Munic, Viena o Praga L’entusiasme de Holmes per Mozart, que ja es respira en aquestes pàgines, el portà a…
Nobel de química als «punts quàntics»
Química
La Reial Acadèmia de Ciències de Suècia va anunciar el 4 d’octubre passat el premi Nobel de química 2023, que enguany ha estat concedit a Moungi G Bawendi, Louis E Brus i Alexei I Ekimov Segons l’Acadèmia «S’ha premiat el descobriment i el desenvolupament de punts quàntics, nanopartícules tan petites que la seva mida en determina les propietats Aquests nanocomponents, molt singulars i paradigmàtics al món de la nanotecnologia, difonen la seva llum i propietats en els televisors i làmpades LED, i també poden guiar els cirurgians quan extirpen teixit tumoral, entre moltes altres coses» Per…
el Tinell
Història
Sala principal, dita també Cambra de Parament, del Palau Reial Major de Barcelona, obra de Guillem Carbonell
.
La sala té 17 m d’amplària per 33,5 de llargada, és coberta per sis arcs de diafragma de mig punt i decorada pel pintor Jaume Desfeu Compta encara amb finestres datables al s XI i adoptà l’actual disposició al s XIV per iniciativa de Pere III Fou la sala de corts, banquets i solemnitats, i Ferran II i Isabel I de Castella hi reberen Colom quan tornà del seu primer viatge a Amèrica Actualment serveix de sala de concerts, exposicions i altres manifestacions artístiques i culturals Descoberta el 1937, forma part del Museu d’Història de la Ciutat Hi foren descobertes unes importants…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina