Resultats de la cerca

Estudià filologia i parallelament inicià els estudis musicals al Reial Conservatori de Brusselles, on es formà com a violinista A partir del 1948 amplià la seva formació a Graz Àustria, on dos anys després començà els estudis de cant De nou a Bèlgica, el 1952 participà en l’estrena europea de la Cantata d’I Stravinsky i dos anys més tard estrenà l’ Orestes de H Badings Des del 1956 fou convidat assíduament per l’Òpera de Munic, on interpretà sovint òperes del segle XX Cantà a Roma, Ginebra, Salzburg, París, Londres i Milà El 1950 fundà el conjunt Musica Polyphonica, amb el qual…

Fou fundat el 1951 sota el lideratge del violinista Josef Suk , que n’estigué al capdavant des d’aleshores El trio es completà amb un pianista i un violoncellista Els intèrprets de piano que hi collaboraren foren Jiří Hubička 1951-52, Josef Hála 1952-56, i des del 1979, František Maxián 1956-57 i Jan Panenka 1957-79, i els violoncellistes Saša Večtomov 1951-52, Josef Chuchro 1952-56, i des del 1960 i Miloš Sádlo 1957-60 Agrupació capdavantera en la interpretació del gran repertori clàssic i, sobretot, romàntic i postromàntic, feu nombrosos enregistraments i les reedicions que…

Es formà musicalment en l’estudi del piano, el violí i l’orgue Participà en diverses orquestres com a violinista, clarinetista i trompista, i en fundà i dirigí d’altres Feu una traducció de La musique arabe , de Salvador Daniel, i això l’incità a estudiar més profundament aquest tema a la universitat A partir d’aleshores es dedicà a l’estudi de la música oriental, àmbit en el qual feu contribucions molt importants Amb History of Arabian Music to the XIII Century 1929 obtingué una gran reputació com a especialista en aquest vessant de la musicologia Del 1947 al 1965 fou…

Estudià al Conservatori de Colònia amb E Humperdinck i F Wüllner El 1891 començà a actuar com a violinista, però quatre anys més tard entrà en l’Orquestra de Chicago com a director assistent El 1905, arran de la mort del director de la formació, T Thomas, Wüllner esdevingué titular de l’Orquestra de Chicago, que passà a denominar-se Orquestra Theodore Thomas l’any següent i Simfònica de Chicago a partir del 1912 Stock en fou el director principal fins a la mort La seva tasca al capdavant d’aquesta formació es destacà per la presentació a Amèrica d’obres de C Debussy, M Ravel, G…

La part més substancial de la seva formació es desenvolupà al Curtis Institut, on fou deixeble de R Serkin, K Silote i M Horszowski El 1943 aconseguí el premi Leventritt, i el mateix any interpretà el Concert núm 2 de J Brahms amb la Filharmònica de Nova York A partir d’aleshores desenvolupà una important carrera concertística, com a solista i també acompanyat de les principals orquestres nord-americanes El seu primer enregistrament, el Concert en do m de JS Bach, obtingué un èxit molt important Sovint formà trio amb el violinista Isaac Stern i el violoncellista Leonard Rose…

Henryk Wieniawski Lublin 1835 — Moscou 1880, professor de piano als conservatoris de Peterburg i de Brusselles, fou violinista solista de la cort imperial de Rússia Compongué diverses obres, de les quals destaquen dos concerts per a violí, dues poloneses i masurques i especialment Légende, opus 17 El seu germà, Józef Wieniawski Lublin 1837 — Brusselles 1912, deixeble de Liszt, ensenyà piano al conservatori de Moscou i compongué nombroses obres simfòniques, de cambra i pianístiques Adam Tadeusz Wieniawski Varsòvia 1876 — Bydgoszcz 1950, nebot dels precedents, és autor de les…

Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, on tingué entre els seus professors A Nicolau i el violinista D Sánchez i Deyà El seu nom consta entre els dels fundadors de l’Associació Wagneriana de Barcelona Durant vint anys treballà com a professor de solfeig a l’Escola Municipal i fou director artístic de la companyia discogràfica Gramophon També fou comentarista de Ràdio Associació de Catalunya i exercí durant molts anys la crítica musical al diari republicà El Diluvio Entre les seves composicions destaquen les sarsueles El huertecillo i El desterrado , i posà música a…

Fou ordenat de sacerdot i fou primer violí de la capella de música de la catedral de Tarragona El 1801 publicà un Tratado de la sinfonía

Fou principe de l’Accademia dei Filarmonici, de Bolonya 1683, i mestre de capella a Mòdena, Ferrara i Bèrgam Impulsà la tècnica violinística i el desenvolupament de la sonata