Resultats de la cerca
Es mostren 1995 resultats
Lluís Busquets i Grabulosa
Literatura catalana
Periodisme
Escriptor i periodista.
Doctor en filologia catalana, és també llicenciat en filologia hispànica, teologia Roma, filosofia Roma i ciències de la informació i diplomat en cinema Dedicat professionalment a l’ensenyament secundari, compagina aquesta activitat amb les collaboracions a la premsa El Correo Catalán , Diari de Barcelona , Diari de Girona , Revista de Catalunya , Serra d’Or , entre d’altres i la ràdio Catalunya Ràdio Ràdio Olot És autor d’una obra en diferents gèneres testimoni de la diversitat dels seus interessos Es donà a conèixer com a autor de narrativa infantil i juvenils entre d’altres, publicà El…
,
ortodromia
Transports
Ruta d’una embarcació o d’una aeronau que coincideix amb l’ortodromia dels seus punts de partença i d’arribada.
Atès que és la distància més curta entre dos punts de la superfície terrestre, és la ruta en la qual teòricament han de procurar de navegar els pilots de les embarcacions i, especialment, els d’aeronaus Tanmateix, això exigiria canvis constants de rumb, puix que l’ortodromia forma angles diferents amb cada meridià Per tal d’evitar aquests canvis, a la pràctica hom descompon l’ortodromia en un conjunt d’arcs de loxodromia, que d’altra banda impliquen una separació petita respecte als arcs d’ortodromia, i, per tant, hom canvia de rumb poques vegades en un viatge en navegació…
Salvador Estrem i Fa
Literatura catalana
Poeta, prosista i dramaturg.
Vida i obra Publicà poemes a En Patufet i “Mont-Sant”, collaborà a “El Llamp” i dirigí la revista “Priorat” 1931-36 La seva poesia, impregnada de religiositat i d’amor al camp, evoluciona des d’un estil i una temàtica vuicentistes cap a una expressió lírica de to simbolista És autor de Les hores dolces 1920, Elegia del Priorat i altres versos 1927, La mala collita 1930 i El Crist de la solitud 1936 En prosa publicà La gent d’“El Llamp” 1929, Instants 1932 i les impressions de viatge Terra castellana 1935 També estrenà les obres de teatre La vida de Santa Rosalia i El viure que no torna Fou…
Miquel Mates
Literatura catalana
Prosista.
Vida i obra Prevere 1596, vicari de Sant Pol de Mar i capellà a Blanes El 1602 viatjà a Palestina per visitar els llocs sants En tornar publicà La devota peregrinació de la Terra Santa i ciutat de Jerusalem Barcelona 1604, Girona 1619, Perpinyà 1627, que inclou també la descripció d’un viatge a Egipte i un llibre d’oracions Tot i que incorporà materials de llibres similars d’autors forasters, la prosa de Mates és minuciosa i reeixida en les descripcions d‘ambients i situacions Als preliminars figura un sonet en lloança de l’ús de la llengua catalana per l’autor i rebutja l’ús…
Eduard Torrens i Boqué
Música
Compositor, pianista i violinista català.
Feu estudis de música amb el seu pare, que era organista De ben jove es traslladà a Barcelona, on treballà com a violinista al Teatro del Circo Se’l documenta també com a músic de diferents cafès, com ara Las Delicias El 1873 emigrà a Buenos Aires segons algunes fonts, però, el mateix any feu un viatge d’estudis a París El 1876 començà l’edició de l'"Àlbum Musical Hispanoamericano", una revista en la qual publicà diferents obres de saló El 1883 compongué l’òpera Gualterio , estrenada aquell mateix any al Teatro Colón de Buenos Aires Escriví també l’òpera Marangor i les sarsueles…
Johann Georg Christian Störl
Música
Compositor i organista alemany.
A dotze anys era corista a la cort de Stuttgart Rebé les primeres classes de música del mestre de capella Theodor Schwartzkopff Alumne de J Pachelbel a Nuremberg el 1697, al cap de dos anys tornà a Stuttgart, on arribà a ser organista de la cort El 1701 obtingué permís per a traslladar-se a Viena per estudiar amb FT Richter L’any següent inicià un viatge per Itàlia, al llarg del qual entrà en contacte amb F Grassi, CF Pollarolo, B Pasquini i A Corelli Altra vegada a Stuttgart 1703, fou nomenat mestre de capella de la cort, càrrec que abandonà el 1706 per tal d’ocupar la plaça d’organista de…
John Hothby
Música
Compositor i teòric anglès.
Estudià a Oxford, on es graduà, i cap al 1435 hi exercí algun temps de professor Fou monjo carmelità i viatjà per Alemanya, França i la Península Ibèrica fins a installar-se a Itàlia cap al 1450 Estudià a Pavia, i entre el final del 1450 i el començament del 1460 s’estigué a Florència, on, possiblement, fou mestre de Llorenç de Mèdici El 1467 es trobava a Lucca com a professor de gramàtica, aritmètica i música i director de cor a la catedral de Sant Martí El 1486 fou cridat per Enric VII d’Anglaterra, però Hothby morí durant el viatge Compongué exclusivament música sacra Com a…
Edward Holmes
Música
Crític musical i organista anglès.
Estudià música a casa de V Novello, on conegué el poeta PB Shelley i els músics T Attwood, JN Hummel, F Mendelssohn i F Liszt Fou crític musical de les revistes "Atlas", "The Spectator", "Fraser’s magazine" i "Musical Times" Arran d’un viatge per Alemanya publicà un fresc de l’actualitat musical germànica A Ramble among the musicians of Germany , 1828 que conté valuoses informacions sobre intèrprets, compositors i el funcionament institucional de la música en ciutats com Berlín, Colònia, Munic, Viena o Praga L’entusiasme de Holmes per Mozart, que ja es respira en aquestes…
Jaume Gil
Música
Orguener valencià.
Ciutadà de València i "Mestre de fer òrguens", figura entre els primers orgueners documentats, representants de l’orgue gòtic tardà, que ja introdueixen les primeres divisions del blockwerk El 1420 construí un instrument de "cinc tirants" registres al Palau Reial de València, tal com consta en el contracte Simplicia principalia in duobus divisa et quaelibet principalis duas quintas et unam octavam habet, et sunt ibi quinque registra Novament, en el mateix palau, el 1427 bastí "uns orgues migeners pel servei", i un altre per a l’església parroquial de Sant Andreu de la mateixa ciutat, que…
barca
Història
Empresa armadora, propietària d’un vaixell, que sota la forma de parts (habitualment setzens) contractava, d’una banda, amb un noliejador i, d’altra banda, amb el seu personal (anomenat la gent
), el transport de mercaderies.
Es feia càrrec de pagaments als agents a ultramar Als Països Catalans, aquesta mena d’empresa, tan vella com el comerç mediterrani, s’estengué, especialment des de mitjan s XVIII a mitjan s XIX, als gran viatges nòrdics i atlàntics i, al costat de la companyia i de la botiga, fou una de les formes elementals del capitalisme català extraordinàriament dividit en el seu temps de formació En la seva època d’expansió, entre els subscriptors dels setzens de les barques hi havia, al costat de comerciants o mercaders, nobles i alts funcionaris, d’una banda, i botiguers, de l’altra, a més dels…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina